POSTALS ANTIGUES: Presentació i contingut

La curiositat per saber i conèixer coses relacionades amb els entorns de la Vall del Ges, el Vidranès i el Bisaura m’ha portat a entretenir-me a buscar, trobar i tenir tota una sèrie de recordatoris de temps passats. Han estat diversos els objectes i documents antics que he localitzat, tot i que un m’ha encisat de manera especial: la postal en blanc i negre.

Suposo que la meva afició per la fotografia hi deu tenir alguna relació, però la qualitat i varietat de les imatges, i poder recuperar instantànies de temps passats m’ha fet entretenir a anar fent créixer una bonica i interessant col·lecció.

Per cert, de les postals antigues m’ha sorprès dues coses que no sabia:
– primer, trobar col·leccions de postals. És a dir, postals generalment numerades i relacionades entre elles formant una col·lecció. Algunes d’aquestes col·leccions editades una a una, i d’altres totes juntes formant un petit llibret.

– segon, el fet de trobar -en les més antigues- una bona colla de postals que estan escrites a la part del davant, o a sobre mateix, o als voltants de la mateixa fotografia.

Un dia em vaig adonar que al darrere d’una postal hi havia escrit: “en este lado se escribe solamente la dirección“, i que l’espai per escriure l’adreça d’enviament ocupava tot el revers. Per tant, si al revers només s’hi podia escriure l’adreça, on s’escrivia el redactat de la postal?, doncs al davant: no quedava altre lloc.

I així va ser com vaig saber que aquests tipus de postals s’anomenen “postals sense partir”. I que l’any 1906 aquesta particularitat va quedar regulada doncs seguint ordres de les “Unión Postal Universal” s’establí que les postals en el seu revers fossin partides: al costat dret aniria l’adreça d’enviament, i a l’esquerra el text.

Per tant, les postals tal com les coneixem ara, se’n dirien postals partides.