Aquí sí que les dificultats van aparèixer des del primer moment.
L’única informació de què disposàvem era una referència molt vaga i poc concreta. Sabíem que, alguns anys enrere, havia arribat a Torelló una carta procedent, probablement, de Cantàbria —o d’algun altre indret del nord d’Espanya— enviada per una família que buscava un parent seu, un soldat republicà desaparegut durant la Guerra Civil i que, segons semblava, podia haver mort a Torelló.
Finalment vam aconseguir saber que havia estat la Generalitat de Catalunya qui, l’any 2011, havia tramès la consulta arran de la petició formulada pels familiars d’un desaparegut. La resposta del Jutjat de Pau de Torelló va ser que no constava cap informació als registres oficials consultats.
Curiosament, aquesta informació ens va arribar pocs dies després d’haver rellegit el llibre de Josep Maria Vilar Bassas.
De seguida va sorgir una pregunta que, en aquell moment, semblava gairebé una intuïció: podia existir alguna relació entre aquella família que buscava un parent desaparegut i el relat del soldat mort al Puig?
D’aquesta inquietud va néixer tot el procés d’investigació.
El primer objectiu era clar: calia intentar localitzar la carta rebuda per poder contactar amb la família. Però ens trobàvem davant d’una dificultat important. No disposàvem de cap data, de cap número de registre ni de cap altra informació que ens pogués orientar en la recerca.
Per on començàvem?
Ens va semblar que el més lògic era adreçar-nos a l’Arxiu Municipal de Torelló.
Van ser diverses les consultes que vam fer amb l’arxivera, Gemma Carretero, però totes van resultar infructuoses. No hi havia manera de localitzar cap rastre de la carta als registres municipals. La manca d’una data, encara que només hagués estat aproximada, dificultava enormement qualsevol possibilitat de trobar-la.
Va ser un moment de desànim. La investigació semblava haver quedat encallada abans de començar. Sense poder localitzar aquell escrit, era molt difícil continuar avançant.
