La imatge actual de la Mare de Déu de Bellmunt és una delicada talla gòtica d’alabastre de només 22 cm d’alçada, datada de la segona meitat del segle XIV. Per aquest motiu, no pot correspondre a la imatge venerada en les donacions i deixes testamentàries documentades ja durant el segle XIII, fet que fa pensar que anteriorment n’hi havia una altra, probablement d’estil romànic. La seva reduïda grandària també suggereix que el primer lloc de culte devia ser un pedró o una petita capella. La primera referència documental coneguda de la imatge actual apareix en un inventari de l’any 1438.
La Mare apareix asseguda, vestida amb una túnica cenyida de coll rodó i coberta amb un ampli mantell que cau sobre la falda formant elegants plecs gòtics. El cap és cobert amb una capellina que deixa veure només els cabells als costats del rostre. El Nen Jesús, assegut damunt la falda de la Mare, reposa la mà dreta sobre la de la Mare. Tant ella com el Fill sostenen una poma, símbol de la redempció i de Maria com a nova Eva.
Durant segles fou costum revestir la imatge amb mantells, corones i ornaments. Ja l’any 1639 es documenta que disposava d’un ric conjunt de vestits i joies oferts pels fidels com a mostra de devoció.
La tradició identifica aquesta advocació amb la Mare de Déu de les Alades, nom vinculat al pedró situat a Sa Reganyada, on, segons la llegenda, fou trobada la imatge i on cada any van a morir nombrosos eixams de formigues alades.
Per garantir-ne la conservació, la imatge original es troba custodiada a la rectoria de Sant Pere de Torelló, mentre que al santuari s’hi venera una reproducció. Cada dilluns de Pasqua se celebra el tradicional Aplec de Bellmunt, una de les manifestacions de devoció popular més arrelades al santuari.
