L’equipament amb cadenes que l’any 2020 hi va fer el santquirzenc Ivàn Ruiz ha facilitat, que no vol que sigui fàcil, l’accés a aquest indret. Es tracta d’una gran roca de curiosa estructura situada a la cara sud de la muntanya de Bellmunt que sobresurt, enfilada, per sobre coll de Duec.
La seva bonica silueta destaca a mida que, de pujada, ens anem apropant a coll de Duec venint pel camí una vegada hem deixat la carretera de Bellmunt, a sobre la Redortra.
Aquest fet ha significat resituar sobre el terreny aquest curiós mirador oblidat i apartat dels camins més freqüentats de Bellmunt. Tot i així, val a dir que al mapa Alpina hi està perfectament identificat.
Moltes gràcies Ivàn, per posar en valor aquest bonic mirador. I als poc avesats a muntanya, que hi vagin en compte.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440610
Y: 4660598
Altitud:
1.003 metres
una curiositat històrica
Qui coneix la gran obra de l’arquitecte Josep Maria Pericas sabrà del seu gran projecte sobre Les fortificacions feudals d’Osona, un treball iniciat l’any 1905 quan va començar a acumular informació sobre la història dels castells de la comarca amb gràfics de totes les plantes, alçats, mobiliari i una relació dels seus senyors i els seus llinatges, amb un mètode de treball que s’apropava més a procediments científics que no pas als mètodes més romàntics de les associacions d’excursionistes.
Entre els anys 1905 i 1926, Pericas va recórrer tots els pobles, cingles i racons i va aixecar plànols dels antics castells i cases fortes d’Osona. Com a més propers, cal destacar el del castell de Curull, o el del castell de Torelló.
Malauradament l’any 1936 l’esclat de la Guerra Civil va obligar l’arquitecte a exiliar-se. La seva casa de Torelló va ser utilitzada com a sanatori i molts dels seus papers van ser destruïts. Entre ells, una gran majoria d’aquest treball. El mateix Pericas explica que foren tirades al foc les caixetes on guardades i classificades hi tenia unes 6.000 paperetes d’història, genealogia, gràfics, etc.. Sortosament, alguns pocs documents s’escaparen de la destrucció.
Aquest va ser el final d’un projecte que hagués estat una de les fites historiogràfiques d’Osona i del romànic català.
Dins els documents que es van salvar hi ha un gràfic relacionat amb la visita que Pericas va fer per l’entorn de Bellmunt el dia 27 de novembre de 1914. I curiosament, en el mateix apareix el que aleshores anomena castell de la Pastora. Ell mateix el defineix així: «L’anomenat castell de la pastora sembla ser un promontori de roques en forma de castell pro no pas amb fortificacions d’un castell propiament dit. No vaig poguer-ho averiguar amb tota certitut perque vaig quedar-me’n a distancia.»
Aquí queda, doncs, la curiositat sobre indret que antigament s’havia relacionat amb un castell.
ubicació en el mapa:
