OBRES D’ART: la Marededéu de Vallclara, a Vilanova de Sau

Marededéu de Vallclara, provinent de la parròquia de Santa Maria de Vallclara, a Vilanova de Sau

Autor: desconegut

Any: segle XIII

Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic

Mides: desconegudes

Tècnica: fusta policromada al tremp

La Mare de Déu de Vallclara és una de les dues imatges marianes històriques procedents de l’antiga església de Santa Maria de Vallclara, al terme de Vilanova de Sau. El fet que totes dues hagin arribat fins als nostres dies és un cas força excepcional dins el patrimoni religiós català.

La més antiga és una talla romànica de fusta policromada, datada al segle XIII i conservada actualment al Museu Episcopal de Vic. Representa la Mare de Déu asseguda en un tron amb el Nen Jesús damunt el genoll esquerre, segons el model característic de les marededeus romàniques, en què Maria és presentada com el «Tron de la Saviesa», sostenint el Fill de Déu.

Tot i mantenir la serenitat i la solemnitat pròpies de l’art romànic, la figura mostra unes formes més suaus i naturals que les imatges dels segles anteriors. Els rostres són més expressius i les proporcions més elegants, fet que anuncia la transició cap a l’art gòtic.

L’Infant sosté un llibre, símbol de la Paraula de Déu, mentre Maria conserva encara la frontalitat solemne pròpia de les marededeus romàniques tardanes. La policromia visible és fruit de diverses restauracions, però encara permet apreciar la riquesa cromàtica original de la peça.

Al mateix Museu Episcopal de Vic es conserva una segona imatge de la Mare de Déu de Vallclara, aquesta vegada una escultura d’alabastre policromat del segle XV. Maria hi apareix dreta sostenint el Nen Jesús sobre el braç esquerre, mentre amb la mà dreta porta un lliri, símbol de la seva puresa. La imatge destaca per l’elegància dels plecs del vestit, la delicadesa dels rostres i la dolçor de les expressions, trets característics de l’escultura gòtica. Encara conserva bona part de la seva policromia, que contribueix a ressaltar la bellesa i la finor de l’obra.

La conservació conjunta d’aquestes dues imatges constitueix un fet poc habitual i converteix Vallclara en un dels conjunts més singulars del patrimoni artístic vinculat a les petites esglésies rurals d’Osona.