títol: LA VALL DE TORELLÓ EN ELS SEGLES XVIII I XIX autor: Joaquim Albareda Salvadó any edició: 1989 lloc edició: Vic editorial: Eumo Editorial – Vic impremta: Gràfiques Emegé – Barcelona pàgines: 148 enquadernació: tapa tova mides: 16,5 x 23,5 cms.
títol: EL MEU RIPOLLÈS, RECORDS DE LA DÈCADA DE 1950 autor: Antoni Carulla Serra any edició: 2021 lloc edició: Barcelona editorial: no consta (autoedició?) impremta: Argra Trading, S.L. – Barcelona pàgines: 165 enquadernació: tapa tova mides: 15 x 21 cms.
títol: INVENTARI D’ESGLÉSIES GIRONÉS – SELVA, núm. 11 autor: Josep Maria Gavín i Barceló any edició: 1982 lloc edició: Barcelona editorial: Artestudi Edicions – Barcelona impremta: Ferré Olsina – Barcelona pàgines: 323 enquadernació: tapa dura mides: 16 x 23 cms.
títol: SANT FELIU DE TORELLÓ SOTA LES ESTRELLES autor: Ramon Pujol Basco any edició: 2022 lloc edició: Torelló editorial: és una autoedició impremta: Impremta Sellarés, S.L. pàgines: 379 enquadernació: tapa tova mides: 15 x 21 cms.
Quatre joves intenten robar l’arqueta de Sant Fortià, però el Ter els barra el pas i les campanes de Rocaprevera alerten els torellonencs. Una llegenda de miracle, persecució i protecció del sant que ha perdurat també en els seus antics goigs.
TÍTOL: GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, PATRÓ DE FÀBREGUES I DE RUPIT (BISBAT DE VIC) ADVOCACIÓ: Sant Joan Baptista PARRÒQUIA / CAPELLA: església de Sant Joan de Fàbregues, a Rupit i Pruit AUTOR LLETRA: Miquel Banús AUTOR MÚSICA: Josep Maria i Bernat Vivancos AUTOR DIBUIXOS: Miquel Banús IMPREMTA: no consta EDITOR: no consta…
El santuari de la Mare de Déu de Montdois està situat a l’extrem del pla de Montdois, damunt el pantà de Susqueda, dins l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues. Es té constància d’un temple relacionat amb la Mare de Déu de Montdois des de l’any 1263, per un establiment on es menciona la capella de…
Realment espectacular l’entorn on es troba aquesta església romànica. Val la pena arribar-s´hi doncs, a més, la passejada des de Rupit és molt agradable de fer per tot l’entorn natural que vas trobant. Documentada des de l’any 961. Forma conjunt amb la rectoria, adossada a ponent, i el clos del cementiri, a migdia. Del cementiri…
El xalet dels Enginyers de Sant Romà de Sau mostra la faceta més funcional de Josep Maria Pericas. Una arquitectura austera i sense artificis, concebuda per donar servei a una de les obres d’enginyeria més importants de la Catalunya del segle XX.
El panteó Bassols és una de les obres funeràries més singulars de Josep Maria Pericas. La presència de símbols i inscripcions en esperanto transcendeix el record familiar i converteix el monument en una evocació de la fraternitat i l’entesa entre les persones.
