CREUS I PEDRONS: el pedró de la Mare de Déu del Roure, a Rupit i Pruit

En origen, el pedró de la Mare de Déu del Roure consistia en una capelleta oberta en el tronc d’un roure que albergava la imatge de la verge al seu interior.

Estava situat a l’antic camí que comunicava Cantonigròs amb Pruit i Rupit, força desdibuixat actualment. La primera referència documental d’aquest pedró la recull el folklorista català Joan Amades. Es tracta de la reproducció d’una estampa datada al segle XVIII. Segons sembla, la imatge fou trobada per un pastor dins la soca d’un roure i, per venerar-la, s’optà per obrir la capelleta en el tronc del mateix arbre.

A finals del segle XIX, la devoció envers aquesta imatge s’incrementà gràcies a la participació del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els actes relacionats amb aquest culte (el poeta s’hostatjava a la masia del Bac, propietaris del pedró, i participà en diverses ocasions de l’aplec que s’hi celebrava).

Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la imatge fou destruïda i la capelleta i el roure cosits a trets. Passada la guerra, el propietari del Bac va restaurar la capella i en restituí la imatge. Posteriorment, el roure s’assecà i morí, quedant la capelleta i l’aplec que s’hi celebrava sense efectes.

L’any 1986 l’aplec es recuperà, el 1987 es construí l’actual pedró de la Mare de Déu del Roure en la seva ubicació actual i l’any 1989 s’hi afegí la rajola vidrada al basament. Finalment l’any 1995, en motiu del 150è aniversari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer, es va erigir el monòlit de pedra amb la placa commemorativa.