La casa de la família Pericas
Cinc anys després del casament entre Josep Maria Pericas i Josefa Soler i coincidint amb el naixement del primer dels seus tres fills, els Pericas Soler van decidir construir una casa nova per a la família, molt a prop de la Torre de la Coromina, la casa familiar dels Pericas a Torelló.
El projecte data de 1919 i està inspirat en les cases fortes i castells que Pericas havia començat a estudiar des de l’any 1905, en el marc de les seves investigacions sobre l’arquitectura civil medieval de la comarca. L’edifici s’aixecà en els terrenys on hi havia una casa anomenada Rocal de can Dalmau.
Una síntesi del seu llenguatge arquitectònic
La torre és un edifici d’estructura quadrada, amb planta baixa i dos pisos. La coberta, a quatre vents, està feta amb teules d’escama, servides per Santiago Marcó de Quart. La façana està revestida amb un parament de color palla i decorada amb esgrafiats al pis superior. A una banda s’obre la porta principal, coronada per un arc de mig punt i emmarcada per un gran portal de pedra sense polir. Sobre la porta, la inscripció en relleu i de color verd «JMP 1921» recorda l’any de construcció. Al mateix nivell, dos relleus de lleons de terracota, inspirats en els de la façana del monestir romànic de Sant Pere de Besalú, donen la benvinguda i acomiaden el visitant.
Al costat s’aixeca la torre, l’element més singular del conjunt. És de planta quadrada i està recoberta de pedra sense polir.
A l’extrem oposat de la porta hi ha una imatge de la Mare de Déu del Roser, obra de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau. Darrere la porta s’obre un ampli vestíbul decorat amb bigues de fusta pintades amb sanefes i una gran escala que dona accés al pis principal.
Des de la cambra del matrimoni s’accedeix a un gran balcó amb vistes a un jardí de planta quadrada, delimitat per una tanca i organitzat a partir d’un llarg eix central al voltant del qual els arbres es disposen simètricament.
Tot l’edifici és ple de simbolismes i elements decoratius —rajoles, vidrieres, paviments, forja, mobiliari…— que resumeixen el pensament arquitectònic de Pericas. A més d’una petita capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, al segon pis hi havia una habitació fosca destinada a revelar les plaques fotogràfiques de vidre. Entre els elements decoratius destaca la gran presència d’ocells repartits per tota la casa, fet pel qual també és coneguda com la Torre dels Ocells.
La Guerra Civil i la destrucció del seu arxiu
Com cada estiu, el juliol de 1936 Pericas passava les vacances a la Coromina amb la seva família. L’esclat de la Guerra Civil el va obligar a fugir precipitadament, ja que la seva vida corria un greu perill. Tot i no militar en cap partit polític, era un home profundament religiós i de conviccions conservadores. Ell mateix ho explicava així:
«Subieron a Torelló a principios de la revuelta varios cultivadores de nuestras viñas, armados hasta los dientes, con el piadoso propósito de asesinarme si me encontraban. Registraron y saquearon mi casa de campo y, viéndose contrariados por mi ausencia, se querían llevar al colono, al procurador y al director de la fábrica para que dijesen dónde yo me hallaba, cosa a la cual no podían responder, pues en verdad no lo sabían.»
Durant la Guerra Civil la torre fou requisada i convertida en residència d’un projecte de sanatori naturista conegut com La Casa de Repòs, dirigit per un tal doctor Gimeno.
Pericas, advertit a temps, va aconseguir fugir. Primer es va amagar a Vic, després a Barcelona i, posteriorment, va emprendre un llarg periple per Marsella, Pamplona, Valladolid, Lleó i Saragossa. No va poder tornar a Vic fins al febrer de 1939, quan tenia cinquanta-set anys, retrobant-se finalment amb la seva germana, la seva esposa i els seus tres fills.
Allò que més el va colpir, però, no fou només l’espoli de la casa, sinó la destrucció del seu arxiu personal i professional. Dibuixos, documents i objectes de gran valor que havia estat recopilant desaparegueren per sempre. La pèrdua que més lamentà fou la de les prop de 6.000 fitxes documentals que havia recopilat pacientment per al seu gran estudi sobre el romànic civil de la comarca amb els seus castells i les cases fortes:
«Faltan en esta casa un sin fin de objetos y de documentación cuyo paradero, si no fueron destruidos (…) Entre mis papeles, los que más me ha dolido perder han sido las papeletas que en número de unas 6.000 había yo ido sacando de un gran número de archivos de esta comarca de Vich, para publicar en su día.»
A l’arquitecte Alfredo Vegas li escrivia amb resignació:
«Mi archivo de trabajos de la carrera, mi librería, correspondencia, etc. habrán desaparecido para siempre.»
El retorn a la Coromina
Quan va poder tornar a Torelló, Pericas va dedicar molts esforços a recuperar els mobles que li havien estat requisats. Els va anar localitzant en diversos indrets: a can Parrella, en un dipòsit de la plaça Nova o a l’estació de tren. Llits, taules, cadires, matalassos, penjadors… Tot allò que va poder salvar va tornar a casa.
També va voler retornar al jardí l’aspecte que tenia abans de la guerra. Va adquirir vint xiprers, que plantà novament de manera simètrica, tal com havia concebut el projecte original. Hi incorporà, a més, nous elements ornamentals, com un brollador d’estil àrab andalusí amb dos lleons de pedra i un estany.
L’any 1965 encara hi passaria el seu darrer estiu. Josep Maria Pericas Morros moria sobtadament a Barcelona l’1 d’abril de 1966.
Any actuació:
1921
Terme Municipal:
colònia la Coromina, a Torelló, comarca d’Osona
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 437361
Y: 4654503
imatges
detall interior
projecte Pericas
ubicació en el mapa
