Per què dedicar un apartat a les rescloses, també conegudes com a assuts? La resposta és ben senzilla: pel que són i, sobretot, pel que representen dins la història del nostre territori.
Les rescloses constitueixen un dels testimonis més visibles de l’aprofitament que l’home ha fet de la força de l’aigua al llarg dels segles. Molt abans de la producció hidroelèctrica, els cursos fluvials ja proporcionaven l’energia necessària per moure molins fariners, serradores, fargues i altres activitats que van esdevenir essencials per al desenvolupament econòmic de les nostres contrades. Més endavant, amb la industrialització, aquesta mateixa energia va impulsar el naixement de les grans colònies i fàbriques tèxtils que van transformar profundament el curs del riu Ter.
A casa nostra, les primeres rescloses, generalment associades a petits salts d’aigua, tenien com a objectiu elevar el nivell del riu per conduir l’aigua fins als molins fariners. Moltes d’aquestes estructures encara es poden localitzar, especialment al llarg del riu Ges, i són molt més senzilles que les grans obres hidràuliques construïdes posteriorment al Ter.
Una resclosa és, precisament, una obra construïda transversalment al curs d’un riu per elevar-ne el nivell i derivar una part del cabal cap a un canal. Aprofitant el desnivell natural del terreny, aquests canals conduïen l’aigua fins a les turbines o les rodes hidràuliques, transformant la força del corrent en energia.
Al riu Ter, la majoria d’aquests aprofitaments hidràulics estan estretament vinculats a les antigues fàbriques tèxtils, fins al punt que moltes rescloses encara avui conserven el nom de la indústria a la qual donaven servei. Tot i que bona part d’aquestes fàbriques han desaparegut o han deixat de funcionar, moltes centrals hidroelèctriques continuen produint electricitat i abocant-la a la xarxa general.
Només al riu Ter es calcula que es van arribar a construir més de vuitanta aprofitaments hidràulics d’aquest tipus, principalment durant la segona meitat del segle XIX. En el tram més proper al nostre territori, entre la Farga de Bebié i les Masies de Voltregà, se’n conserva una concentració especialment destacada. Al riu Ges també en trobem diversos exemples, encara que majoritàriament vinculats als antics molins fariners.
Aquest desenvolupament industrial, però, també ha tingut conseqüències sobre el medi natural. La successió de rescloses i derivacions d’aigua ha modificat el règim natural dels rius i, especialment durant els períodes de sequera, alguns trams poden veure reduït considerablement el seu cabal, amb les conseqüències ecològiques que això comporta.
Un altre aspecte que m’ha sorprès especialment és descobrir que alguns dels canals associats a aquestes rescloses continuen el seu recorregut a través de llargs túnels excavats a la roca. Són obres d’enginyeria extraordinàries que encara avui impressionen i que posen de manifest l’enorme esforç tècnic i humà que va representar la seva construcció.
La finalitat d’aquest apartat és recopilar totes aquestes rescloses, canals, túnels i aprofitaments hidràulics del nostre territori proper (riu Ges i riu Ter), perquè també formen part d’un patrimoni industrial que mereix ser conegut, valorat i preservat.
riu Ter
- RESCLOSA DE LA FARGA DE BEBIÉ
- RECLOSA DEL CARBUR DE DALT
- RESCLOSA DEL CARBUR DE BAIX
- RESCLOSA DE CAN TRINXET
- RESCLOSA DE CAN GUIXÀ
- RESCLOSA DE CAN PERICAS
- RESCLOSA DE LA CASETA
- RESCLOSA DEL MOLÍ
- RESCLOSA DE LA MAMBLA
- RESCLOSA DE BORGONYÀ
- RESCLOSA DE VILASECA
- RESCLOSA DE CAN BASSAS
- RESCLOSA DEL PELUT
- RESCLOSA DE CAN MATABOSCH
- RESCLOSA DE CONANGLELL
- RESCLOSA CAN TARRÉS
- RESCLOSA LA COROMINA
- RESCLOSA LA FARGA LACAMBRA
- RESCLOSA DE GALLIFA
- RESCLOSA DE CAN RIBA
riu Ges
