Marededéu provinent del santuari dels Àngels, a Sant Martí Vell
Autor: anònim
Any: entre finals del segle XIII, principis del XIV
Ubicació: l’original s’exposa al Museu d’Art de Girona
Mides: –
Tècnica: fusta tallada, estucada i policromada
La Mare de Déu dels Àngels és una talla de fusta policromada datada entre els segles XIII i XIV, conservada actualment al Museu d’Art de Girona. La seva cronologia la situa en un moment de transició entre l’escultura romànica i les primeres manifestacions del gòtic, fet que es reflecteix clarament en la seva concepció artística.
La imatge representa la Verge asseguda en un tron amb l’Infant Jesús damunt la falda. El seu rostre presenta uns trets més suaus i expressius, amb una lleugera inclinació del cap que aporta una major sensació de proximitat. Corona el cap amb una rica diadema daurada i vesteix una túnica i un mantell profusament policromats, on encara són visibles restes de la decoració original.
L’Infant Jesús apareix assegut sobre el genoll esquerre de la Mare en una actitud més dinàmica que en les talles romàniques anteriors. Amb la mà dreta beneeix els fidels, mentre que amb l’esquerra sosté el llibre, símbol de la Saviesa i de la Paraula divina.
La talla conserva una policromia especialment rica, amb una combinació de vermells, blaus, blancs i daurats que contribueixen a reforçar el seu caràcter solemne.
La Mare de Déu dels Àngels constitueix un magnífic exemple de l’evolució de l’escultura medieval catalana, situada en aquell moment en què la rigidesa simbòlica del romànic comença a donar pas a unes representacions més humanes, elegants i expressives, pròpies dels inicis del gòtic.
