Que perquè fer un apartat sobre les rescloses en aquest bloc? bona pregunta!
Doncs bàsicament pel que són i sobretot pel que representen: els vestigis d’una important època industrial i tot el que en el seu moment això va significar de progrés i evolució de la societat. No podem oblidar que l’aprofitament dels recursos hidràulics ha estat una constant al llarg de tota la humanitat.
A casa nostra les primeres rescloses -lligades generalment a salts d’aigua- servien per aconseguir el cabal i força d’aigua suficient per fer girar les rodes dels molins fariners (molts d’ells encara els podem trobar Ges amunt). Estructures, aquestes, força més rudimentàries, simples i menudes que les relacionades amb les grans rescloses que podem trobar al més cabalós riu Ter.
Recordar, doncs, que una resclosa és una obra feta transversalment en un curs d’aigua amb l’objectiu d’elevar el seu nivell i derivar el corrent fora del seu llit, normalment cap a un canal.
Canal que aprofitant la seva pròpia pendent, genera una corrent d’aigua suficient per activar una producció hidroelèctrica el més constant possible.
Al Ter, normalment trobem associades aquestes centrals a grans instal·lacions tèxtils. Fàbriques que avui, la majoria, es troben en desús o desaparegudes. Això si, tot i perdre aquesta seva funció inicial de subministrament elèctric a la fàbrica tèxtil, la majoria dels salts d’aigua continuen en funcionament venent l’electricitat a les grans companyies del sector.
La seva relació amb aquestes fàbriques tèxtils fa que generalment el nom de la resclosa coincideixi amb el nom de fàbrica.
Cal recordar al riu Ter aquest tipus d’aprofitaments hidràulics, construïts a mitjans del segle XIX, superen la vuitantena. En el nostre tram de Ter proper en el territori, des de La Farga de Bebié fins a les Masies de Voltregà, en trobem una bona colla.
En menor mesura en trobem al riu Ges, aquests més focalitzats a molins fariners.
Tampoc em vull oblidar d’esmentar la gran problemàtica que aquestes construccions ham representat d’alteració del medi natural. Si bé és cert que al final l’aigua sempre retorna al riu, entre resclosa i resclosa i a l’estar tant juntes, en temps de sequera s’altera i moltes vegades desapareix el necessari equilibri mínim natural d’aigua.
I que aquí, doncs, en quedi constància de tots i cada un d’ells.
RIU TER:
- RESCLOSA DE LA FARGA BEBIÉ
- RECLOSA DEL CARBURO DE DALT
- RESCLOSA DEL CARBURO DE BAIX
- RESCLOSA DE CAN GUIXÀ
- RESCLOSA DE CAN TRINXET
- RESCLOSA DE LES ILLES
- RESCLOSA DE LA CASETA
- RESCLOSA DE LA MAMBLA
- RESCLOSA DE BORGONYÀ
- RESCLOSA DE VILASECA
- RESCLOSA DE CAN BLANCH
- RESCLOSA DEL PELUT
- RESCLOSA DE CAN MATABOSCH
- RESCLOSA DE CONANGLELL
- RESCLOSA CAN TARRÉS
- RESCLOSA LA COROMINA
RIU GES:
- RESCLOSA DE CAN TORRETA
- RESCLOSA DEL MOLÍ DE MALIANTA
- RESCLOSA DE PUIGBACÓ
