L’església de Sant Martí de Talaixà, situada al terme de Montagut i Oix, a l’Alta Garrotxa, té els seus orígens en època altmedieval, en el context de l’organització del territori durant el domini carolingi. La primera referència documental coneguda data de l’any 872, quan s’esmenta com una cel·la monàstica vinculada al monestir de Sant Aniol d’Aguja.
Al llarg dels segles següents, l’església passà a dependre de la seu de Girona, consolidant-se com a parròquia a partir del segle XII. Durant tota l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, Sant Martí de Talaixà exercí funcions parroquials per a un poblament dispers, mantenint una continuïtat documentada que reflecteix l’estabilitat de la seva presència dins l’organització eclesiàstica de la zona.
L’edifici actual és el resultat de diverses fases constructives. Tot i que el primer temple, probablement dels segles IX o X, no s’ha conservat, se sap que posteriorment existí una església romànica, de la qual només resta la pica baptismal, decorada amb arquets cecs. L’estructura visible avui correspon principalment a una reconstrucció o profunda reforma d’època moderna, entre els segles XVII i XVIII, que transformà notablement l’aspecte original del temple.
A inicis del segle XVIII, Sant Martí de Talaixà perdé la categoria de parròquia i esdevingué sufragània de Sant Llorenç d’Oix, en paral·lel al progressiu despoblament del nucli de Talaixà. Aquest procés s’accentuà al llarg del segle XX, quan l’església quedà vinculada a un entorn pràcticament abandonat i patí un notable deteriorament.
Finalment, entre els anys 2011 i 2012, l’edifici fou objecte d’una restauració que en permeté la conservació i posada en valor com a element patrimonial dins l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa.
Terme Municipal:
Talaixà, entitat de població de Montagut i Oix, comarca de la Garrotxa
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 464738
Y: 4683318
Altitud:
773 metres
video
video
imatges
detall del seu interior
ubicació en el mapa
