El territori està ple de llocs que, tot i no formar part de les grans rutes ni dels elements patrimonials més coneguts, també tenen una història per explicar. Són racons, indrets, construccions, paratges o espais singulars que, per un motiu o un altre, han despertat la meva curiositat i considero que mereixen ser recordats.

Alguns encara es conserven tal com els van conèixer les generacions que ens han precedit; d’altres han canviat profundament amb el pas dels anys, i alguns només han deixat el record en documents, fotografies o en la memòria de la gent.

Aquest apartat neix amb la voluntat de reunir tots aquells llocs que, per les seves característiques, no encaixen fàcilment en cap altra secció del bloc, però que també formen part de la història, del paisatge i del patrimoni del nostre territori.

Hi trobareu un conjunt molt divers de temes i d’indrets. Potser, a primera vista, semblaran un autèntic aiguabarreig, però tots comparteixen un mateix fil conductor: ajudar-nos a conèixer una mica millor aquestes terres i les moltes històries que amaguen.

Al capdavall, el territori no només s’explica a través de les seves esglésies, les masies o els monuments més destacats. També ho fa mitjançant aquests petits racons que, sovint de manera discreta, han contribuït a construir la identitat del país que avui coneixem.

Confio que aquest recull us desperti la mateixa curiositat que ha despertat en mi al llarg dels anys.

• EL CASTELL DE TORELLÓ
• EL CASTELL DE CONANGLELL
• ANTIC PONT DE FERRO DEL FERROCARRIL
• EL SAFAREIG DE LA COROMINA
• VILLA ESCOLITA
• EL MECANISME DEL RELLOTGE DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE TORELLÓ
• EL CEMENTIRI DE LA MAMBLA D’ORÍS
• LA TEULERIA DE SENIÀS
• EL TÚNEL DELS TRES PONTS
• ELS TRES PONTS
• EL POU DE GLAÇ DE PUIGBACÓ
• EL CASTELL D’ORÍS
• EL PONT DE LA COROMINA
• LES GOLFES DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU
• EL PANTEÓ VERGÉS
• EL PORTAL D’ENTRADA AL CEMENTIRI DE VINYOLES D’ORÍS
• EL MONUMENT A MOSSÈN FORTIÀ SOLÀ
• LES ESCULTURES DE FUSTA DEL VORA TER

• EL CASTELL DE CURULL
• EL CASTELL DE MILANY
• EL BIOT DE LA BAGA D’EN SANTA
• EL POU DE GLAÇ DE CURULL
• LA BARRACA DELS LLENYATAIRES D’ANGLÈS, A COLLFRED
• LA PETITA CABANYA DE PEDRA DE PLANA MITJANA
• EL PUIGSACALM, EN POSTALS
• EL PERN DEL MOLÍ DE LA VILA DE BOSCARONS
• LA PALANCA DE FUSTA DE CARAMELLES
• LA BARRACA DE PEDRA DEL COLL DE LA BAULELLA
• EL MORRO DEL QUER
• EL BANC DE LA ROCA DEL CORB
• EL TUT DE MILANY, o la petita central elèctrica de la casa de Milany
• EL PONT DE SALGUEDA

• EL CASTELL DE BESORA
• LES PECES ESCULTÒRIQUES DEL MONESTIR DE RIPOLL A SANT QUIRZE DE BESORA
• EL COLLET DE L’HOME MORT: les creus del Barretó i el Moreu
• LA PETITA CENTRAL ELÈCTRICA DE LA CASA DEL MIR, a Santa Maria de Besora
• LA ESCULTURA DE MARBRE DE LA CASA DE PAGÈS ELS FERRERS
• EL PANTEÓ DE LLAÉS
• EL PLA DE MARENYOL: LA CABANYA
• EL PLA DE MARENYOL: L’ABEURADOR I LA BASSA
• L’HOSPITAL DE SANG DE BESORA
• LA TEULERIA DEL BARRETÓ
• LA TEULERIA DE LA CASA DE PAGÈS LA VILA, a Llaés
• EL FORN DE CALÇ DEL TEIXIDOR, a Llaés
• EL TÚNEL DE FOGONELLA
• ELS BUFADORS DE BEVÍ
• EL TURÓ DE LA VALONA
• EL CAMP DEL MAL CONSELL
• ELS CEPS ANCESTRALS DE LLAÉS

• LA FONT DE SANT PERE
• EL PANTEÓ PERICAS
• EL PANTEÓ BASSOLS
• EL PANTEÓ DE LES GERMANES JOSEFINES
• LA COLUMNATA DEL TEMPLE ROMÀ
• EL SEPULCRE DEL BISBE JOSEP TORRAS I BAGES

• EL MONUMENT A MOSSÈN JACINT VERDAGUER
• LA VELLA I BELLA PEDRERA

• EL CASTELL DE S’AVELLANA
• LA ROCA DE LA LLUM

• EL PANTEÓ DELS TORELLONENCS
• ALTAR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ SESCORTS
• EL PEDRÓ DEL PONT DE LA PARRA
• LA FORTALESA DE LA ROCA DEL BOLL

• EL MOLÍ DE LA PÓLVORA
• LA COVA DE LES TUNES
• EL MORRO DE L’ABELLA
• EL CASTELL DE CORNIL

• EL SALT DE LA MINYONA
• LA CABANA DE L’YLLA
• EL DIT D’EN SERRALLONGA
• LA FONT DEL VILAR
• EL CASAL DELS SANT-ROMÀ
• LA DOMUS DEL PI
• ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE SAU NOU
• LES ESCOLES
• EL PONT MEDIEVAL DE SANT ROMÀ DE SAU VELL
• XALETS DELS ENGINYERS DE SANT ROMÀ DE SAU NOU
• EL CEMENTIRI VELL DE SANT ROMÀ DE SAU
• ELS BARRACONS DE SAU
• LES EMBARCACIONS DE LA SEQUERA DE SAU
• LA CAPELLA DE SANTA TECLA
• LA PETITA CENTRAL ELÈCTRICA DE SAU

• L’AGULLOLA DE RUPIT

RIPOLL:

• ELS PETRÒGLIFS DE LA RIERA DE MOIOLS
• LA CASA DOU o CASA ALÒS
• EL BALDAQUÍ DEL MONESTIR

CAMPDEVÀNOL:

• CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL

VALLFOGONA DE RIPOLLÉS:

• EL REFUGI NOU DEL PLA DE FALGARS
• FONT DE LA TOSCA

OGASSA:

• MONÒLIT LLUÍS MARIA XIRINACS

SANT HILARI SACALM:

• LA FONT PICANT NÚM. 1
• LA FONT PICANT NÚM. 3
• EL CAMPANAR PARROQUIAL DE SANT HILARI SACALM
• CAN RIBOT -EL DESPATX DE L’AIGUA-

QUERÓS (SANT HILARI SACALM) :

• LA FONT DEL BRACS
• EL PONT DE PALOU
• EL PONT DE QUERÓS
• EL CASTELL DE L’ILLA
• LA PALANCA DE QUERÓS
• EL TURÓ DEL MAL SOPAR

SUSQUEDA:

• EL CASTELL DE FORNILS
• LA BARCA DE FUSTA DE SUSQUEDA
• EL BOLET DE TOIA

VILOBÍ D’ONYAR:

• EL PALLER DELS OFICIS ANTICS

LA GARRIGA:

• PANTEÓ SALA
• ESCALES D’ACCÉS A L’ESGLÉSIA NOVA DE SANT ESTEVE

PORTBOU:

• L’ESTACIÓ INTERNACIONAL DE TREN

SANT LLORENÇ DE LA MUGA:

• REIAL FONERIA DE SANT SEBASTIÀ DE LA MUGA

EL PORT DE LA SELVA:

• EL CASTELL DE VERDERA
• L’AVIONETA ESTAVELLADA DE SERRA VERDERA

PALS:

• RADIO LYBERTY

VILABLAREIX:

• LA TORRE FUNERÀRIA DE LA TORRATXA

MELIANTA (FONTCOBERTA):

• LA PLATJA D’ESPOLLA
• ELS TRIOPS DE LA PLATJA D’ESPOLLA

SANT ANDREU DE LLAVANERES:

• CASA CABOT

SALSES:

• LA PORTA DELS PAÏSOS CATALANS

SUREDA:

• L’ANTIC FORN SOLAR DEL PARE HIMALAYA

A la carena de Toia, dins el terme municipal de Susqueda, hi trobem una de les formacions rocoses més curioses del Collsacabra: el Bolet de Toia. El seu nom descriu perfectament la seva aparença. Una enorme massa de pedra, arrodonida i de formes irregulars, descansa directament sobre un pedestal natural molt més estret, formant una silueta que recorda un bolet gegant.

El que més sorprèn és la seva estructura. La gran roca superior sobresurt àmpliament per damunt del suport que la sosté i sembla desafiar qualsevol llei de l’equilibri. Però no hi ha cap mena d’intervenció humana: tant la pedra superior com el pedestal són obra de la natura. És difícil no quedar-se una estona observant aquesta curiosa disposició i preguntant-se com pot mantenir-se així.

La formació destaca encara més pel contrast amb l’entorn. Enmig del bosc, envoltada de faigs i altres arbres, aquesta enorme roca apareix gairebé de sobte, com una escultura natural que el pas del temps ha anat modelant. Les seves dimensions i, sobretot, la manera com la gran massa de pedra reposa sobre una base tan estreta, la converteixen en un element realment singular del paisatge.

El Bolet de Toia és un d’aquells indrets que justifiquen una excursió per descobrir les formes sorprenents que pot oferir la natura.

Terme Municipal: 

Susqueda, comarca de la Selva

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 458763

Y: 4654890

Altitud: 

1.077 metres

Sota el monestir de Sant Pere de Casserres, al curs del riu Ter, hi havia un gran penyal conegut tradicionalment com la Roca de la Llum o Roc del Llum. Era un dels elements singulars d’aquest tram del riu, molt a prop del també conegut Roc de la Sella, anomenat així per la seva forma.

Amb la construcció del pantà de Sau, l’any 1963, bona part d’aquest paisatge va quedar cobert per les aigües. En períodes de sequera i de baix nivell del pantà, però, l’antiga llera del Ter ha tornat a aflorar en diferents ocasions. La persistent sequera dels anys 2022-2024 va provocar una d’aquestes situacions excepcionals i va deixar novament al descobert aquest sector del riu.

Les grans riuades produïdes des de l’ompliment del pantà han anat acumulant en aquest punt un gruix considerable de fang i sediments. Per això, no podem assegurar que la roca que actualment aflora sigui exactament l’antiga Roca de la Llum: podria haver quedat desplaçada cap al marge o, fins i tot, estar definitivament sepultada sota els sediments. El que avui podem observar podria ser, per tant, una part de l’antic relleu del riu o la mateixa roca, però en una posició modificada pel pas del temps i la dinàmica fluvial.

Un testimoni especialment valuós és el del Sr. Jaume Font Garolera, que el febrer de 2024 ens va fer arribar un record de la seva infantesa. Explica que, de petit, el seu pare el portava a pescar als rabeigs de sota Casserres i que tant ell com els pescadors de l’entorn, especialment els de l’Esquirol, coneixien aquest indret com el Roc del Llum. També recorda el proper Roc de la Sella, per la seva característica forma de sella de muntar.

La seva aportació ens permet recuperar el nom tradicional d’aquest penyal i la memòria d’un paisatge del Ter anterior a la transformació provocada pel pantà de Sau.

Terme Municipal: 

Les Masies de Roda

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 445318

Y: 4650052

Altitud: 

380 metres

La Porta dels Països Catalans s’alça sobre un petit turó del terme de Salses, al Rosselló, al costat mateix de l’autopista A-9, a uns quinze quilòmetres al nord de Perpinyà. La seva situació, perfectament visible per als viatgers que entren o surten de Catalunya Nord, la converteix en una autèntica fita del paisatge.

L’obra, inaugurada el 28 de setembre de 2003, és una creació de l’escultor Emili Armengol. Construïda principalment amb acer Corten, material que amb el temps adquireix la característica tonalitat rogenca de l’òxid protector, presenta la forma d’un gran portal inspirat en les arcades de les masies catalanes.

Més que una simple escultura monumental, la Porta simbolitza l’entrada als Països Catalans. Els quatre grans buits verticals que travessen el monument representen les quatre barres de la senyera, mentre que la seva orientació permet el pas des de qualsevol direcció de la rosa dels vents, expressant una voluntat d’obertura, d’acolliment i de diàleg entre pobles i cultures.

El monument amaga encara un altre simbolisme menys conegut. Vist des de l’aire, el conjunt dibuixa clarament la forma d’una falç, una evocació de l’himne nacional Els Segadors i, alhora, un homenatge al passat agrícola que ha modelat la història i la identitat del país. Aquesta doble lectura —les quatre barres observades frontalment i la falç descoberta des del cel— converteix la Porta dels Països Catalans en una de les obres d’art públic contemporani més carregades de simbolisme nacional.

Terme Municipal: 

Salses, al Rosselló (Catalunya Nord)

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 494898

Y: 4744627

Altitud: 

46 metres

La tarda del 8 d’abril de 1967 una avioneta francesa es va estavellar a les muntanyes de Sant Pere de Torelló, prop de la carretera que aleshores s’estava construint cap a Sant Andreu de la Vola. L’accident va causar la mort dels seus quatre ocupants, tots ells de nacionalitat francesa.

Malgrat la gravetat dels fets, sorprèn l’escassa informació que ha arribat fins als nostres dies. Les consultes realitzades a l’Arxiu Municipal de Sant Pere de Torelló i al setmanari Torelló no han permès localitzar, de moment, cap documentació o notícia relacionada amb aquest succés. Tan sols ha estat possible localitzar dues referències periodístiques publicades l’endemà mateix de l’accident: una a La Vanguardia i una altra al Diario de Barcelona.

La notícia apareguda a La Vanguardia el dia 9 d’abril de 1967 informava que una avioneta francesa s’havia estavellat al lloc anomenat «Collado de la Condesa», al terme municipal de Sant Pere de Torelló, prop de la carretera de Sant Andreu de la Vola. Segons els testimonis recollits pel diari, l’aparell semblava intentar guanyar altura per superar la barrera muntanyosa quan es va produir una explosió i va caure violentament a terra.

La mateixa notícia assenyalava que al lloc dels fets s’hi havien desplaçat el jutge de Primera Instància de Vic, efectius de la Guàrdia Civil de Torelló, l’alcalde de la població i altres autoritats. També indicava que una ambulància municipal de Torelló havia traslladat les restes de les víctimes al cementiri de Sant Pere de Torelló i que el Consolat de França a Barcelona havia estat informat de l’accident.

Segons La Vanguardia, l’avioneta era un model Beechcraft 23 Musketeer que havia sortit de l’aeroport del Prat amb destinació Toulouse. El pilot era Paul Legendre, de 38 anys, i l’acompanyaven Pierre Christophe, un representant de transports i una dona anomenada Eladie Sánchez.

Per la seva banda, el Diario de Barcelona, publicat el mateix dia 9 d’abril de 1967, aportava algunes dades diferents. Segons aquest rotatiu, l’avioneta era de caràcter particular i es dirigia cap a Perpinyà. A més dels noms de Paul Legendre i Pierre Christophe, identificava els altres ocupants com César Petian i André Sánchez. També afegia una informació especialment interessant: Paul Legendre era pilot civil, tenia 38 anys i deixava vídua i dos fills. El diari explicava igualment que havia viatjat des de Toulouse a Clermont-Ferrand, posteriorment a París i finalment a Barcelona, i que la seva família s’havia desplaçat a la Ciutat Comtal la mateixa nit de l’accident.

Aquestes diferències entre les dues notícies posen de manifest que la informació disponible durant les primeres hores després de l’accident era encara incompleta o contradictòria. Les discrepàncies afecten tant la destinació del vol (Toulouse o Perpinyà) com la identitat d’alguns dels ocupants.

Anys més tard es va instal·lar al mateix lloc de l’impacte una placa commemorativa en llengua francesa. La inscripció recorda les víctimes amb els noms de Paul Legendre, Pierre Christophe, Bertrand Cesar i Melanie Sanchez, i hi fa constar la data de l’accident i l’hora de les 14.30. Aquesta placa introdueix encara noves variants en els noms d’alguns dels ocupants, fet que alimenta els interrogants sobre la seva identificació exacta.

Actualment la recerca continua oberta. La intervenció del jutjat de Vic, de la Guàrdia Civil, de les autoritats municipals i del Consolat de França fa pensar que haurien d’existir diligències judicials, atestats policials o documentació administrativa relacionada amb els fets. La localització d’aquests documents podria permetre reconstruir amb precisió les circumstàncies de l’accident i identificar els familiars de les persones que hi van perdre la vida.

Seixanta anys després, l’accident de l’avioneta francesa de Sant Pere de Torelló continua envoltat de nombrosos interrogants, convertint-se en un episodi poc conegut de la història local que encara espera ser completament aclarit.

Terme Municipal: 

La Vola, entitat de població de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446069

Y: 4658902

Altitud: 

752 metres

«TORELLÓ: Una avioneta francesa se estrella en el collado de la Condesa.

Sus cuatro ocupantes han perecido en el accidente.

Torelló, 8. (De nuestro corresponsal, MONGUI.) — Alrededor de las tres de esta tarde, una avioneta francesa matrícula TE-21598, ha capotado en el lugar denominado Collado de la Condesa, del término municipal de San Pedro de Torelló, junto a la carretera que se construye hacia San Andrés de La Vola. En el accidente perecieron los cuatro ocupantes, todos ellos de nacionalidad francesa.

Según testigos que han presenciado el suceso, parece ser que la avioneta daba algunas vueltas, tal vez para remontarse más con objeto de ganar altura y salvar la barrera de montañas, en cuyo momento se ha producido una explosión, cayendo el aparato violentamente a tierra y resultando muertos tres hombres y una mujer que viajaban en la misma.

Se han personado en el lugar del suceso, el juez de Primera Instancia de Vich; fuerzas de la Guardia Civil de Torelló; alcalde de esta población, don Pedro Ullastre, y otras autoridades. Asimismo, se ha desplazado al lugar del suceso una ambulancia municipal de Torelló, que ha trasladado los restos de las víctimas al cementerio de San Pedro de Torelló. Del suceso fueron informadas autoridades provinciales y al cónsul de Francia en Barcelona.

La avioneta era del tipo “Beech Musketeer”; había salido del aeropuerto del Prat, de Barcelona, y se dirigía a Toulouse. Iba pilotada por el señor Paul Legendre, de 38 años de edad, piloto civil, y la ocupaban tres pasajeros los señores Petian, ingeniero; Pierre Christophe, agente de transportes, y la señora Eladie Sánchez.»

SE ESTRELLA UNA AVIONETA FRANCESA CERCA DE SAN PEDRO DE TORELLO

Perecieron sus cuatro ocupantes

VICH, 8. (Por teléfono.) — Cuatro muertos se han producido al estrellarse una avioneta particular, que surgió el aeropuerto de Barcelona y se dirigía a Francia.

A las 14’45 horas de esta tarde una avioneta que se dirigía a Francia se estrelló en el collado de La Condesa, entre San Pedro de Torelló y La Vola, en plena zona montañosa.

Según testigos presenciales vieron cómo se desprendían algunos trozos del fuselaje del aparato, que cayó instantáneamente en vertical, estrellándose contra el suelo.

Según las autoridades judiciales y fuerzas de la Guardia Civil, que se desplazaron al lugar del siniestro, los cuatro tripulantes resultaron muertos en el acto, hallándose el piloto civil, Paul Legendre, en la cabina, sujetado con el cinturón, y los otros cuerpos pertenecientes al ingeniero César Petian; Pierre Cristopher, agente de transportes, y la señora Eladie Sánchez, completamente destrozados entre los restos de la avioneta.

La hora del accidente se ha podido confirmar por uno de los relojes del tablero de mandos, que se había parado en el momento del choque.

El señor Paul Legendre contaba 38 años de edad, vivía en Toulouse y era casado y con dos hijos menores de edad. Era director comercial de una firma de compresores. Antes de trasladarse a Barcelona marchó desde Toulouse a Clermont-Ferrand y después a París, desde donde pasó a la Ciudad Condal. A las diez de la noche todavía su familia ignoraba el accidente.

Trepitjar un indret com el Coll del Buc és una sensació molt especial quan saps que ocupa un lloc diferenciat en la història de la ciència. El que hi va fer el Pare Himalaia va ser extraordinari per a l’època.

Qui era el Pare Himalaia?

El seu nom real era Manuel António Gomes (1868-1933), un sacerdot, científic i inventor portuguès nascut a Santiago de Cendufe, al nord de Portugal. El sobrenom de “Himalaia” li venia de la seva gran alçada (prop d’1,93 m), un malnom que ja li havien posat durant els anys de seminari i que ell mateix va acabar adoptant.

Era un personatge excepcionalment inquiet:

• Sacerdot.
• Professor de ciències naturals, física i química.
• Inventor.
• Defensor de les energies renovables.
• Interessat en la medicina natural, la fitoteràpia i la hidroteràpia.
• Vegetarià convençut en una època en què això era molt poc habitual.

Què buscava amb el forn solar?

Molta gent pensa que només volia demostrar que es podien assolir temperatures elevades amb energia solar. Però el seu objectiu era molt més ambiciós.

Procedent d’una família pagesa, estava obsessionat amb un problema que a finals del segle XIX preocupava tota Europa: com obtenir fertilitzants per augmentar la producció agrícola.

Sabia que els llamps generen compostos nitrogenats útils per a les plantes. La seva idea era reproduir artificialment aquestes temperatures extremadament elevades mitjançant energia solar concentrada per fabricar fertilitzants químics.

En certa manera, intentava solucionar amb energia solar un problema que pocs anys després es resoldria industrialment amb el procés Haber-Bosch.

Com va arribar a Sureda?

L’any 1899 es traslladà a París per ampliar estudis científics amb el prestigiós químic Marcellin Berthelot. Allà desenvolupà les seves teories sobre la concentració dels raigs solars i obtingué una patent francesa del seu sistema.

Però necessitava un lloc real on provar un forn de grans dimensions.

Va escollir les Alberes per diversos motius:

• Moltes hores de sol.
• Aire sec.
• Altitud moderada.
• Un emplaçament obert amb bona exposició solar durant tot el dia.

El lloc ideal fou el Coll del Buc, a prop del Castell d’Ultrera.

Per què el Coll del Buc?

El coll presenta:

• Una clariana oberta.
• Absència d’ombres importants.
• Horitzó molt ampli.
• Insolació gairebé contínua.

A més, des d’allà podia orientar fàcilment el seu aparell cap al Sol durant tota la jornada.

La gran aventura de 1900

La part que més impressiona és la logística. Segons la documentació conservada, durant l’estiu de 1900 es van transportar més de quatre tones de material fins al Coll del Buc.

Això significava:

• Que no existien les pistes actuals.
• Que no hi havia vehicles tot terreny.
• Que tot s’havia de pujar amb mules i a l’esquena dels homes.

De fet, les cròniques expliquen que molts curiosos pujaven a peu o a cavall per veure aquella màquina estranya que concentrava la llum del Sol.

Quan hi ets al costat i observes el desnivell des de Sureda, és inevitable preguntar-se com van ser capaços de pujar-hi tota aquella estructura metàl·lica que tenia un diàmetre total de 5 metres, una alçada d’aproximadament 4 o 5 metres i un nombre de 260 miralls metàl·lics polits.

Els resultats

Al Coll del Buc va aconseguir temperatures mai vistes fins aleshores en un forn solar.

Les fonts varien segons el prototip concret:

• El forn del Coll del Buc hauria superat els 900 °C.
• Els models posteriors culminaren amb el famós Pirelióforo, presentat a l’Exposició Universal de Saint Louis (EUA) el 1904.

Allà va obtenir el Gran Premi, dues medalles d’or i una de plata.

El llegat

El més sorprenent és que el Pare Himalaia defensava, fa més de cent anys:

• L’energia solar.
• L’energia hidràulica.
• L’aprofitament de les marees.
• Un model energètic menys dependent dels combustibles fòssils.

Per això avui és considerat un dels pioners europeus de les energies renovables.

Per tot plegat, aquell indret aparentment perdut de les Alberes va ser, durant unes setmanes, el lloc on funcionava el forn solar més avançat del món.

Terme Municipal:

Sureda, al Rosselló (Catalunya Nord)

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 498233

Y: 4706933

Altitud:

501 metres

La Guerra Freda (1947-1991) va ser un període de tensió política i ideològica entre els Estats Units i la Unió Soviètica, sense enfrontament militar directe, però amb competició global en àmbits com la política, la propaganda i la tecnologia.

Durant la Guerra Freda, els Estats Units van impulsar una xarxa internacional d’emissores de ràdio d’ona curta per difondre informació i propaganda cap als països del bloc soviètic. Aquest sistema incloïa diverses estacions emissores situades principalment a Europa occidental, en països com Alemanya, Portugal o Espanya, amb l’objectiu d’arribar amb més eficàcia a la Unió Soviètica i a l’Europa de l’Est.

En aquest context, es va construir l’estació de Radio Liberty a la platja de Pals, que va començar a emetre el 23 de març de 1959. Gràcies a la seva ubicació i a la potència dels seus transmissors, es va convertir en una de les instal·lacions més potents de tota la xarxa, i una peça clau en el sistema de comunicació internacional durant dècades.

Els terrenys van ser adquirits el 1958 amb finançament dels Estats Units, però, segons els acords amb el règim franquista, van quedar registrats a nom de l’Estat espanyol, que en mantenia la propietat mentre en cedia l’ús a Radio Liberty. L’emissora tenia com a funció principal transmetre programes produïts des de l’estranger, en diverses llengües, amb l’objectiu d’arribar a l’Europa de l’Est i a la Unió Soviètica.

Amb el final de la Guerra Freda, Radio Liberty va perdre la seva raó de ser i va tancar definitivament el 25 de maig de 2001. Les grans antenes que caracteritzaven el conjunt van ser desmantellades el 2006, posant fi a la presència física més visible de l’emissora.

Actualment, els terrenys continuen sent propietat de l’Estat espanyol i es troben sense un ús definitiu. Es mantenen totes les edificacions de l’antiga estació, però el conjunt es troba en un estat d’abandonament total.

En els darrers anys s’han plantejat diverses propostes de reutilització, com projectes ambientals o la creació d’un espai de memòria històrica, però cap no s’ha consolidat. Radio Liberty de Pals es manté avui com un testimoni singular del paper de Catalunya en la història global de la Guerra Freda.

Terme Municipal: 

Pals, comarca del Baix Empordà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 516641

Y: 4648304

Altitud: 

10 metres

Terme Municipal: 

Ripoll

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 433203

Y: 4672494

A la plaça del Paller de Vilobí d’Onyar hi trobem una obra singular que vol mantenir viva la memòria dels antics oficis relacionats amb la vida rural del municipi. Es tracta d’una construcció que, per la seva forma i proporcions, reprodueix a mida natural l’aspecte d’un paller tradicional.

L’estructura està envoltada per vuit grans mosaics, realitzats amb la tècnica del trencadís, cadascun dels quals representa un o més dels oficis que antigament s’havien exercit a Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai. Hi trobem el cisteller, el pagès, el ferrer, el rajoler, la pastora, l’esclopater, el flequer, el mestre d’obres i el carreter. La disposició dels mosaics permet anar descobrint els diferents oficis mentre es volta l’estructura.

Però el Paller va més enllà de la simple representació d’aquests treballs. Cada ofici està vinculat a persones reals que el van exercir, i els seus noms han quedat incorporats a l’obra com un petit homenatge. D’aquesta manera, els mosaics no només recorden unes feines que pràcticament han desaparegut, sinó també les persones que les van mantenir vives i que formen part de la memòria col·lectiva del municipi.

L’obra va ser realitzada l’any 2014 pel mestre paleta i artesà Ramon Oliveras Turón, de manera voluntària i desinteressada. La seva inauguració es va fer el 18 d’octubre de 2014, coincidint amb la III Fira de la Llet de Vilobí d’Onyar, una celebració estretament vinculada al món de la pagesia i a les tradicions rurals.

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és la mateixa construcció del paller. La forma exterior, amb els murs lleugerament corbats que s’obren a la part inferior per donar pas als mosaics, aconsegueix donar a l’obra una aparença gairebé escultòrica. A això s’hi afegeix el treball del trencadís, amb una combinació de colors especialment acurada que contrasta amb la textura terrosa de l’estructura.

El resultat és una obra popular i original que, sense grans pretensions monumentals, conserva la memòria d’un món rural i d’uns oficis que formaven part de la vida quotidiana de Vilobí d’Onyar i dels seus veïnats.

Terme Municipal: 

Vilobí d’Onyar

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 479100

Y: 4637494

Altitud: 

120 metres

A principis dels anys vuitanta del segle XX, Miquel A. Torres, quarta generació de la família vitivinícola i elaboradora de vins Torres, va iniciar un projecte de recerca de varietats ancestrals de vinya oblidades en diferents punts de la geografia catalana. L’objectiu era recuperar el patrimoni vitícola de Catalunya i conèixer les varietats que s’hi cultivaven abans de la fil·loxera.

Aquest projecte d’arqueologia vinícola va permetre recuperar i replantar més de cinquanta varietats ancestrals. D’aquestes, se n’han seleccionat sis de manera especial: garró, querol, moneu, gonfaus, pirene i forcada, que ja s’utilitzen en l’elaboració de vins comercialitzats.

Pel que fa a la varietat forcada, la primera verema es va fer l’any 2015 i, el 2019, es van comercialitzar 500 litres del nou vi blanc Forcada, elaborat exclusivament amb aquesta varietat i destinat a l’alta restauració. Segons la informació de la mateixa casa, els ceps recuperats provenen de Roca Forcada, una muntanya situada al municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.

Tanmateix, en els inicis del procés de recuperació d’aquesta varietat hauria tingut un paper destacat la troballa d’uns ceps ancestrals a Llaés, concretament a la zona de la casa de pagès el Teixidor. Aquests ceps haurien sobreviscut a la gran plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX, que va destruir bona part de les vinyes de Catalunya, i haurien contribuït al procés de recuperació d’aquesta antiga varietat.

El més sorprenent és que encara es conserven al territori dos o tres d’aquests ceps ancestrals, amagats a Llaés. Més d’un segle després de la fil·loxera, són un petit testimoni d’un patrimoni vitícola que semblava desaparegut i que, d’una manera o altra, ha acabat arribant fins als vins que avui es produeixen.

A mi m’agrada especialment aquest final perquè no exagera dient que «han creat» el vi Forcada, però manté tota la força de la història: uns ceps perduts en un racó de Llaés, supervivents de la fil·loxera, relacionats amb la recuperació d’una varietat ancestral que avui té un vi propi.