El lloc de «Vitabona» figura l’any 890 a l’acta de la consagració duta a terme per Gotmar, bisbe de Vic, de l’església de Sant Pere de Ripoll.
Pel que fa a l’església de Santa Maria de Vidabona apareix amb funcions parroquials en les tres llistes de parròquies del bisbat de Vic que reflecteixen la situació del bisbat, la primera d’elles entre els anys 1026 i 1050 i les altres abans del 1154.
L’any 1592 Vidabona va passar a ser sufragània de la veïna església de Sant Julià de Saltor. Al segle XVII, en adquirir el caràcter de santuari marià, s’emancipà de Saltor, però a mitjan segle XIX tornà a dependre d’aquesta parròquia.
Qui millor que Cèsar August Torras per explicar-nos l’església i l’entorn de Santa Maria de Vidabona. Podem trobar la descripció en l’itinerari nº 14 del seu llibre Pirineu Català – Ripollès (1921).
Diu així: «Santuari de la Verge del propi nom. Temple ausiliar de la parroquia de Sant Julià de Saltor. S’hi diu missa major tots els dies festius.
Està situat pintorescament a 1.300 m. alt en un serradet, sota ´l turó de son propi nom, estrep avençat de la serra de Sant Aman. Aquest turó es encinglerat y recte formant un grau rocater de tirat original.
Se frueix d’un esplèndid panorama vers a mig-jorn, versament interessant, destacant-se les serres de Santa Magdalena y de Milany, Bellmunt, la Plana de Vich y cingleres d’Ayats i de Cabrera, entre un bell enrenou d’oneig de valls y serrallades.
La iglesia d’origen romànic ofereix bell efecte pintoresc. Presenta vers a llevant son senzill y correcte absis, te un campanaret d’espadanya sobre la porta d’ingrés, feta ab grans dovelles de pedra y oberta en el costat de mig-jorn. Enfront de la porta hi ha com un ample balcó assoleiat, d’aon es frueix de tota la bella extensió del panorama.
En l’interior por apreciar-se la volta de canó seguit de la nau. En l’altar major s’hi venera la Verge titular. L’antiga y remarcable imatge de la Mare de Deu de Vidabona que restava arreconada fou feta recullir pel bisbe de Vich, Dr. Torras y Bages, essent dipositada en l’important Museu diocessà.
Sota la iglesia y al caient de la ferma pujada que hi mena, hi raja una fresca y abundosa font d’excel·lent aigua. Mes en avall en el propi caient de la serra y sota’l camí que munta a la iglesia hi ha una casa de pagès, aon se guarda la clau del temple y aon, ab amabilitat y bon tracte, arreglen menjar pera’ls visitants si ho soliciten.
L’aplec que s’efectúa ‘l segón día de Cincogesima es molt concorregut y la gentada acampa y s’esbargeix per tota la pendent de la montanya propera al santuari».
A ponent hi tenia adossada la rectoria que s’hi comunicava a través del cor. Tota la volta i l’edificació annexa s’esfondrà l’hivern del 1969.
En aquests moments, presenta un aspecte deplorable. Si no s’actua aviat, poc duraran la resta de parets i l’absis. Fa molta pena veure tot el conjunt en aquest estat. Per sort, l’any 1911 el bisbe Torras i Bages va manar ingressar la imatge romànica de la Marededéu al MEVic.
De goigs es té constància que se’n van editar uns quants, els més antics coneguts són de l’any 1756 i 1853.
I aprofitant l’avinentesa, esmentar que a sota l’església, i al costat del camí, hi continua havent la font que esmenta Cèsar August Torras en el seu escrit. La curiositat, o millor dit la sorpresa, és que hi figura com a recollidor i abeurador d’aigua el que pot semblar una pica baptismal…, de dalt l’església potser?
Terme Municipal:
Ogassa
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 435362
Y: 4677836
Altitud:
1.293 metres
imatges
detall del seu interior
imatges antigues
goigs any 1989
ubicació en el mapa
