En un indret solitari dels vessants de la serra de Sant Amanç, a 1.293 metres d’altitud, trobem les restes de l’antiga església de Santa Maria de Vidabona. Situada en un petit serrat, sota el turó del mateix nom, gaudeix d’una situació privilegiada, amb una magnífica panoràmica sobre les muntanyes i les valls del Ripollès.
El lloc de «Vitabona» ja apareix documentat l’any 890, en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll. Pel que fa a Santa Maria de Vidabona, consta amb funcions parroquials en documents del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XI.
L’any 1592 va passar a ser sufragània de la veïna església de Sant Julià de Saltor. Al segle XVII, en adquirir el caràcter de santuari marià, es va independitzar de Saltor, però a mitjan segle XIX hi va tornar a quedar vinculada.
Per conèixer com era l’església i el seu entorn a començaments del segle XX, val la pena recuperar la descripció que en va fer Cèsar August Torras. La podem trobar a l’itinerari número 14 del seu llibre Pirineu Català – Ripollès, publicat l’any 1921, que diu així:
“ Santuari de la Verge del propi nom. Temple ausiliar de la parroquia de Sant Julià de Saltor. S’hi diu missa major tots els dies festius.
Està situat pintorescament a 1.300 m. alt en un serradet, sota ´l turó de son propi nom, estrep avençat de la serra de Sant Aman. Aquest turó es encinglerat y recte formant un grau rocater de tirat original.
Se frueix d’un esplèndid panorama vers a mig-jorn, versament interessant, destacant-se les serres de Santa Magdalena y de Milany, Bellmunt, la Plana de Vich y cingleres d’Ayats i de Cabrera, entre un bell enrenou d’oneig de valls y serrallades.
La iglesia d’origen romànic ofereix bell efecte pintoresc. Presenta vers a llevant son senzill y correcte absis, te un campanaret d’espadanya sobre la porta d’ingrés, feta ab grans dovelles de pedra y oberta en el costat de mig-jorn. Enfront de la porta hi ha com un ample balcó assoleiat, d’aon es frueix de tota la bella extensió del panorama.
En l’interior por apreciar-se la volta de canó seguit de la nau. En l’altar major s’hi venera la Verge titular. L’antiga y remarcable imatge de la Mare de Deu de Vidabona que restava arreconada fou feta recullir pel bisbe de Vich, Dr. Torras y Bages, essent dipositada en l’important Museu diocessà.
Sota la iglesia y al caient de la ferma pujada que hi mena, hi raja una fresca y abundosa font d’excel·lent aigua. Mes en avall en el propi caient de la serra y sota’l camí que munta a la iglesia hi ha una casa de pagès, aon se guarda la clau del temple y aon, ab amabilitat y bon tracte, arreglen menjar pera’ls visitants si ho soliciten.
L’aplec que s’efectúa ‘l segón día de Cincogesima es molt concorregut y la gentada acampa y s’esbargeix per tota la pendent de la montanya propera al santuari”.
A ponent de l’església hi havia la rectoria, comunicada amb el temple a través del cor. Malauradament, l’hivern de 1969 es van esfondrar tota la volta i bona part de l’edificació annexa. Actualment, només en queden les parets i l’absis, en un estat de conservació molt precari.
Per sort, la imatge romànica de la Mare de Déu de Vidabona va poder salvar-se. L’any 1911, per iniciativa del bisbe Torras i Bages, va ingressar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment. També es té constància de diversos goigs dedicats a la Mare de Déu, els més antics coneguts dels quals són dels anys 1756 i 1853.
Entre les tradicions vinculades al santuari destaca la llegenda del mosso de Vidabona, relacionada amb els grillons que antigament es penjaven a les parets de l’església i que avui es conserven al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Finalment, al costat del camí que puja a l’església encara hi trobem la font que ja esmentava Cèsar August Torras. El que crida l’atenció és el recipient de pedra que recull l’aigua, una peça que recorda força una pica baptismal, potser procedent de la mateixa església.
Terme Municipal:
Ogassa, comarca del Ripollès
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 435362
Y: 4677836
Altitud:
1.293 metres
goigs any 1989































