El castell d’Orís és una d’aquelles siluetes que formen part del paisatge de la Plana de Vic. Situat al capdamunt d’un turó de forma característica, a uns 750 metres d’altitud, les seves ruïnes dominen una extensa panoràmica sobre la Plana i el pas del Ter cap al nord.
Avui en queda ben poca cosa, però les restes que encara es mantenen dempeus permeten imaginar la importància que devia tenir aquesta fortalesa. La seva situació, en un turó escarpat per bona part del seu perímetre i amb un únic accés més fàcil, explica perfectament el lloc escollit per construir-hi el castell.
I és precisament aquesta combinació entre la singularitat del turó, les restes de la fortalesa i la seva extraordinària panoràmica el que fa que, encara avui, el castell d’Orís continuï sent un dels indrets més característics d’aquesta part d’Osona.
Una fortalesa documentada des del segle X
El castell d’Orís està documentat des de l’any 914. Des del 1014 es té constància de la presència de la família d’Enric d’Orís, del seu fill Amat Elderic i, posteriorment, del nét Pere Amat, a qui els comtes de Barcelona van desposseir del castell en favor de Guillem Ramon de Montcada.
Durant els segles següents, el castell va passar per diferents mans, tot i que la família d’Orís en va mantenir durant molt temps la guarda i la castlania. La fortalesa va tenir un paper destacat en les lluites i conflictes que afectaren aquest territori al llarg de l’edat mitjana i l’època moderna.
Dins del mateix recinte fortificat hi havia la capella de Sant Pere, vinculada al castell i als seus senyors. No consta documentalment fins a l’any 1116, i el 1198 ja apareix com a reedificada. Va mantenir la seva funció com a capella castellera fins que, amb la decadència i posterior desaparició del castell, també va anar perdent importància. Encara el 1686 es mantenia dempeus, quan la va visitar el bisbe de Vic Antoni Pasqual.
Les excavacions arqueològiques
Els treballs arqueològics endegats per la Diputació de Barcelona, realitzats al recinte del castell entre el 2000 i el 2006 van posar al descobert diverses dependències associades al seu recinte i van permetre recuperar l’estratigrafia del segle IX al segle XIX i posant de manifest l’important paper d’aquest recinte fortificat en la història medieval i moderna d’Osona.
També l’historiador Antoni Pladevall i Font considera que hi ha almenys quatre èpoques ben diferenciades de construcció:
“A l’angle de ponent-migdia s’hi veuen restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d’època romànica, probablement del segle XII; vers llevant, emparat per un mur gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben concertat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s’estenen del segle XV al XVII.”
El castell vist per uns espies francesos
Segons el propi Pladevall, gràcies a una sèrie d’antics treballs i estudis realitzats, es pot afirmar que el passat del castell d’Orís ha quedat prou aclarit i verificat, esdevenint un dels més privilegiats de la part d’estudis gràfics i arquitectònics.
Considera que el mèrit especial en aquest aspecte recau en l’arquitecte torellonenc Josep Maria Pericas Morros, que pels volts de 1916 va aixecar-ne una magnífica planta arquitectònica i, a la vegada, va descobrir uns estudis fets al segle XVII per uns espies francesos, de cara, sens dubte, a ésser utilitzats en una guerra o invasió de la comarca de Vic.
El Sr. Pericas va descobrir aquest interessant document en la col·lecció J. Sanpere i Miquel de Barcelona, que el 1917 estava en poder del bibliòfil i col·leccionista Salvador Babra, qui li va deixar treure una còpia, publicada també per Mn. Fortià Solà en l’obra Història de Torelló (vol. 2, pàg. 580).
Tant el croquis com la seva descripció tenen un valor excepcional, ja que permeten identificar cada estança de les ruïnes actuals del castell. De cap altre castell en ruïnes de la comarca d’Osona se’n té un document semblant:
RELACION DU CHATEAU DE ORIS CITUÉ A TROIS HEURES DE VIC SUR LA CHEMIN DE RIPOLS A L’ENTREE DE LA MONTAGNE:
A.- Chapelle
B.- Maison du fermier
C.- Sale
D.- Granje
E.- Demeure
F.- Cisterne
G.- Boulangerie
H.- Cuisine et laverie
I.- Entrée du Chateau
K.- Rampe
L.- Bergeriè
M.- Les estables
“Le chateau est sur le sommet d’une montagne en forme de pain de sucre la quelle est scarpe tout l’entour moins le costé de l’entree comme bon peut voir per la vue ci jointe. Le chateau nest dominé aucun hauteur voisine; les murs de l’euceinte sont de trois et quatre pieds d’espaisseur. Les bastiments sont edonés contre ces murs comme on le feut vois par les plan et il… que le partie de muralle au dessus de la porte on il aye parapet, tout le reste est en toit.
Les batiments sont en bon estat.
A és la chapelle voutée. BB és la maison de fermier on ya trois chambres bones et le dessus de mesme. CC est la salle et un cabinet et en dessous sont les escuries voutées et an dessous de la quelle est la celler vouté tout enpierre de taille. F est la cisterne qui est manvous etat a present. G est la boulangerie. H sont las cuisines et laverie. I porte ordinaire. K est la rampe a escaliers. L est une…
Ces batiments dans l’occasion suffiront pour loger 200 hommes et 25 cheveux. Comme ce chateau est a l’entrée de la plaine de Vic il semble quil serolt a propos de le conserver pour y mettre une garnision”.
- Traducció al català:
RELACIÓ DEL CASTELL D’ORÍS SITUAT A TRES HORES DE VIC, SOBRE EL CAMÍ DE RIPOLL, A L’ENTRADA DE LA MUNTANYA:
El castell està situat al capdamunt d’una muntanya en forma de pa de sucre, la qual està escarpada per tot el voltant, menys pel costat de l’entrada com es pot veure pel croquis aquí adjunt. El castell no està dominat per cap altura veïna; els murs del recinte fan entre tres i quatre peus de gruix. Els edificis estan aplacats contra els murs tal com es veu pel plànol i, excepte la part de la murall a sobre la porta, on hi ha les defenses, la resta està coberta amb teulada.
Els edificis estan en bon estat. A és la capella amb volta. BB és la casa del masover on hi ha tres cambres bones i a dalt igual. CC és la sala i un quartet i a sota hi ha estables amb volta i un graner. F és la cisterna que ara es troba en mal estat. G és la fleca. H són les cuines i l’aigüera. I la porta ordinària. K és la rampa amb escales. L és una cleda…
Aquests edificis si fos necessari serien suficients per allotjar 200 homes i 25 cavalls. Com que aquest castell es troba a l’entrada de la plana de Vic sembla que seria convenient conservar-lo per posar-hi guarnició.
Terme Municipal:
Orís, comarca d’Osona
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 435687
Y: 4656570
Altitud:
751 metres
video
imatges
ubicació en el mapa:
