La resclosa de la Farga Bebié es troba aigües avall del pont del tren que travessa el riu Ter i abans d’arribar, venint de Ripoll, al gran revolt que dona accés nord a la colònia.
Construïda sobre la roca natural, presenta una estructura pràcticament rectilínia. La casa de comportes és situada a la riba dreta del riu, on pràcticament no hi ha canal exterior, ja que l’aigua s’endinsa immediatament per un llarg túnel excavat a la roca que la condueix fins a les turbines de la Farga Bebié.
Abans de la construcció de la colònia, aquest mateix indret ja havia estat aprofitat hidràulicament. Segons consta, hi havia l’antic molí de Rocafiguera, conegut també com la Farga Vella, on fins al segle XVIII s’hi havia treballat el ferro. A començaments del segle XIX la farga es va reconvertir en molí fariner. Era propietat de la família Rocafiguera de Sora, documentada des del segle XII. Els Rocafiguera, ennoblits durant el segle XVIII i establerts posteriorment a Vic, arrendaven el molí a diversos moliners de la comarca. L’últim abans de la seva venda fou Josep Tubau i Vilageliu.
L’any 1895 o 1896, l’industrial suís Edmond Bebié Wild va adquirir a la família Rocafiguera unes quatre-centes hectàrees de terreny situades a banda i banda del riu Ter, aprofitant el gran meandre que forma el riu en aquest indret. La decisió no va ser casual. El seu fill Ernest, mentre estudiava a la ciutat suïssa de Winterthur, havia conegut un estudiant vigatà que li va parlar de les excel·lents possibilitats industrials que oferia el riu Ter. Aquella informació va despertar l’interès d’Edmond Bebié, que va recórrer personalment el riu fins a trobar l’emplaçament idoni per aixecar la seva nova fàbrica.
La construcció de la colònia va comportar una important obra hidràulica destinada a aprofitar una concessió de 6.000 litres per segon. El canal de la Cúbia, amb una longitud d’uns 450 metres, gairebé tot ell subterrani, permet obtenir un desnivell de 10,5 metres, suficient per generar inicialment una potència d’uns 600 cavalls de vapor, ampliada posteriorment fins als 1.000 CV.
La fàbrica va començar a funcionar l’any 1899 i aviat es convertí en una de les colònies tèxtils més importants del riu Ter. L’any 1910 ja disposava de 13.312 fusos destinats a filar i retorçar cotó.
L’aiguat de 1940 va malmetre greument la resclosa, que posteriorment va haver de ser reconstruïda.
Malgrat que la colònia tèxtil fa anys que va cessar la seva activitat industrial, la resclosa continua plenament operativa i manté la funció per a la qual va ser concebuda: aprofitar la força del riu Ter per produir energia elèctrica.
Ubicació:
riu Ter, al terme municipal de Les Llosses
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 434464
Y: 4664797
Altitud:
602 metres
video
imatges
ubicació en el mapa:
1 comentari