ELS GOIGS DEL BISBAT DE VIC: Presentació i contingut

Els goigs són composicions poètiques de caràcter popular que, durant segles, han estat cantades pel poble en festes majors, aplecs d’ermita i diades assenyalades, especialment en acabar la missa en honor al patró o a llaor d’una Mare de Déu. Aquesta tradició musical està profundament arrelada a casa nostra i constitueix el gènere literari i musical més important dels Països Catalans durant cinc segles.

La seva finalitat principal és expressar gratitud pels béns rebuts o servir com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. En molts pobles, fins i tot els enterraments acaben amb el cant dels goigs, simbolitzant, d’alguna manera, el pas entre els dos mons.

D’altra banda, el terme goigs també fa referència als impresos en què aquestes poesies són publicades. Se’n tenen registres des del segle XVI, i solen ser fulls senzills d’aproximadament 30 × 20 cm. La seva composició tipogràfica ha variat poc al llarg dels segles.

Aquests impresos comparteixen diversos elements característics, com ara la capçalera, el gravat, l’ornament, l’orla, el text, el corondell, la partitura musical, l’oració, la nota i, en alguns casos, un retall d’història al dors.

No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi -o no hagi disposat fins a temps recents- de goigs impresos propis, que es canten el dia de la festa.

Cal destacar que la gran majoria de goigs són obra d’autors populars.

Per saber com s’imprimien els goigs, en aquest enllaç es pot veure un excepcional reportatge sobre la històrica Impremta Anglada de Vic, on Llucià Anglada explica tot el procés d’edició.

En aquest apartat podem trobar una recopilació de goigs de l’àmbit del BISBAT DE VIC, agrupats per població Cal recordar que les divisions administratives de la demarcació episcopal d’aquest bisbat, anomenats arxiprestats, són 10:

• ARXIPRESTAT DE RIPOLLÈS, amb 32 parròquies, 50 esglésies i capelles, i 5 santuaris
• ARXIPRESTAT DE TER-COLLSACABRA, amb 31 parròquies, 62 esglésies i capelles, i 7 santuaris
• ARXIPRESTAT DE LLUÇANÈS, amb 20 parròquies, 33 esglésies i capelles, i 6 santuaris
• ARXIPRESTAT DE VIC, amb 16 parròquies, 45 esglésies i capelles, i 0 santuaris
• ARXIPRESTAT DE GUILLERIES-CONGOST, amb 36 parròquies, 96 esglésies i capelles, i 8 santuaris
• ARXIPRESTAT DE BAGES-NORD, amb 23 parròquies, 41 esglésies i capelles, i 1 santuari
• ARXIPRESTAT DE MOIANÈS, amb 18 parròquies, 46 esglésies i capelles, i 2 santuaris
• ARXIPRESTAT DE MANRESA, amb 14 parròquies, 11 esglésies i capelles, i 2 santuaris
• ARXIPRESTAT DE BAGES-SUD, amb 20 parròquies, 57 esglésies i capelles, i 4 santuaris
• ARXIPRESTAT DE L’ANOIA-SEGARRA, amb 36 parròquies, 55 esglésies i capelles, i 5 santuaris

La plena extensió geogràfica del bisbat de Vic va ser cap a l’any 1150. Al llarg dels anys es van anar produint modificacions territorials que van modificar la seva composició. La més important l’any 1593 quan es va crear el bisbat de Solsona, on es van adscriure una bona part de les parròquies geogràficament properes. També l’any 1827 es va perdre Sant Marçal de Montseny, el 1835 es va incorporar Borredà i Aranyonet, i el 1890 es van perdre Montserrat, Marganell i Monistrol.

La darrera reforma dels límits del bisbat data de 1957 amb la pèrdua de 28 parròquies dels sectors de Santa Coloma de Queralt i part de l’arxiprestat de Calaf.

Per tot plegat, en l’actualitat el bisbat de Vic comprèn íntegrament la comarca d’Osona i el Moianès, la major part de les del Ripollès, Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa.