Poc després de passar el pont que creua el Ges per la pista que mena a Sant Bartomeu de Covildases, agafem una altra pista o sender que surt a mà esquerra i, remuntant el torrent dels Rònecs, ens porta al collet de la Fenaiola. Del coll en surt un sender també a l’esquerra que ens porta a la bauma, just a sota l’Hort de Getzemaní. Està situada en una fondalada, per dessota del recorregut d’un rierol, i té una orientació oest.
Quan s’hi arriba, ja es veu la immensa mola rocosa, d’uns dos metres de gruix, que en cobreix la superfície. La bauma té una alçada d’entre 1,5 i 2 metres, depenent de la zona, més o menys uniforme. Just a l’entrada hi ha una roca caiguda que forma un pas estret natural entre aquesta i la paret del fons de la bauma cap a l’interior. Té uns 50 metres de llargada, però no pas tots en línia recta, ja que té forma de quart creixent, amb una de les puntes (la dreta) més allargada que l’altra. Més o menys en el punt on el revolt de la bauma és més pronunciat, cap a l’esquerra, per allà hi baixa la cascada del rierol, si més no la principal, ja que en temps de sequera degota aigua per més llocs.
La part allargada, la dreta, era on hi havia l’habitatge principal. La paret davantera, el que seria la façana, es conserva a trossos i la majoria d’aquests encara toquen al sostre, fet que fa que et puguis imaginar la claror que hi havia a dins. En cap dels murs que encara hi ha drets hi ha cap resta de portes o finestres, ja sigui del bastiment o de l’espai en si. A la dreta de tot, darrere la pedra caiguda, hi ha el que semblaria que és l’habitacle més gran i principal. Continuant cap a l’esquerra, hi ha les restes encara ben diferenciades de dues estances: l’una de la façana al centre i l’altra del centre al fons de la cova. Més o menys totes dues són quadrades. Continuant cap a l’esquerra, darrera la paret perpendicular al fons de la bauma hi havia dues estances més, menys diferenciades, que encara es poden intuir gràcies a uns petits murs, de potser mig metre d’alçada, que queden. El sostre del damunt d’aquestes quatre estances és el més fumat de la bauma. Crida l’atenció el passadís que hi ha per davant de tots els departaments descrits fins ara. De dreta a esquerra, la paret de la dreta del passadís estaria formada per la façana descrita amb anterioritat, mentre que la de l’esquerra són unes lloses de pedra grandioses posades de forma més o menys vertical al terra i que coincideixen amb la vertical del sostre de la bauma.
Darrere les lloses, hi ha el que semblaria que era el jardí o hort, molt planer gràcies a una immensa feixa formada per grans blocs de pedra i encara molt ben conservada. Aquesta feixa alinea el marge amb el rierol que cau del sostre i que continua de forma perpendicular cap a davant la bauma i avall. Precisament una altra feixa per dessota d’aquesta primera i a tocar de la llera del rierol dóna la sensació que feia la funció d’evitar que l’aigua s’escapés hort enllà i, d’aquesta manera, es canalitzés cap a un mateix lloc.
Continuant per sota la bauma, cap a l’esquerra sembla la part on hi hauria els animals, per la senzilla raó que el sostre no està fumat ni tampoc hi ha restes de construccions. La paret del fons s’engruna bastant al llarg de tota la bauma, i en alguns punts, tant d’aquesta paret com del sostre, hi comença a haver pedra tosca i estalactites.
Segons un llibret de construcció de carreteres de Vidrà on es duia el compte dels jornals que havia de fer cada família, l’any 1880 la bauma encara estava habitada. De la mateixa manera, en el padró del 1910 ja no hi apareix. Finalment, en el llibre El Cavaller de Vidrà hi trobem una descripció bastant detallada de com era la bauma a principis del segle XIX en el llibre d’agricultura, un manuscrit que va fer Joan Vila i Galí (1782-1837), l’amo del Cavaller de Vidrà, sobre les més de quinze masoveries que tenia en propietat només a Vidrà: “La Balma de la Vila se compon de 5 quarteras de conreu…la Casa, o Balma és bastant freda, dolenta, y petita, la qual és en un bach que tot lo yvern noy arriba lo sol. Se troba molt afruiterada de pomeras, pruners, cirers, y algunas nogueras; hi ha dos fonts molt molt bones y frescas, anomenadas la una la del Toy del Frare, y l’altre la del Bosch, ab un oubi per abeurar las Eugas. Hi ha una mosquera de faits molt grossos, y la terra està plantada de boixos, y arsos, y en la Baga dita dels rònechs hi pàssan las Euges lo mes de Agost, la qual es troba plantada de faits i trèmuls, la que tota és bona pera rómper: cria una burra, y dos nodrissos. Los conreus àman ser fangats un any per altre, y són més propis per tardanies, que per blat, per ser terra fluixa, y molts marges de verder, que se deuhen menar nets”.
Terrades també ens diu que “a la Balma de la Vila, l’any 1831, l’arrendament pujà de 10 a 12 lliures. L’única millora que té el masover entre 1811 i 1825 és la de passar de criar una burra i dos nodrissos a criar una truja”.
Font: revista 855
Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca
Terme Municipal:
Vidrà
Coordenades UTM:
Sector: 31T
X: 445494
Y: 4663835
Altitud:
1.044 metres
