L’equipament amb cadenes que l’any 2020 hi va instal·lar el santquirzenc Ivàn Ruiz ha facilitat l’accés a aquest indret, tot i que, com ell mateix vol deixar clar, no es tracta pas de fer-lo fàcil. És una gran roca de curiosa estructura, situada a la cara sud de la muntanya de Bellmunt, que sobresurt, enfilada, per damunt del coll de Duec.
La seva bonica silueta es va fent més evident a mesura que, de pujada, ens hi anem apropant pel camí que ve de Bellmunt, una vegada hem deixat la carretera, per sobre de la Redortra.
Aquest equipament ha permès recuperar i resituar sobre el terreny aquest curiós mirador, oblidat i apartat dels camins més freqüentats de Bellmunt. Tot i així, val a dir que al mapa Alpina hi apareix perfectament identificat.
Moltes gràcies, Ivàn, per posar en valor aquest bonic mirador. I als poc avesats a la muntanya, aneu-hi amb compte.
El «castell de la Pastora» de Josep Maria Pericas
Qui coneix la gran obra de l’arquitecte Josep Maria Pericas sabrà del seu ambiciós projecte sobre Les fortificacions feudals d’Osona, un treball que va iniciar l’any 1905 i en què va començar a recopilar informació sobre la història dels castells de la comarca, amb plànols de les seves plantes i alçats, estudis del mobiliari i una relació dels seus senyors i llinatges. El seu mètode de treball s’apropava més als procediments científics que no pas als mètodes més romàntics propis de les associacions excursionistes de l’època.
Entre els anys 1905 i 1926, Pericas va recórrer pobles, cingles i racons d’Osona i va aixecar plànols dels antics castells i cases fortes de la comarca. Entre els més propers, cal destacar el del castell de Curull i el del castell de Torelló.
Malauradament, l’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, l’arquitecte es va veure obligat a exiliar-se. La seva casa de Torelló va ser utilitzada com a sanatori i molts dels seus papers van ser destruïts. Entre ells hi havia una gran part d’aquest treball. El mateix Pericas explica que van ser tirades al foc les caixetes on guardava i classificava unes 6.000 paperetes d’història, genealogia, gràfics, etc. Sortosament, alguns pocs documents es van escapar de la destrucció.
Aquest va ser el final d’un projecte que hauria pogut esdevenir una de les grans fites de la historiografia d’Osona i del romànic català.
Entre els documents que es van salvar hi ha un gràfic relacionat amb la visita que Pericas va fer per l’entorn de Bellmunt el dia 27 de novembre de 1914. I aquí apareix una curiositat especialment interessant: en el mateix document hi figura el que aleshores anomena «castell de la Pastora».
Pericas el descriu així:
«L’anomenat castell de la pastora sembla ser un promontori de roques en forma de castell pro no pas amb fortificacions d’un castell pròpiament dit. No vaig poguer-ho averiguar amb tota certitut perque vaig quedar-me’n a distancia.»
És a dir, fa més de cent anys, Pericas ja havia identificat aquest mateix indret i n’havia deixat constància, encara que no va poder comprovar si realment hi havia hagut alguna fortificació.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló, comarca d’Osona
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440610
Y: 4660598
Altitud:
1.003 metres
dibuix Josep Maria Pericas



















