La Bauma de la Vila és una gran cavitat situada sota l’Hort de Getzemaní, a Vidrà. La seva forma corbada, la cascada que cau per la mateixa bauma i les nombroses restes de les antigues vivendes fan d’aquest indret un dels racons més singulars de les baumes de Vidrà.
La Bauma de la Fumada s’obre en una cinglera soleia sota Milany, entre el Burbau i Milany. Les seves restes, que s’estenen al llarg d’uns 42 metres, encara permeten identificar les antigues estances d’un habitatge que va quedar despoblat fa més d’un segle.
La Bauma de l’Argelagar és la que es troba a més altitud de totes les del Bisaura, sota la carena de la serra de Milany. Petita i amagada entre les argelagues, conserva les restes d’una antiga construcció i d’una feixa, i durant els darrers temps va servir d’aixopluc als carboners.
La Bauma de Can Llagosta és una petita cavitat situada sota la pista de Milany a la Cau, on neix el torrent que baixa cap a les grans baumes de la Xuriguera, la Baumassa i el Teixidor. Malgrat les seves reduïdes dimensions, va estar habitada durant molts anys i amaga una curiosa història de noms, documents antics i confusions que finalment han permès identificar-la.
La Bauma de la Xuriguera és petita i avui molt enrunada, però conserva el record d’una manera de viure que sembla d’un altre temps. Aquí va viure fins al 1969 l’oncle Pepet, carboner i últim habitant de les baumes de la zona, que es va fer ell mateix fins i tot les tradicionals soques amb què caminava per aquestes muntanyes.
La Baumassa és una de les grans baumes de la zona i conserva un dels habitatges més ben preservats de tot el conjunt. Encara hi podem veure una teulada construïda sota la roca, els bastiments de la porta i la finestra i les restes del forn, testimonis d’un espai que va ser habitat durant generacions.
La Baumeta, molt propera a la Baumassa, és una petita bauma de la qual avui només resten alguns murs i les feixes que ajudaven a guanyar espai davant la roca. Però conserva una petita joia de la memòria oral: un antic verset que compara la vida de les famílies que habitaven la Baumassa, la Baumeta, el Teixidor i la Vila.
Entre les baumes dels Ferrers i de Can Burres s’amaguen unes grans cavitats, fondes i allargades, que avui continuen sense nom conegut. Les antigues inscripcions gravades a la roca i les surgències que hi apareixen quan plou afegeixen encara més curiositat a aquest racó discret de Santa Maria de Besora.
Les Baumes dels Ferrers formen un petit barri encastat a la cinglera sota el pla de Marenyol, ben visible des de Santa Maria de Besora. Dos nivells de cavitats, antigues vivendes, restes de parets i un forn encara conservat permeten descobrir un dels conjunts de baumes habitades més singulars del Bisaura.
La Bauma de Can Burres és petita, però conserva un tresor poc habitual: tot el frontal de l’antic habitatge, amb la porta, les finestres i fins i tot una curiosa xemeneia. Arrebossada amb calç i argila, manté encara l’aspecte d’una petita casa encastada a la roca, amb unes magnífiques vistes sobre el territori.
