MOLINS FARINERS: Presentació i contingut

Document — Molí Nou de Vidrà. Fons Centre Excursionista de Catalunya

Sens dubte, els molins fariners hidràulics han estat unes estructures que m’han encisat de valent a mesura que els he anat descobrint en el territori.

Dues són les construccions que acaben unificant-se en aquestes edificacions: la casa com a habitatge del moliner i la gran estructura mecànica que requeria el mateix molí.

A tot això cal afegir-hi, ja d’entrada, la gran complexitat que havia de representar escollir una bona ubicació, amb un bon desnivell al costat d’un torrent que necessàriament havia de tenir un cabal regular i suficient per poder assegurar una activitat al molí també regular i constant. Amb la particularitat que moltes vegades aquestes ubicacions quedaven en llocs on l’accés era gens fàcil.

També crida l’atenció la seva proliferació en el territori. Sens dubte i partint de la figura de l’aigua com a nexe vital, la funció dels molins va esdevenir essencial i imprescindible per a les cases de pagès veïnes. D’aquí que normalment els trobem propers a grup de cases. D’aquesta manera els feixucs recorreguts amb els animals carregats amb sacs no es feien massa llargs.

Tot plegat també significa que el conreu del blat havia de tenir una importància destacablede (d’aquí les grans feixes de cultiu, i les eres o les pallisses que trobem al davant de les cases de pagès), i alhora l’existència d’un forn de pa a cada casa també era el més normal i habitual, tal com hem pogut comprovar amb els que encara ara hem trobat en baumes i cases de pagès mig enrunades.

També cal emmarcar-ho en el temps dins un context d’autoabastament i de pura supervivència, pràcticament a cada casa.

Per sort, encara que de manera molt precària, han arribat als nostres dies les restes de les infraestructures del molí. Però és que quan veus tota l’estructura i la situes en el temps, t’adones que ens trobem davant d’unes grans, complexes i extraordinàries obres d’enginyeria.

Generalment, i una vegada concretada la ubicació sobre el terreny, calia recollir l’aigua per omplir la gran bassa a tocar el molí per fer anar la seva estructura mecànica. Per tant, tocava construir uns quants metres riera amunt, i dins el llit del riu, una primera bassa o resclosa per a retenir l’aigua. Per sort, algunes d’aquestes primeres construccions, encara que de forma molt precària, ens han arribat als nostres dies. Concretament, el molí del Mir, a Santa Maria de Besora, i el molí Nou, a Vidrà, encara conserven les restes originals de la presa d’aigua. Amb els murs de contenció de la resclosa fets de fusta!!!

A partir d’aquesta resclosa inicial, en sortia un canal o séquia normalment paral·lel al riu que omplia la gran bassa que comunicava directament amb l’estructura mecànica per fer anar el molí.

Aquestes grans basses, ara, quan les veus, et deixen meravellat per la seva sòlida estructura, especialment per la seva alçada. Com més gran i fonda era la bassa, més podia treballar el molí.

Segurament les peces més destacades del mecanisme intern del molí eren les dues grans rodes circulars conegudes com a moles. No podem oblidar que cada una d’aquestes grans pedres podia arribar a pesar entre 800 i 1.000 quilos. Que planes i superposades -una estava fixa (la mola fixa) i l’altra (la volandera) rodava sobre el seu propi eix- treballaven per ròssec entre elles. Imaginem-nos per un moment la força que tenia d’agafar l’aigua per fer girar un mecanisme amb aquell pes.

D’estructures i sistemes de funcionament dels molins fariners hidràulics n’hi ha de diferents mides i tipologies, però el dibuix del qual s’adjunta segurament seria el més habitual per entendre el seu funcionament:

Ens podem considerar uns veritables privilegiats pel fet de tenir una bona colla de molins fariners dins aquest nostre territori. Aquí teniu la relació dels que s’han pogut localitzar o referenciar: