Per part de la Generalitat hi havia un especial interès que, una vegada finalitzada l’exhumació, es procedís immediatament al tancament de la fossa.
Aquesta decisió responia, entre altres motius, al compromís adquirit amb el propietari de la finca de deixar l’entorn exactament en les mateixes condicions en què es trobava abans de l’inici dels treballs.
Per aquest motiu, i amb molt poc marge de temps, es va organitzar una convocatòria adreçada als socis de l’ADET i oberta a totes les persones que hi poguessin estar interessades. L’objectiu era mostrar la fossa abans del seu tancament definitiu i explicar sobre el terreny el desenvolupament dels treballs d’exhumació.
Es va escollir el dissabte 1 d’agost, malgrat coincidir amb el dia central de la Festa Major de Torelló. L’acte es va fixar a les deu del matí per evitar, tant com fos possible, la calor de les hores centrals del dia.
Enteníem que era gairebé una obligació compartir amb la població de Torelló el resultat d’una investigació que havia permès recuperar una part de la seva història.
Alhora, també vam reflexionar sobre la manera més adient de retre un darrer homenatge al soldat. Finalment, va semblar encertada una proposta tan senzilla com carregada de simbolisme: convidar totes les persones assistents a dipositar un còdol a l’interior de la fossa abans del seu tancament.
Va ser un gest discret, però profundament emotiu. Aquells còdols no només cobrien l’espai on el soldat havia reposat durant setanta-sis anys, sinó que es convertien també en un record permanent del lloc on havia estat enterrat durant tant de temps.
Cal destacar que la primera persona a dipositar un còdol va ser l’alcalde de Torelló, el Sr. Santi Vivet, que havia visitat la fossa el dia abans de l’acte.
Cal dir que la forta tempesta caiguda durant la nit havia estat molt intensa. L’entorn havia quedat completament enfangat i la fossa era plena d’aigua. Per aquest motiu, una estona abans de l’inici de l’acte es va intentar condicionar, tant com va ser possible, l’espai perquè els assistents hi poguessin accedir.
L’acte de comiat va ser senzill, però alhora profundament emotiu. Hi van assistir una seixantena de persones.
Els membres de l’ADET van explicar com s’havia desenvolupat tot el procés d’investigació i d’exhumació. Va ser especialment destacable l’interès amb què els assistents van seguir les explicacions, entre els quals hi havia familiars directes de persones que havien viscut aquells fets en primera persona.
Per acabar, i en un ambient de respecte i recolliment, cadascun dels assistents va dipositar un còdol a l’interior de la fossa fins a cobrir-la completament.
Amb aquest senzill gest es va voler retre un darrer homenatge al soldat i deixar un record permanent del lloc on havia reposat durant setanta-sis anys.
