El setmanari Curiositats de Catalunya en la seva edició Any I.- N.º 26 de 27 de juny 1936 (pàgines 19, 20, 21 i 22), va publicar un interessant article amb el títol “Santuari de Nostra Dona de Bellmunt”.
Diu així:
A cinc quilòmetres del poble de Sant Pere de Torelló, hi ha una muntanya molt rosta que té reconades força pintoresques, i al seu cimall es venera l’ermita o Santuari de Nostra Dona de Bellmunt, situada a 1.150 metres d’altitud.
L’ermita de Bellmunt, primerament anomenada de Les Alades, perquè, segons conta el P. Camós, uns dotze o quinze dies abans de l’Assumpció de la Mare de Déu, hi anaven moltes formigues de les que volen, dites també alades, les quals totes moriren en ésser prop d’aquest Santuari.
La imatge de Nostra Senyora de Bellmunt és de marbre i està sentada en un soli de la mateixa matèria; el mantell és del color de la pedra; la toca daurada; a la mà dreta té un pom daurat, que sembla l’ofereix al seu Fill, el qual té sentat al costat esquerre, i aguanta un pomet a la mà esquerra, i la dreta la presenta davant del pit de la seva Mare, que sembla sostinguda per la mà d’Ella, i porta vestit daurat i tots dos són morenets de cara.
Es fa la festa major del santuari amb gran concurrència, el dia de l’Anunciació de la Mare de Déu, i també per la seva Nativitat, cantant-se els següents Goigs: (s’inclouen els Goigs en Alabansa de la prodigiosa imatge de Nostra Senyora de Bellmunt que es canten en la seva ermita i capella de la Parròquia de Sant Pere de Torelló, Bisbat de Vich)
sardana
