Marededéu de Santa Maria de Veciana
Autor: anònim
Any: segon quart del segle XIII – tercer quart del segle XIII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Mides: 88 x 40 x 30 centímetres
Tècnica: fusta d’alba policromada
Aquesta elegant talla de la Mare de Déu de Santa Maria de Veciana, conservada al Museu Episcopal de Vic, fou esculpida en fusta d’alba policromada entre el segon i el tercer quart del segle XIII. Tot i mantenir encara la solemnitat pròpia de les marededeus romàniques, anuncia ja els nous corrents artístics que començaven a arribar a Catalunya procedents del món italobizantí.
La imatge continua responent al model de la Mare de Déu en Majestat, asseguda frontalment sobre un tron i coronada com a Reina del Cel. Tanmateix, s’hi observen algunes novetats que l’allunyen dels esquemes més rígids del romànic. La més significativa és la posició de l’Infant Jesús, que ja no seu al centre de la falda de Maria, sinó sobre el seu genoll dret, una disposició poc habitual en l’escultura catalana d’aquest període. Aquest petit desplaçament introdueix una relació més natural i propera entre mare i fill, un dels trets que caracteritzen la nova sensibilitat artística del segle XIII.
La Verge apareix coronada i vesteix una llarga túnica sobre la qual descansa un mantell blau que només li cobreix l’espatlla esquerra, mentre l’altra queda descoberta. Aquest detall, juntament amb la nova disposició de l’Infant, contribueix a donar més naturalitat a la composició i evidencia l’allunyament dels models romànics més rígids. Encara són visibles nombroses restes de la policromia original, especialment als muntants del tron, decorats amb motius geomètrics de color vermell, i als vestits de les dues figures, fet que permet imaginar la riquesa cromàtica que devia presentar la talla quan presidia l’església de Santa Maria de Veciana.
Els seus trets estilístics no coincideixen amb els característics dels tallers de la Seu d’Urgell ni dels de Vic. Per aquest motiu, els especialistes consideren que probablement fou executada en algun taller barceloní, un dels principals focus de renovació artística de la Catalunya del segle XIII.
La devoció que despertà aquesta imatge queda també reflectida en l’existència d’uns goigs dedicats a la Mare de Déu de Veciana, testimoni de la veneració popular que va mantenir al llarg dels segles.
