El Salt de Martís és un dels fenòmens naturals més sorprenents del Pla de l’Estany. A diferència de la majoria de cascades, no raja de manera permanent, sinó únicament quan entra en funcionament el singular sistema hidrològic de la Platja d’Espolla, un estany temporal d’origen càrstic que només s’omple després d’episodis de pluges abundants. Quan això succeeix, l’aigua recorre el Pla de Martís i es precipita sobtadament cap al riu Fluvià, donant lloc a un espectacle tan efímer com fascinant.
El saltant és el més espectacular d’un conjunt de cascades que permeten salvar el desnivell de més d’un centenar de metres existent entre el Pla de Martís i la vall del Fluvià. L’aigua forma primer un petit saltant i, tot seguit, es desploma pel Salt Gros de Martís, continuant després entre gorgues i curioses formacions de travertí abans d’arribar al riu.
La seva singularitat rau en el fet que el paisatge pot canviar completament en qüestió de dies. Durant bona part de l’any el rec resta sec i només les molses, les falgueres i les parets de roca modelades per l’aigua permeten imaginar la força que hi pot arribar a circular. Després de pluges persistents, però, el sistema càrstic subterrani entra en càrrega, la Platja d’Espolla s’inunda i el Salt de Martís recupera tota la seva espectacularitat. Aquest comportament imprevisible converteix cada episodi d’aigua en un autèntic esdeveniment natural.
Més enllà del seu atractiu paisatgístic, el Salt de Martís forma part del mateix sistema hidrogeològic que alimenta l’Estany de Banyoles, un dels conjunts càrstics més importants de Catalunya. La connexió subterrània entre aquests espais fa que la cascada sigui molt més que un simple salt d’aigua: és la manifestació visible d’un complex recorregut que l’aigua ha seguit durant quilòmetres sota terra abans d’aflorar novament a la superfície.



















