• EL CASTELL DE TORELLÓ
• EL CASTELL DE CONANGLELL
• ANTIC PONT DE FERRO DEL FERROCARRIL
• EL SAFAREIG DE LA COROMINA
• VILLA ESCOLITA
• EL MECANISME DEL RELLOTGE DEL CAMPANAR DE TORELLÓ
• EL CEMENTIRI DE LA MAMBLA, a Orís
• LA TEULERIA DE SENIÀS
• EL TÚNEL DEL TRES PONTS
• EL PONT “ELS TRES PONTS”
• EL POU DE GLAÇ DE PUIGBACÓ
• EL CASTELL D’ORÍS
• EL PONT DE LA COROMINA
• LES GOLFES DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU
• EL PANTEÓ VERGÉS
• EL PORTAL D’ENTRADA AL CEMENTIRI DE VINYOLES D’ORÍS
• EL MONUMENT A MOSSÈN FORTIÀ SOLÀ
• LES ESCULTURES DE FUSTA DEL VORA TER

• EL CASTELL DE CURULL
• EL CASTELL DE MILANY
• EL BIOT DE LA BAGA D’EN SANTA
• EL POU DE GLAÇ DE CURULL
• LA BARRACA DELS LLENYATAIRES D’ANGLÈS, A COLLFRED
• LA PETITA CABANYA DE PEDRA DE PLANA MITJANA
• EL PUIGSACALM, EN POSTALS
• EL PERN DEL MOLÍ DE LA VILA DE BOSCARONS
• LA PALANCA DE FUSTA DE CARAMELLES
• LA BARRACA DE PEDRA DEL COLL DE LA BAULELLA
• EL MORRO DEL QUER
• EL BANC DE LA ROCA DEL CORB
• EL TUT DE MILANY, o la petita central elèctrica de la casa de Milany
• EL PONT DE SALGUEDA

• EL CASTELL DE BESORA
• LES RESTES DEL MONESTIR DE RIPOLL A SANT QUIRZE DE BESORA
• EL COLLET DE L’HOME MORT: les creus del Barretó i el Moreu
• LA PETITA CENTRAL ELÈCTRICA DE LA CASA DEL MIR, a Santa Maria de Besora
• LA ESCULTURA DE MARBRE DE LA CASA DE PAGÈS ELS FERRERS
• EL PANTEÓ DE LLAÉS
• EL PLA DE MARENYOL: LA CABANYA
• EL PLA DE MARENYOL: L’ABEURADOR I LA BASSA
• L’HOSPITAL DE SANG DE BESORA
• LA TEULERIA DEL BARRETÓ
• LA TEULERIA DE LA CASA DE PAGÈS LA VILA, a Llaés
• EL FORN DE CALÇ DEL TEIXIDOR, a Llaés
• EL TÚNEL DE FOGONELLA
• ELS BUFADORS DE BEVÍ
• EL TURÓ DE LA VALONA
• EL CAMP DEL MAL CONSELL

• ELS PETRÒGLIFS DE LA RIERA DE MOIOLS

• EL REFUGI NOU DEL PLA DE FALGARS
• FONT DE LA TOSCA

• LA FONT DE SANT PERE
• EL PANTEÓ PERICAS
• EL PANTEÓ BASSOLS
• EL PANTEÓ DE LES GERMANES JOSEFINES

• EL MONUMENT A MOSSÈN JACINT VERDAGUER
• LA VELLA I BELLA PEDRERA

• EL CASTELL DE S’AVELLANA

• EL PANTEÓ DELS TORELLONENCS
• ALTAR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ SESCORTS
• EL PEDRÓ DEL PONT DE LA PARRA
• LA FORTALESA DE LA ROCA DEL BOLL

• EL MOLÍ DE LA PÓLVORA

• LA FONT PICANT
• LA FONT DEL BRACS
• EL PONT DE PALOU
• EL PONT DE QUERÓS
• EL CASTELL DE L’ILLA
• LA PALANCA DE QUERÓS
• EL TURÓ DEL MAL SOPAR

• EL SALT DE LA MINYONA
• LA CABANA DE L’YLLA
• EL DIT D’EN SERRALLONGA
• LA FONT DEL VILAR
• EL CASAL DELS SANT-ROMÀ
• LA DOMUS DEL PI
• ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE SAU NOU
• LES ESCOLES
• EL PONT MEDIEVAL DE SANT ROMÀ DE SAU VELL
• XALETS DELS ENGINYERS DE SANT ROMÀ DE SAU NOU
• EL CEMENTIRI VELL DE SANT ROMÀ DE SAU
• ELS BARRACONS DE SAU
• LES EMBARCACIONS DE LA SEQUERA DE SAU
• LA CAPELLA DE SANTA TECLA

• L’AGULLOLA DE RUPIT

• EL CASTELL DE FORNILS
• LA BARCA DE FUSTA DE SUSQUEDA

• PANTEÓ SALA

• L’ESTACIÓ DE TREN DE PORTBOU
• REIAL FONERIA DE SANT SEBASTIÀ DE LA MUGA

• LA TORRE FUNERÀRIA DE LA TORRATXA

Durant la baixada del nivell de l’aigua de l’important període de sequera patit entre 2022-2024, l’edifici de les escoles és un dels pocs del que encara en queden restes. Es troba al costat de l’església de Sant Romà de Sau vell. De la resta de cases que envoltaven l’església i conformaven el petit nucli de Sant Romà de Sau vell pràcticament res queda.

Encara es veu clarament definit el perímetre de l’edificació i també tota la tanca exterior que delimitava el que segurament era el seu pati.

Ben poques són les imatges d’aquest edifici que es poden localitzar. Un lloc que ben segur la gent del poble ha de tenir ben present en la memòria. Qui no recorda l’escola on anava de petit!.

Terme Municipal: 

Sant Romà de Sau vell, entitat de població de Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 449762

Y: 4646910

Altitud: 

392 metres

Sens dubte, l’aflorament de la part alta del pont medieval de Sau ha sigut la culminació d’aquest greu període de sequera que estem patint a la conca del Ter des del 2022 al 2024. Era la darrera edificació que faltava sortir de totes les diferents construccions que conformaven el poble i voltants de Sant Romà de Sau vell.

El pont era una de les construccions més antigues de Sant Romà. Fou construït cap al 1390 i estava format per cinc arcs i quatre pilastres. No havia emergit mai d’ençà que es va començar a omplir l’embassament l’any 1963.

Concretament, va ser el dimarts 27 de febrer 2024, quan la capacitat de l’embassament es va situar a l’1,16%, que es va poder començar a veure la part alta del pont, concretament les baranes. Val a dir també, que tampoc es va poder veure gaire res més i va ser per pocs dies, perquè un petit episodi de pluges va servir per tornar-ho a deixar de nou totalment submergit.

El pantà va assolir la seva capacitat mínima històrica el dia 2 de febrer 2024 quan es va situar a l’1,03%. Des de la seva construcció l’any 1963, mai havia arribat a un nivell de capacitat tan baix, pràcticament residual.

Terme Municipal: 

Sant Romà de Sau vell, entitat de població de Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 449688

Y: 4646469

Altitud: 

336 metres (aprox.)

Ben curiós localitzar aquesta construcció que queda ben amagada i en la llunyania de la vista,  en una raconada just per sobre la línia del nivell màxim de l’aigua del pantà de Sau. Queda a la riba esquerra, més o menys a l’alçada del parador. També crida l’atenció trobar un esvelt xiprer a prop seu.

Per sort, sempre acabes trobant gent que t’ajuda en la informació. En aquest cas de Miquel Saborit que així ho explica:

“Quin greu com està. Jo hi he anat vàries vegades i l’última fa uns quatre anys. Encara estava en molt bon estat. Recordo haver vist taula i cadires, la vaixella completa a sobre de l’armari de la llar de foc, les lliteres a les golfes, l’antena de televisió, un petit rebost, l’hort, la teulada i la fusta exterior color fosc marró perquè es camuflés amb el color de les roques roges.

De vegades hi he baixat des del Sarment o flanquejant des del salt de Tirabous/pas del senglar i la canal de Santa Cilia.

El material de construcció el va portar en una barca que tenia en un magatzem a l’altra riba, la del parador. Al magatzem hi deixava el cotxe, també hi tenia un corn i si tenia visites el tocaven i amb la barca els venia a recollir.

Es tractava del Sr. Miquel Ylla i Viñas (Vic, 1915-2006). Tenia una drogueria (tal com es deien les botigues que tenien productes químics domèstics) al principi del carrer de les Neus de Vic.

On hi ha el xiprer hi havia una petita passera que la feia servir de moll i per estacar la barca.”  

També Ramon Vilar Masachs recorda que passaven la barca des dels voltants de la casa de pagès el Vilar, i que era d’un botiguer de Vic.

Moltes gràcies, Miquel i Ramon per la vostra valuosa aportació.

Terme Municipal: 

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 447681

Y: 4647618

Altitud: 

550 metres (aprox.)

Ben minsa, per no dir cap, és la informació trobada d’aquesta petita capella situada a ponent de l’edificació del molí de Sau.

En la seva part frontal apareix l’any 1803 gravat sobre la pedra, i també l’escut familiar de Teodoro de Mas i Nadal, aleshores el propietari del molí.

El seu aspecte noucentista podria fer pensar en una obra primerenca de Josep Maria Pericas, ja que l’estil i els materials utilitzats -pedra i còdols de riu- són habituals en l’obra de Pericas.

Repassades les publicacions sobre Pericas i buscant en la relació de les seves obres, no apareix per aquelles dates cap capella de Santa Tecla a Sau.

Feta la consulta amb els que hi entenen, concretament l’Aleix Catasús, confirma que no hi ha cap constància que faci referència a Josep Maria Pericas com a autor d’aquesta obra.

Catasús apunta al mestre d’obres Miquel Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta: “Certament, té alguna forma que recorda a Pericas, però no crec que ho sigui. Jo diria que això és obra de Miquel Pallàs, el mestre d’obres de Sant Julià de Vilatorta i que té obres inspirades en Pericas. En Pallàs era un constructor molt bo, que fa coses molt originals i que en algunes ocasions “copia” algunes formes de Pericas. L’escut també dona pistes.”

Consultat l’arxiu municipal de Vilanova de Sau, el seu titular Rafel Ginebra constata que no hi ha cap mena de documentació relacionada amb la construcció del molí, ni tampoc res sobre aquesta capella.

Per tant, només queda la memòria oral de la gent que la recorda com la capella de Santa Tecla.

Pel que fa a l’escut, es tracta, sens dubte, de l’escut familiar de Teodoro de Mas, el propietari del molí, perquè és el mateix escut que apareix a la façana del Mas Escorial de Vic. Recordem que aquesta casa era de la família de Mas, i on uns anys abans va viure-hi Santa Joaquima de Vedruna, besàvia de Teodoro de Mas i Nadal.

Alhora, era el lloc on anava a parar el corrent elèctric que es produïa al molí de Sau, que posteriorment es repartia per a la ciutat de Vic.

Terme Municipal: 

Sant Romà de Sau vell, entitat de població de Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 449975

Y: 4646747

Altitud: 

383 metres

La baixada de les aigües al pantà de Sau ha permés arribar fins a aquesta petita construcció. Així ens ho deixa molt ben explicat, com sempre, l’amic Albert Blanch en una de les seves rutes (la núm. 421) a Wikiloc:

“Es tracta de les runes d’un antic obrador anomenat el “molí de la Pólvora”, a la llengua de pantà que hi ha entre el Serrat de Collformic i la Baga de Villaret.

De la seva existència en parlava Artur Osona en les seves guies excursionistes de 1898, com també en Quirze Parés en el llibre “Despoblació rural i masies del Collsacabra” pàg. 290, on explica: “Opinem que en aquest cas no seria un molí com els normals, sinó un obrador que en certa manera es beneficiava de la força hidràulica per les mòltes dels materials adients per la fabricació de la pólvora.”

S’arriba al terra de fang sec de la llera, amb grans blocs de roques blanquinoses al costat de diversos trams de parets de pedra seca, en bon estat de conservació.

També encara dempeus es veu l’estructura feta amb blocs carrejats de pedra, on hi havia el passadís amb el rodet i el forat del carcabà, per on sortia el doll d’aigua que accionava l’enginy.

Pel posicionament se suposa que era amb roda de pales vertical i l’aigua era de circulació inferior, transmetent l’eix un moviment axial a l’arbre amb les lleves, proporcionant cops alternatius a les maces que picaven el material dins els morters.

Com la pólvora és un explosiu perillós, la preparació i trituratge es devia fer a petita escala per limitar el risc de deflagració. Els materials que es molien eren el salnitre, el nitrat de potassi, sofre i carbó vegetal.”

Terme Municipal: 

Tavertet

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446470

Y: 4649576

Altitud: 

411 metres

A vegades queden imatges pel record que acaben prenent el simbolisme d’una situació. És el cas al pantà de Sau amb dues embarcacions que es trobaven enfonsades i que han aflorat amb la baixada del nivell de l’aigua durant el llarg període de sequera 2022/2024.

La “barca” va aparèixer, i desaparèixer, a principis del 2023. Segurament es devia retirar per seguretat per tal que la gent no s’hi acostés, donat el risc de quedar-hi enfonsat amb el fang. Allà era, fent-nos recordança del ja llunyà i esbojarrat Periple Pantaner de Sau que durant una bona colla anys s’hi va celebrar.

Pel que fa al caciac, allà segueix. Recordant la important activitat aquàtica d’un lloc on l’aigua era la seva essència. Curiosament, han sigut una bona colla els reportatges gràfics i entrevistes sobre la sequera Sau que s’han fet al seu costat.

Val la pena recordar com el pantà de Susqueda també té la seva barca enfonsada.

Popularment coneguts com els Barracons, es tracta dels “habitatges” on dormien els treballadors de la presa de Sau. Són, per tant, edificacions properes en el temps, i res a veure amb la resta d’edificacions, moltes centenàries, del seu entorn.

Segons sembla a més d’aquests barracons, n’hi havia uns altres propers a Can Morilla.

Així ens els descriu Joan Lagunas en el seu llibre Història de la construcció del Pantà de Sau (2015):

“Possiblement, va ser a les corts del molí de Sau (i a la pallissa del mas La Riba) on es van allotjar -a partir de l’any 1942- els primers treballadors (“presoners vigilats”) de les obres de l’embassament, que van construir el primer barracó d’allotjament per als obrers unes feixes més amunt del Molí, en terres arrendades al mas La Riba, que també treballaren en la perforació del túnel de derivació del riu, vigilats per un escamot de falangistes i la guàrdia civil, enquadrats en el que es deia “Campamento del Ter”. El tracte que rebien aquests “treballadors” -que ens sembla que treballaven quasi gratuïtament a canvi d’allotjament i menjar- ratllava l’esclavitud, com en totes les obres que, arreu del país, varen fer els “presoners de guerra”.

Terme Municipal: 

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 444855

Y: 4665490

Altitud: 

1.058 metres

Tenim la sort de poder trobar algunes referències sobre aquesta fortalesa situada sobre una gran i curiosa roca en forma de gripau. Visible, quan les aigües del pantà de Sau van baixes, en la llarga recta que segueix a continuació del gran meandre de sota el monestir de Sant Pere de Casserres.

És important destacar també la seva proximitat, pràcticament a tocar, de la desapareguda església de Sant Vicenç de Verders, avui traslladada i reconstruïda al Parc de can Deu de Sabadell.

• Ramon Vinyeta, en el seu llibre Les Gorgues (1956, pàg. 78) quan fa esment de l’església de Sant Vicenç de Verders i els seus grossos còdols pròxims, esmenta:

“En un d’ells, anomenat Roca del Boll, s’hi observen els murs de l’antiga fortificació que vetllava la devota capella.”

• l’historiador Antoni Pladevall en fa una extensa i molt interessant descripció en un article publicat a la revista Ausa (no s’esmenta la data). Diu així:

“A pocs metres vers llevant del lloc on es trobava l’església de Sant Vicenç de Verders -que va començar a ésser desmuntada i traslladada a Sabadell el dia 28 de desembre de 1973- s’aixeca un gran penyal, amb restes d’una vella edificació sobre seu, que ha conservat fins als nostres dies el nom de la Roca del Boll.

Aquestes restes marcaven clarament l’existència sobre el penyal, que tenia l’accés per uns graons artificials excavats a la seva banda nord, d’una edificació rectangular, feta amb bon carreu de pedra quadrejada semblant a la de l’església. Una nota de l’arquitecte Josep Mª Pericas, que ja va estudiar i fer el plànol d’aquesta evident fortificació l’any 1916, diu que el masover de Sant Vicenç li va contar que ell havia tret feia poc temps pedra d’aquestes ruïnes per edificar unes corts al peu del penyal.

El nom secular que ha conservat la roca ens permet identificar aquestes ruïnes amb una antiga fortalesa que els documents que hem recollit recorden entre els anys 1232 i 1287 amb el nom de Rocha de Buollo (1239), Rupis de Sauo sive le Bollo (1286) o el nom més erudit de Rupe de Bisulduno (1287).

Aquesta roca o fortalesa va passar a domini dels castlans del Castell de Cabrera -una noble família osonenca diferent de la vescomtal de Cabrera, però també molt important i poderosa- per una venda feta el 1239 per Bernat de Santa Eugènia, la seva muller Agnès i llur fill Pere Marc a Berenguer de Cabrera. En la venda hi anaven compresos tots els béns que tenien els Santa Eugènia a les parròquies de Sau, Vilanova, Castanyadell, Querós i Tavertet i en particular “et quicquid habemus in illa rocha de Buollo vel in aliquibus aliis fortitudinibus que sint in predictis parrochiis vel in aliis ultra collen de Sauo”.

El 1242, ja en l’òrbita dels Cabrera, en Berenguer de Cabrera la va llegar al seu fill Arnau amb tot el que posseïa a la vall de Sau. Arnau la va posseir durant tota la seva accidentada vida i en el seu testament del 1286 la va llegar al seu fill, dit també Arnau, amb aquests mots: “et jura quod habeo in fortitudine rupis de Sauo sive de Bollo“.

Aquesta doble denominació de Sau o de Boll ens havia fet dubtar sobre la seva identificació en parlar d’ella en altra ocasió, però la persistència del nom i el fet de trobar-se la fortalesa abocada a l’inici de la vall de Sau no deixa dubte sobre la seva localització.

Per aquest temps sembla que discutia la possessió d’aquesta fortalesa als Cabrera el procurador del noble Gastó de Foix o de Montcada, que es considerava senyor superior de la vall de Sau. Per aquesta causa el 20 d’abril del 1287 l’Arnau de Cabrera nomenava procurador seu a Pere de Parra, de la parròquia de Sant Julià de Cabrera, per a comparèixer davant en Ramon de Tuillà, jurista, per a discutir amb Berenguer d’Orís, procurador del noble Gastó de Foix, la possessió de la Rupe de Bisuldono sive de Sau.

Ignorem el resultat de la discussió, però els Cabrera continuaren posseint els seus dominis de la Vall de Sau fins al 1352 en què els vengueren a Bernat II de Cabrera, de la família vescomtal. Aquesta, és sens dubte, l’explicació del perquè aquesta llenca de terreny on es troba sant Vicenç de Verders i la Roca del Boll no pertany al municipi de Masies de Roda, com la resta de l’antic terme de Casserres, ni al de Tavertet, sinó que forma un estrany apèndix del municipi de l’Esquirol o de Santa Maria de Corcó, que era el centre administratiu del domini dels Cabrera.”

Terme Municipal: 

l’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 445859

Y: 4649646

Altitud: 

405 metres

Susqueda també té rajant, amb un bon doll d’aigua, la seva font emergida de les aigües del pantà. Es tracta de la font del Bracs.

Es pot trobar al costat de la casa enrunada del Bracs. Molt probablement en el seu temps havia de ser un lloc bonic i tranquil. Es veu envoltada d’un cercle baix de pedra que probablement serviria d’abeuredor pel bestiar. Potser també per seure-hi i fer petar llargues xerrades.

Terme Municipal: 

Querós, entitat de població de Sant Hilari Sacalm

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 455246

Y: 4644996

Altitud: 

341 metres