Antic pou de glaç situat a Torelló, a l’obaga de la casa de Puigbacó i a tocar de la via del tren.
Són ben poques les referències històriques que ens han arribat relacionades amb aquest pou de glaç.
Una d’elles apareix al Diario de los viajes hechos en Cataluña, escrit l’any 1787 per Francisco de Zamora Peinado, que aleshores exercia el càrrec d’alcalde del crimen, un dels títols que rebien els magistrats de l’Audiència de Barcelona.
El 21 d’agost de 1787 Zamora va visitar Torelló i, curiosament, va deixar constància d’aquest pou de glaç. A la pàgina 32 escriu:
“Hay en San Felio una tradicion de que introdujo el uso de la nieve y su conservacion en el Pozo, que a un tal Cerquias que de este pueblo se traslado a Valencia donde se extendio generalmente”.
La segona referència és de mossèn Pau Parassols i Pi, en el seu llibre San Felio de Torelló, la vírgen de Rocaprebera y san Fortian, de l’any 1876. Parassols parla de les restes del pou i li atribueix un origen molt antic, arribant a relacionar-lo amb l’època romana i amb la família Vacconia:
“Existian, además, en este siglo en el interior del pozo de nieve, cuyos restos se observan junto al manso Puigbacó, término de S. Felio, otras piezas fénicoceltas llenas de geroglificos ó carácteres simbólicos, las que demostraban haber pertenecido á otro edificio anterior á la época romana, durante la cual la familia Vacconia construyó dicho pozo, el primero en su clase en la España Tarraconense, segun otra inscripcion de carácter romano que se leía en el mismo”.
I més endavant continua:
“…se dejó arruinar el pozo, llegando á crecer un árbol entre los escombros; y ahora, ya nada resta de las piezas, las que borradas, ó recubiertas de lodo, han parado á ser convertidas en grava para solidificar la nueva carretera de S. Felio á S. Pedro de Torelló”.
Cal dir, però, que aquesta interpretació de Parassols sobre l’origen romà del pou va ser posteriorment qüestionada. Mn. Fortià Solà, a la seva Història de Torelló, publicada l’any 1948, va desmentir aquesta atribució romana, tot i que sense aportar noves dades que permetessin establir amb certesa quan es va construir el pou.
Durant anys, les restes del pou van ser també objecte de visita per part de buscadors de tresors locals. Pels volts de 1970, el propietari de la casa de pagès, aprofitant que havia de construir una bassa per a la granja de porcs i cansat de les contínues visites, va acabar d’enderrocar la part més visible de les runes que encara es conservaven.
Els pous de glaç eren construccions destinades a conservar durant els mesos càlids el gel i la neu recollits durant l’hivern. Se situaven habitualment en indrets freds i protegits del sol, i durant els segles XVII, XVIII i XIX van formar part d’una activitat comercial força estesa. El gel s’utilitzava principalment per a la conservació d’aliments i medicines, però també per disposar de begudes fresques i per a altres necessitats.
Avui, del pou de glaç de Puigbacó pràcticament no en queda res. En el seu lloc hi ha la bassa construïda pels volts de 1970, actualment sense utilitat, de 6 metres de llargada per 3 metres d’amplada i 1,80 metres de fondària.
Terme Municipal:
Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 439720
Y: 4656097
Altitud:
514 metres
ubicació en el mapa:
