Ara d’altar romànic
Autor: anònim
Any: segle XI
Ubicació: altar major de la catedral de Girona
Mides: 205 x 130 x 15 centímetres
Tècnica: marbre blanc
L’ara de l’altar major de la catedral de Girona és una magnífica peça romànica de marbre blanc, datada al segle XI, que encara avui presideix el presbiteri sota l’imponent baldaquí gòtic. Es tracta d’una de les ares medievals més monumentals i millor conservades de Catalunya, fet encara més remarcable si es té en compte que continua ocupant el seu emplaçament original i mantenint la funció litúrgica per a la qual fou creada.
De planta rectangular i de grans dimensions, la cara superior està emmarcada per una elegant motllura decorada amb una successió de motius lobulats i ornamentació vegetal. A l’interior, una sanefa formada per trenta-dos arcs cecs delimita l’espai central de la pedra, creant una composició d’una gran harmonia i refinament escultòric.
La tradició historiogràfica identifica aquesta peça amb l’ara consagrada solemnement l’any 1038 per Guifré, arquebisbe de Narbona, durant l’episcopat de Pere Roger. Més de tres segles després, el 12 de març de 1347, fou novament consagrada per Sanç, arquebisbe de Tarragona, probablement arran de les importants transformacions gòtiques que experimentava la catedral.
Sobre la mateixa ara es conserva una inscripció amb el nom del bisbe Petrus episcopus, identificat amb Pere Roger, que molt probablement correspon a la consagració de l’any 1038.
Cal destacar l’excel·lent estat de conservació de la peça. El fet que hagi arribat sencera fins als nostres dies és excepcional. Segons la tradició, el bisbe Tomàs de Teixidor va ordenar protegir-la cobrint-la amb una caixa de fusta, una mesura que contribuí decisivament a preservar-ne la superfície escultòrica al llarg dels segles.
Després dels estralls de la Guerra Civil, i un cop restablert el culte a la catedral, l’altar fou novament dedicat el 30 de novembre de 1939 pel bisbe Josep Cartañà i Inglès, tal com recorda la placa commemorativa situada al costat del presbiteri.
