El temporal Gloria, el gener de 2020, va escapçar de soca-rel un dels arbres més emblemàtics de la muntanya de Bellmunt: l’Alzina Grossa.
Durant molts anys havia estat un referent per a tots aquells que pujaven al santuari de Bellmunt. Situada a mitja pujada de la carretera que des de Sant Pere de Torelló porta al santuari, era molt més que una simple alzina: formava part del paisatge i de la memòria d’aquest camí.
Per això, l’any 2023 l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló va voler retre-li homenatge amb un monument commemoratiu situat al mateix indret on havia crescut l’arbre. Un senzill recordatori que manté viva la presència d’una alzina que durant segles havia acompanyat els pelegrins i excursionistes en el seu camí cap a Bellmunt.
La seva antiguitat havia estat sempre motiu de comentaris i admiració. De les restes del tronc es va fer posteriorment un estudi per intentar determinar-ne l’edat. Els experts van estimar que l’arbre havia viscut uns 437 anys, una datació calculada a partir del radi mitjà del tronc i contrastada mitjançant dues tècniques: la datació amb carboni-14 i l’estudi del nombre i la separació de les anelles de creixement.
Però molt abans d’aquest estudi científic, l’Alzina Grossa ja formava part de la memòria escrita de Bellmunt.
El poeta Jaume Boloix i Canela (1866-1921) li va dedicar uns versos que l’any 1904 mossèn Anton Vila i Sala va recollir en el seu llibre Història y Àlbum del Santuari de Nostra Senyora de Bellmunt:
“Tot pujant á Bellmunt n’hi ha una alsina, una alsina gegant que á tots admira.
¡Qué gran y hermosa qu’és aquesta alsina! N’es lo tercer grahó, grau benehida, de l’escala que va fins a María.
Pujem fins al Bellmunt la Verge ens crida. Deixem lo padronet sobre un cingle, y´l códol foradat prop l’aygua viva, y deixém lo trespol d’aqueixa alsina, que dalt ja’s veu lo Puig y’s veu l’Hermita. Una volada més y ja som dintre.”
En aquesta mateixa obra, mossèn Anton Vila i Sala parla dels quatre graons de la pujada a Bellmunt: el Pedronet de la Verge de Montserrat, la Font Vidranesa, el Còdol foradat i l’Alzina Grossa.
D’aquesta última en deia que tenia “uns quants cents anys de existencia segons la tradició” i explicava com, després de la tala dels boscos d’aquella part de la muntanya, havia quedat sola i isolada al costat del camí, com una mena de reina dels arbres que havien desaparegut.
Uns anys més tard, l’any 1921, Cèsar August Torras, en la seva guia Pirineu Català – Ripollès, també en deixava constància i la definia com un “arbre corpulent de gran renomenada, y de soca milenaria”.
I el 1979, Ramon Vinyeta, en el seu llibre La vall de Torelló, Geografia i Història, encara la recordava i, gairebé profèticament, escrivia:
“l’Alzina Grossa de Bellmunt, tan malmesa pel pas dels segles, que potser no sobreviurà a les futures tramuntanades”.
No era, per tant, un arbre qualsevol. Feia molts i molts anys que l’Alzina Grossa era un símbol i un punt de referència en totes les pujades a Bellmunt, conegut i recordat per generacions de caminants.
Finalment, però, la nit del 20 al 21 de gener de 2020, el temporal Gloria va acabar fent realitat aquella vella premonició. Un fort episodi de neu i vent la va arrencar de soca-rel. El fet que el tronc estigués buit per dins tampoc no hi va ajudar.
Potser l’Alzina Grossa només podia acabar d’una manera: o dreta, sencera i orgullosa, resistint encara un altre temporal, o tota sencera damunt del terra. I així va ser.
Avui ja no hi ha l’arbre, però hi ha el monument. I sobretot hi ha tot allò que durant segles va representar: un punt del camí, un lloc de descans i un referent inseparable de la pujada a Bellmunt. El seu record hi continuarà per sempre.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 441391
Y: 4661000
Altitud:
987 metres
ubicació en el mapa:
