Una bauma, tal com s’anomena al Bisaura, és una cavitat poc profunda oberta en una paret de roca o en un vessant rocallós, on la llum hi entra amb facilitat. Pot tenir una boca de desenes de metres tant d’alçada com d’amplada, però, a diferència d’una cova, la seva fondària és molt menor.
Una de les grans singularitats del Bisaura és que moltes d’aquestes baumes van estar habitades fins a temps relativament recents. La majoria de les que es descriuen en aquest bloc encara conserven, en més o menys bon estat, restes de les edificacions que un dia les van convertir en llar de diverses famílies.
Els seus habitants eren, sobretot, camperols que treballaven les terres de les masies properes. A l’interior mateix de la bauma, al costat de l’habitatge, hi havia la cort on guardaven el poc bestiar que tenien. Encara avui, pels voltants, es poden identificar les antigues feixes de conreu i, en alguns indrets, sobreviuen arbres fruiters que en són un testimoni silenciós.
El Bisaura destaca per la gran quantitat de baumes antigament habitades que conserva. Bona part d’aquest patrimoni és avui accessible gràcies a un grup de persones del territori que, de manera totalment desinteressada, fa uns anys van recuperar antics camins, van localitzar moltes d’aquestes baumes i en van netejar els accessos. Sense aquella feina pacient i generosa, moltes continuarien amagades sota la vegetació i, probablement, haurien caigut en l’oblit.
Des d’aquí vull expressar el meu reconeixement i agraïment a totes les persones que hi van col·laborar.
Personalment, cada vegada que arribo a una bauma experimento una sensació molt especial. Sempre m’envaeix un profund respecte pel lloc. Només de pensar que durant generacions aquells racons van ser la llar de tantes persones, se’m posa la pell de gallina.
La majoria d’aquestes baumes es troben per damunt dels mil metres d’altitud. Aquest fet fa imaginar fins a quin punt devia ser dura la vida dels seus habitants. Només de pensar com devien afrontar els llargs hiverns d’aquestes muntanyes ja impressiona.
I gairebé sempre hi retrobo el mateix company de viatge: el silenci. Un silenci que forma part de l’essència d’aquests indrets i que converteix cada visita en una experiència carregada d’emocions i d’una serenor difícil d’explicar.
En aquest apartat hi trobareu un recull de reportatges fotogràfics de les diferents baumes del Bisaura. Els acompanyo dels excel·lents articles que la Núria Capdevila, en Jordi Torruella i en David Vilaseca van publicar a la revista 855 de Sant Quirze de Besora entre els anys 2008 i 2011, un treball de documentació d’una qualitat extraordinària que mereix ser conegut i preservat.
I aquí trobareu un enllaç a Wikiloc amb el track d’una caminada circular que enllaça les vuit baumes del Burbau: Baumeta, Baumassa, Xuriguera, Can Llagosta, Argelagar, Fumada, Fleus i Teixidor.
rodalies Ferrers
- BAUMES DELS FERRERS
- BAUMA CAN BURRES (també de Can Burra)
- BAUMA SENSE NOM
rodalies Burbau
rodalies Vidrà
rodalies Llaés
altres baumes
imatge dels darrers habitants de la bauma del Teixidor: la mestressa, el fill, i la filla deficient al portal de la cova habitada
PER A MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELS DARRERS HABITANTS DE LA BAUMA DEL TEIXIDOR, clicar aquí.
