Això és el que explica sobre el castell de Milany l’historiador Mn. Antoni Pladevall i Font en el seu llibre Mil anys de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà (1960), a la pàgina 36:
“El castell de Milany té una importància cabdal en la història de Vidrà doncs la seva protecció era la que garantia al terme la pau i la justícia.
Segurament fou aixecat a l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els municipis actuals de Vallfogona i de Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, tal volta per agregació posterior, el terme de Llaés amb el seu petit castell.
La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses, és abundant. La llatinització més corrent del seu nom és Melango o Melanno. En 918 es parla de la serra de Melanno i en 962 del castro Melango.
Els primer senyors de Milany foren els comtes de Besalú, que el governaren per mitjà del seu vescomte. L’emplaçament fronterer entre Besalú i Ausona li donaren importància, essent per aquesta causa posat en penyora en convenis entre els comtes de Besalú i Barcelona-Ausona; amb tot, sempre va pertànyer de dret al comtat d’Ausona.
El comte va donar la castlania a Ponç de Milany l’any 1070, i després el van succeir els seus hereus Ramon i Bernat de Milany, i els hereus d’aquests successivament.
El castell va ser abandonat a finals del segle XIV quan va perdre la funció defensiva. Les poques restes que en queden responen a la reconstrucció del segle XIII.”
En el mateix escrit, Pladevall també recorda l’existència de l’avui desapareguda parròquia de Sant Pere de Milany. Consta que ja funcionava a principis del segle XII i que tenia rector propi. L’any 1334 ho era Mn. Bernat de Maniera i el 1393, Mn. Francesc Costa.
L’any 1428, l’església va quedar afectada pels terratrèmols que van assolar la comarca. Fou reedificada i va continuar funcionant almenys fins al segle XVII com a sufragània de Llaés. Actualment no en queda cap resta visible.
Durant molts anys, les restes del castell de Milany estaven pràcticament cobertes per la vegetació i les terres, i només sobresortia una part de la torre de l’homenatge. L’any 2011, l’Ajuntament de Vidrà i la Diputació de Girona van iniciar un ambiciós projecte de consolidació i excavació arqueològica que ha anat permetent recuperar bona part del conjunt.
Les diferents campanyes han deixat al descobert, entre altres elements, la torre, la capella de Sant Pere, la cisterna, diverses estances, tres forns, l’escalinata d’accés, el pas de ronda i diferents trams de muralla. Els estudis arqueològics han confirmat, a més, que la major part de les estructures conservades corresponen a la gran reforma de finals del segle XIII.
Les actuacions també han permès fer més fàcil la visita, amb un mirador dins de la torre, la recuperació del pas de ronda i un nou pont metàl·lic que permet salvar el fossat i accedir al recinte. Els treballs de consolidació i excavació han continuat en fases posteriors, inclosa una nova actuació aprovada l’any 2022
Val la pena recordar també que sobre l’origen del nom del castell hi ha una llegenda molt interessant: la llegenda del cavaller de Milany.
Terme Municipal:
Vidrà, limita amb Vallfogona del Ripollès
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 441324
Y: 4668396
Altitud:
1.532 metres
imatges antigues
ubicació en el mapa:
