El temporal Gloria (gener 2020) va escapçar de soca-rel un símbol centenari de la muntanya de Bellmunt: l’Alzina Grossa.
I aquest 2023 l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló ha volgut retra-li homenatge amb un encertat monument/recordatori col·locat al costat del lloc on hi havia l’arbre, a mitja pujada de la carretera que des de Sant Pere de Torelló arriba al santuari de Bellmunt.
De les restes del seu tronc se’n va fer una minuciosa investigació per poder-lo datar. La conclusió a que van arribar els experts és que van atribuïr a l’arbre 437 anys de vida, que es van calcular en base al radi mitjà del tronc. Es va fer servir una doble medició: la tècnica del carboni-14 i el càlcul del nombre i distància de separació de les anelles del tronc.
I aquest és el meu escrit d’homenatge a l’Alzina Grossa de Bellmunt:
“Tot pujant á Bellmunt n’hi ha una alsina, una alsina gegant que á tots admira.
¡Qué gran y hermosa qu’és aquesta alsina! N’es lo tercer grahó, grau benehida, de l’escala que va fins a María.
Pujem fins al Bellmunt la Verge ens crida. Deixem lo padronet sobre un cingle, y´l códol foradat prop l’aygua viva, y deixém lo trespol d’aqueixa alsina, que dalt ja’s veu lo Puig y’s veu l’Hermita. Una volada més y ja som dintre.”
Aquesta és la poesia que sobre l’Alzina Grossa va deixar escrita el poeta Jaume Boloix i Canela (1866-1921) i que l’any 1904 recull mossèn Anton Vila i Sala en el seu llibre Història y Àlbum del Santuari de Nostra Senyora de Bellmunt.
Aprofita, també, per fer esment del que ell anomena els quatre graons de la pujada a Bellmunt: el Pedronet de la Verge de Montserrat, la Font Vidranesa, el Còdol foradat i l’Alzina Grossa.
De l’Alzina Grossa escriu: “que conta uns quants cents anys de existencia segons la tradició, y la que encara que respectada per la destral dels carboners, haventse quedat sola é isolada á la vora del camí, que ha perdut bona part dels atractius y de la seva poesía ab la tallada del bosch d’aquesta part de la montanya de Bellmunt, no podrá menys d’anyorar continuament á les demés alsines y roures, que li prestaven vassallatje com á llur Reyna y Senyora”.
L’any 1921 Cèsar August Torras en la seva guia Pirineu Català – Ripollès la defineix com a “arbre corpulent de gran renomenada, y de soca milenaria”
També Ramon Vinyeta l’esmenta l’any 1979 en el seu llibre La vall de Torelló, Geografia i Història tot avançant el seu destí:“l’Alzina Grossa de Bellmunt, tan malmesa pel pas dels segles, que potser no sobreviurà a les futures tramuntanades”.
Per tant, feia molts i molts anys que l’Alzina Grossa era un símbol de pas referent i reconegut de totes les pujades a Bellmunt.
Finalment però, la nit del 20 al 21 de gener de 2020 un bufarut extrem de neu i vent de nom Gloria va acabar arrencant-la de soca-rel. El fet de tenir tot el tronc buit per dins no la va ajudar. Potser tampoc podia ser d’una altra manera: O tot o res, o tot l’arbre sencer, dret i ofanòs, aguantant ferm molts altres temporals de característiques semblants; o tot sencer al terra. I així ha set.
El seu record lligat al camí de Bellmunt perdurarà per sempre més.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 441391
Y: 4661000
Altitud:
987 metres
ubicació en el mapa:
