Arran de la segona revolució industrial (1870-1914) pel que va representar la incorporació de l’electricitat com a nova font d’energia i la importància dels rius com a generadors d’aquesta electricitat amb la seva força hidràulica, la conca del riu Ter a la zona de les Guilleries va ser objecte, per la seva particular orografia, de diversos projectes relacionats amb actuacions de gran obra hidràulica com embassaments i canals associats, que finalment van portar a la construcció dels grans embassaments que avui coneixem de Sau, Susqueda i el Pasteral.
Entre d’altres, destaca el gran projecte anomenat “Canal de San Pedro de Casserras” (1882) que enceta la idea de portar aigua a la ciutat de Barcelona i rodalia com Sant Cugat, la Garriga, Sabadell o Caldes de Montbui. L’obra era molt important, perquè contemplava la construcció de quatre embassaments: el principal a Sant Pere de Casserres, un altre al torrent de les Gorgues (pantà de Sant Bartomeu) i els altres dos nomenats de Malafogassa i Sant Andreu, a la riera Major. Tot plegat contemplava un canal de 130 km que preveia la construcció de diferents túnels, el principal sota el Montseny de més de 10 km. La inversió rondava el milió i mig de pessetes, amb un termini d’execució de set anys.
Però l’any 1900 Teodoro de Mas Nadal presenta un projecte totalment oposat a l’anterior amb la construcció d’un ferrocarril de via estreta de 42 km de longitud per connectar Vic amb el Pasteral. Alhora interconnectaria amb les línies ja existents de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses (1880), amb la del ferrocarril de Girona a Olot (1895) i fins a enllaçar amb la línia de Barcelona amb França per Portbou (1878).
Com a novetat, aquest ferrocarril era de tracció elèctrica, no de vapor. Això s’aconseguiria amb electricitat generada en el mateix riu Ter, amb un seguit de saltants, un del mateix sol·licitant (molí de Sau) i altres de nous que serien necessaris.
El projecte del ferrocarril va rebre el suport d’onze ajuntaments de la zona, entre d’altres Vic, Roda, Tavertet, Vilanova de Sau, Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda, Gurb o Folgueroles. La raó era perquè creien que la comarca milloraria notablement les comunicacions i obria a l’exterior terres molt deprimides, a més de generar noves expectatives econòmiques al llarg de les Guilleries. Per contra, el projecte de construcció de grans embassaments no reportaria cap benefici per a la zona perquè les aigües que s’emmagatzemin es destinarien a zones molt allunyades.
L’octubre de 1901 el govern central atorga concessió a Teodor de Mas perquè pugui construir el seu ferrocarril en un termini de deu anys i la declara “obra d’utilitat pública”.
Però, tot i això, mai es va fer el ferrocarril de Vic al Pasteral. Caldria saber si el motiu va ser pel seu cost econòmic, o va morir per altres interessos que no sabem.
De ben seur que si aquest projecte de Teodoro de Mas s’hagués tirat endavant, res seria com ara a Sant Romà de Sau, Querós o Susqueda.
acta ajuntament de Vilanova de Sau de 14-10-1900
TRANSCRIPCIÓ LITERAL ACTA AJUNTAMENT DE VILANOVA DE SAU DE 14-10-1900:
En Vilanova de Sau a catorce de Octubre de mil nuevecientos. Reunido el Ayuntamiento y propietarios de la poblacion de Sau y demás de los circuidos del rio Ter por donde se proyecta que pase el ferrocarril economico desde Vich al Pasteral por la conca del Ter estos han manifestado que deseaban vivamente la construccion del mencionado trenvia y para que se efectue dicha obra han manifestado dichos propietarios que cedian para el paso el terreno que sea compuesto de yermos, bosque y rocales, reservandose solamente la tierra cultiva y edificios mientras que dichas obras se efectuen dentro del plazo de cuatro años contando desde el dia en que se haya concedido á D. Teodoro de Mas la autorizacion para empezar dichas obras y á no ser de este modo y con dicho Sr. queda nula esta concesion y cesion de terrenos.
Esto es lo que se ha acordado en esta acta y reunion de propietarios prometiendose y comprometiendose en cumplir exactamente lo por los mismos propietarios manifestado anteriormente y de ser asi lo firman con dicho Ayuntamiento de Vilanova de Sau en la fecha indicada.
