Un cap de setmana d’hivern, tot buscant salts d’aigua per la riera de Milany, al Vidranès, ens vàrem trobar amb la sorpresa de localitzar abandonada tota l’estructura, i instal·lacions, del que havia estat una petita central elèctrica que havia servit, abans de l’arribada generalitzada de l’electricitat a les cases de pagès de la zona, per fer i portar llum a la propera casa de pagès de Milany.
Realment sorprèn la capacitat de treball i enginy que tenia que representar muntar tota aquella estructura: primer la captació de l’aigua al llit del riu -tot aprofitant la capçalera d’un salt d’aigua-. Una comporta i una primera barrera just a la capçalera del salt permetria assegurar un millor volum. Per a la conducció, i marxant per la dreta del torrent, s’hi va fer una sèquia o petit canal d’uns 20/25 metres de llargada per on baixava l’aigua que omplia una segona bassa d’emmagatzematge feta un tros més avall.
De la base d’aquesta segona bassa, per la pressió i el pes de la mateixa aigua, aquesta devia sortir amb una bona força, la suficient per fer anar un alternador i una dinamo que es trobaven -i encara hi són- dins una caseta d’obra situada un tros més avall i que generaven electricitat per la casa de pagès.
Electricitat que arribava a la casa mitjançant la corresponent estructura de pals de fusta que aguantaven els fils elèctrics, que també trobem escampats pel terra dels voltants. Ah! pel que sembla, a l’estar els fils sense protecció, tan quan plovia o nevava no podien tenir llum a la casa.
Per tant, i per tal d’aprofitar la força de l’aigua, tota aquesta estructura queda ficada al costat del torrent i aprofita la orografia d’un dret i llarg salt d’aigua.
Realment, un racó encisador i bonic. I interessant de veure perquè resumeix tant la duresa que tenia que representar viure i subsistir en un entorn natural tan allunyat i solitari en el que es troba la casa de pagès de Milany (a més de 1.000 metres d’altitud), com la capacitat dels seus habitants per crear una complexa obra d’enginyeria per aconseguir el que en aquells moments i circumstàncies els tenia que representar de forma vital poder tenir llum per primera vegada.
Tampoc estem parlant de molts anys. A l’alternador hi ha anotat que és de l’any 1974, i la electrificació de les cases rurals es va fer pels anys 80.
Val a dir que un dia, esmorzant al Mir amb en “Milany”, tal com es coneix en Josep Vilanova, de Vidrà, propietari de la casa de Milany, em va dir que el nom que li donaven ells a aquesta minicentral era “el Tut de Milany”.
Una altra central similar a aquesta la podem trobar a la riera de la Foradada, al costat del salt del Mir.
Terme Municipal:
Vidrà
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 441393
Y: 4667411
Altitud:
1.214 metres
detall de l'interior de la caseta
ubicació en el mapa:
