GOIGS en alabansa de Nostra Senyora de Bellmunt, any 1916

TÍTOL:

GOIGS EN ALABANSA DE LA PRODIGIOSA IMATGE DE NOSTRA SENYORA DE BELLMUNT, QUE SE CANTAN EN LA SUA HERMITA Y CAPELLA DE LA PARROQUIA DE SANT PERE DE TORELLÓ, BISBAT DE VICH

ADVOCACIÓ:

Mare de Déu de Bellmunt

PARRÒQUIA / CAPELLA:

santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, a Sant Pere de Torelló

AUTOR LLETRA:

no consta

AUTOR MÚSICA:

no consta

AUTOR DIBUIXOS:

no consta

IMPREMTA:

Vich: Imp. de Ll. Anglada

EDITOR:

no consta

ANY:

1916

OBSERVACIONS:

MIDES:

31 x 21,5 centímetres

Referent als goigs de la Mare de Déu de Bellmunt es molt interessant el que explica l’arxiver i historiador Agustí Dalmau i Font el seu seu llibre “L’essència de Sant Pere de Torelló“.
Diu així:

“Del santuari de Bellmunt coneixem una única versió que només ha sofert, al llarg de les moltes edicions que ha tingut, la modernització del text o una simple neteja estilística, però molt lleu, cosa que, per tant, permet dir que els goigs actuals són els mateixos que hi havia a finals del segle XVIII. Per l’estructura del text i per l’evolució amb què expliquen les llegendes de Bellmunt, no creiem pas que es redactessin abans de mitjan de segle XVIII.  

Mn. Fortià Solà atribueix els goigs de Bellmunt al canonge de Vic i un gran devot de Bellmunt, Pere Vinyeta, i els dóna una data d’entorn del 1831. Ja hem dit abans que això és impossible perquè en tenim una edició feta a l’impremta de Joan Dorca de Vic entre els anys 1770 i 1793, en temps en què Mn. Vinyeta encara havia de néixer o era un infant petit.

Abans dels goigs actuals es devien cantar a Bellmunt els goigs corrents de la Mare de Déu, els quals sovint es trobaven copiats en pergamí i enganxats en taules de fusta. Creiem veure una referència d’això en l’inventari de 1639, on es fa referència en el cor de l’església a “uns pergamins per cantar” penjats a la paret. 

La primera menció directa dels goigs de Bellmunt la trobem en el Llibre de l’Obra de 1599 a 1879, en el qual, entre les despeses de 1790 , llegim “Per lo gasto de fer estampar goits=10 lliures i 10 sous“. Aquesta despesa pot correspondre, evidentment, a la primera edició que coneixem, la qual, tot i no tenir data, diu que es va fer a “Vich: En la estampa de Joan Dorca En la Plasa del Mercadal“.

L’impressor Joan Dorca va entrar a regentar la impremta situada a la plaça Major del Mercadal de Vic el 1770, i signa els seus impresos amb el mateix peu que trobem als goigs de Bellmunt. Va morir el 1793 i, d’aquell any en endavant, al peu dels impresos, hi consta Dorca i fills o Viuda e hijos de Juan Dorca. 

El que no sabem és si l’edició del 1790 és la primera que es va fer o si se n’havien fet d’altres abans. Tampoc no sabem res de l’autor i seria arriscat voler-los atribuir al Dr. Ignasi Rocafiguera, que fou rector de Sant Pere entre el 1758 i el 1794.

En la col·lecció de la Biblioteca Episcopal de Vic, n’hem trobat quinze edicions diferents, totes amb la mateix lletra, que van dels volts del 1790 la més antiga, al 1971 la més moderna; aquesta és l’única que porta la solfa.”

Un relat molt i molt interesant!.