Segons consta, el molí medieval de Cervià és l’origen de la filatura de can Tarrés. Durant el segle XVI, el molí de Cervià canvià el seu nom popular pel de Gallifa. El seu nou propietari es deia Francesc Gallifa i exercia de sastre a Torelló.
L’any 1567 va vendre el molí, amb la seva resclosa derruïda, a Feliu Puigdassalit. Aquest molí fou reparat i passà a dir-se molí del Ter.
L’any 1859, Ramon Tarrés i Saderra i Josep Tarrés Baucells compraren el molí i hi iniciaren un negoci de filatura de cotó. Uns anys després, l’any 1863, reberen una Reial Ordre que els concedia un increment de la concessió d’aigua. La presa del molí, segurament, passà de ser de fusta a una resclosa d’obra.
La fàbrica s’engrandí en diferents períodes expansius: la societat Espona, Gras y Compañía, des de 1871, impulsada per Josep Espona Font; la societat Castell Hermanos, Callís y Verdaguer, a principis de segle XX; la societat Ignacio Font, Hermanos, pels volts de 1916. Aquestes i d’altres societats van mantenir, reformar i/o engrandir la resclosa.
Dues característiques criden l’atenció d’aquesta resclosa. La primera és la bonica forma de corba que presenta, i la segona, que l’aigua entra directament -sense cap canal exterior previ- a la fàbrica de Can Tarrés -ara totalment abandonada- que queda a tocar el riu i la resclosa.
D’aquesta segona característica, també la sorpresa de l’existència d’un llarg canal de sortida que transcorre durant uns bons metres paral·lel al riu, abans de desembocar-hi. Si d’entrada no cal un canal per l’aigua agafar força per fer anar la turbina, aleshores quin sentit té un llarg canal de sortida per retornar l’aigua al riu? curiós, oi?
Ubicació:
riu Ter, al terme municipal de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 438381
Y: 4654755
Altitud:
447 metres
video
imatges
imatges antigues
ubicació en el mapa
