A principis dels anys vuitanta del segle XX, Miquel A. Torres, quarta generació de la família vitivinícola i elaboradora de vins Torres, va iniciar un projecte de recerca de varietats ancestrals de vinya oblidades en diferents punts de la geografia catalana. L’objectiu era recuperar el patrimoni vitícola de Catalunya i conèixer les varietats que s’hi cultivaven abans de la fil·loxera.
Aquest projecte d’arqueologia vinícola va permetre recuperar i replantar més de cinquanta varietats ancestrals. D’aquestes, se n’han seleccionat sis de manera especial: garró, querol, moneu, gonfaus, pirene i forcada, que ja s’utilitzen en l’elaboració de vins comercialitzats.
Pel que fa a la varietat forcada, la primera verema es va fer l’any 2015 i, el 2019, es van comercialitzar 500 litres del nou vi blanc Forcada, elaborat exclusivament amb aquesta varietat i destinat a l’alta restauració. Segons la informació de la mateixa casa, els ceps recuperats provenen de Roca Forcada, una muntanya situada al municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
Tanmateix, en els inicis del procés de recuperació d’aquesta varietat hauria tingut un paper destacat la troballa d’uns ceps ancestrals a Llaés, concretament a la zona de la casa de pagès el Teixidor. Aquests ceps haurien sobreviscut a la gran plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX, que va destruir bona part de les vinyes de Catalunya, i haurien contribuït al procés de recuperació d’aquesta antiga varietat.
El més sorprenent és que encara es conserven al territori dos o tres d’aquests ceps ancestrals, amagats a Llaés. Més d’un segle després de la fil·loxera, són un petit testimoni d’un patrimoni vitícola que semblava desaparegut i que, d’una manera o altra, ha acabat arribant fins als vins que avui es produeixen.
A mi m’agrada especialment aquest final perquè no exagera dient que «han creat» el vi Forcada, però manté tota la força de la història: uns ceps perduts en un racó de Llaés, supervivents de la fil·loxera, relacionats amb la recuperació d’una varietat ancestral que avui té un vi propi.
imatges
