Una de les actuacions que més polèmica va aixecar en els darrers temps de la vida del santuari, va ser la construcció de la carretera d’accés des de Sant Pere de Torelló. La dificultat per accedir a Bellmunt, sempre havia estat una altra constant en la seva història. La duresa i el mal estat dels camins feia penosa l’estada dels ermitans i sobretot costosa qualsevol obra o reparació que s’hagués de fer, pel cost i la dificultat que suposava el trasllat dels materials.
Va ser l’any 1954 quan el rector Hipòlit Degés va fer estudiar per un enginyer la possibilitat de fer una carretera fins a Bellmunt, la qual, per evitar els forts pendents del sector de la font Vidranesa, es projectà fent-la passar més cap a ponent, pel coll de Duec, la balma d’en Micó i, seguint gairebé pel cim de la cresta, fins a Bellmunt. El cost econòmic i algunes dificultats tècniques de certs trams van fer abandonar aquest primer projecte.
L’empenta definitiva la va donar l’any 1974 mossèn Jaume Rexach. Per un cost aproximat de cinc milions de pessetes (30.050 €) es va projectar una carretera de 6.940 metres de llargada i 5 d’amplada. Es preveia fer la feina en tres mesos i mig. El cost era tan gran que ni el rector ni el patronat no es veieren en cor d’emprendre aquesta obra. Se’n va reduir la longitud i l’amplada del traçat, i el 2 de març del 1975 s’iniciaren les obres.
Va ser molt important el rebombori que va aixecar entre els ecologistes i alguns excursionistes i amants de la natura l’obertura d’aquesta nova carretera, sobretot després dels problemes i esllavissaments que l’especial textura de la muntanya va ocasionar en el seu primer tram (el del collet de l’Hostal del Mal Govern fins al Pedronet). Malgrat tot, la carretera va quedar enllestida en poc més de mig any.
Val la pena destacar la troballa feta a prop de la Font Vidranesa d’una copiosa déu d’aigua amb un cabal de 120.000 litres diaris i que assegurava l’abastament d’aigua del santuari.
Des d’aleshores i gràcies a l’Associació Amics de Bellmunt s’ha anat arranjant i millorant la carretera de forma continuada.
Per a alguns, Bellmunt, amb la nova carretera, ha perdut tot l’encís i el misteri que tenia; per altres, en canvi, hi ha guanyat en tots els aspectes, perquè ha esdevingut ara un lloc del que en pot gaudir molta més gent. Com sempre, tot depèn del punt des d’on es miri.
