Sens dubte, un dels personatges més entranyables i populars al llarg de la història del santuari és la figura de l’ermità, la persona que custodia el santuari. Es té documentació relacionada amb els ermitans des de l’any 1392. Es coneix el nom de molts d’ells -el primer es deia Berenguer d’Oliveras-, així com alguns dels pactes o contractes que se’ls hi feien: des de donar-los una túnica i una camisa cada any i una quantitat de 4 lliures (això era l’any 1635), com comprar-li un ase (l’any 1718).
Entre ells, al segle XVIII, és notable Josep Serrat, fill de Sant Pere, que va entrar per tenir cura del santuari el 2 de març del 1717 i va ser-hi fins a la seva mort, ocorreguda el 9 de novembre de 1747. Quan va morir va deixar disposat que li celebressin 200 misses al santuari i parròquia, amb l’almoina de 6 sous i 2 diners, i també que cada dissabte durant 2 anys, cremés una llàntia d’oli davant de la Mare de Déu.
Tot això s’havia de pagar de les 172 lliures i 2 sous que era l’import de vint-i-vuit anyades que se li devien, ja que quan va entrar d’ermità es va pactar que li donarien 65 lliures per cada any que serviria l’ermita.
Estic buscant la relació i detall de tots els ermitants que ha tingut el santuari. Espero poder-ho publicar aviat.
Actualment, l’ermità que té cura del lloc és l’amic Jordi Cervera.
