ELS COMUNIDORS: presentació i contingut

Els comunidors són petites construccions religioses destinades a beneir els quatre punts cardinals i conjurar les tempestes, les pedregades i altres fenòmens meteorològics que podien malmetre les collites. Encara que avui ens semblin un element inseparable de moltes esglésies, la majoria no es van construir al mateix temps que els temples.

La seva aparició i expansió cal situar-la principalment a partir del segle XVI, coincidint amb les reformes impulsades pel Concili de Trento (1545-1563). En aquell període l’Església va reforçar nombroses pràctiques litúrgiques i de religiositat popular, entre elles les cerimònies de benedicció dels termes parroquials i el conjur de les tempestes. Com a conseqüència, moltes parròquies van construir comunidors o van adaptar espais ja existents per destinar-los a aquesta funció, especialment durant els segles XVI i XVII.

Aquesta evolució explica la gran diversitat de tipologies que han arribat fins als nostres dies. Hi ha comunidors exempts, construïts com un edifici independent al costat de l’església; comunidors de torre o de campanar, situats a la part superior d’aquestes construccions; comunidors sobre la coberta del temple; altres edificats damunt la façana principal, i fins i tot campanars d’espadanya reconvertits en comunidors. Cada solució respon a les característiques arquitectòniques i a la història de cada parròquia.

Tot i que Catalunya i Andorra constitueixen un dels territoris on aquesta arquitectura és més abundant i millor conservada, els comunidors també són presents en moltes altres regions de la Península Ibèrica. Reben denominacions diverses segons el territori, com ara esconjuradero (el nom més habitual a l’Aragó), conjuradero, conjuratorio o altres variants locals, totes elles referides a construccions destinades a la mateixa finalitat: protegir simbòlicament els pobles i les collites davant les forces de la natura.

Aquest apartat és el resultat d’un treball de recerca sobre el terreny. Tots els comunidors han estat visitats personalment i cada fitxa incorpora un reportatge fotogràfic propi, juntament amb la seva història, descripció arquitectònica, ubicació, estat de conservació i la documentació històrica que ha estat possible localitzar. Sempre que les fonts ho permeten, també s’hi incorporen comunidors desapareguts, fotografies antigues, reconstruccions aproximades i noves aportacions derivades de la recerca.

L’objectiu és elaborar un inventari raonat dels comunidors de Catalunya i Andorra, contribuint al coneixement i la preservació d’aquest patrimoni tan singular. Aquest projecte neix amb vocació de continuïtat i, un cop completat l’inventari català, l’estudi s’estendrà progressivament als comunidors documentats a la resta de la Península Ibèrica, amb la voluntat d’oferir una visió de conjunt d’aquest llegat arquitectònic i cultural.