La Bauma Bolunya és una cavitat petita, allargada i poc baumada, on avui costa imaginar que hi hagués viscut ningú. Però una antiga partida de defunció, datada l’any 1759, confirma que Joan Teixidor hi va morir i permet recuperar la memòria d’aquest discret indret
La Bauma de Sant Joan s’obre davant de Sant Joan del Noguer, a Sora, sobre la riera del mateix nom. Habitada al segle XVIII i amb restes encara visibles dels antics murs, va tenir una darrera etapa ben curiosa: durant un temps va servir d’estable per a uns matxos de ròssec.
La Bauma d’en Micó és una petita cavitat amagada sota el collet que porta el seu nom, al vessant sud de la serra de Bellmunt. Avui serveix d’aixopluc a un petit ramat de cabres semisalvatges, mentre el misteri del seu nom continua obert.
La Bauma d’en Vallfogona s’obre a la cara sud de la serra de Queralbs, just per damunt de la pista del Barretó al Morro del Quer. Petita però ben protegida sota la roca, la seva situació privilegiada l’ha convertida durant anys en un indret ideal per instal·lar-hi ruscs d’abelles.
La Bauma del Boixader, avui coneguda també com a Bauma del Solei, és una petita cavitat amagada sota la pista de Llaés. Malgrat les seves modestes dimensions, va ser habitada durant més d’un segle i el seu nom encara perdura en el petit torrent que passa al seu davant. Un d’aquells racons discrets on la història ha deixat més rastre del que sembla.
