MOLINS FARINERS: el molí Vell, al riu Ter

Aquest molí, del qual se’n veuen encara dos gruixuts panys de paret feta de còdols, a tocar de l’aigua, fa molts anys que ja està aterrat, i és que ja el veiem en ruïnes en les fotografies de principis del segle XX. Sense teulada, sabem que la seva estructura era encara visible l’any 1933, tal com consta en un planell de la fàbrica de can Guixà, ja que el canal d’aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop.

És probable, però, que s’acabés enderrocant gairebé del tot durant el gran aiguat de l’octubre del 1940. Actualment, passa per sobre seu el camí Vora Ter, també anomenat GR-210, si bé per veure’l cal prestar-hi una mica d’atenció, ja que els murs, força tapats per la vegetació, són a tocar de l’aigua. Cal tenir present també que abans no existia la resclosa i el canal de la Central de les Illes, que va crear un petit embassament en aquest tram i que, possiblement, va acabar inundant el carcabà del molí, si és que encara existia.

Fent referència als primers empresaris tèxtils que s’instal·laren a Sant Quirze, «a la vora del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població pel cantó del poble», sabem que «el 1857, Antoni Dot Parés (1819) que té llogat l’antic molí draper als afores de la població, instal·la sis telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar (desgreixadora), tots moguts per aigua».