La singular construcció situada a l’angle sud-est de l’església de Santa Eulàlia de Crespià correspon a una petita garita cilíndrica recolzada sobre un sòcol de pedra i construïda íntegrament amb filades horitzontals de maó. Presenta petites obertures orientades als quatre vents i és coronada per una cúpula semiesfèrica rematada amb una creu de ferro. Els…
La planta superior del campanar de l’església de Sant Cebrià d’Esponellà constitueix un espai que molt probablement fou utilitzat com a comunidor. Situada damunt el cos de les campanes, presenta una terrassa oberta als quatre vents, protegida per una balustrada de pedra que envolta la base de la cúpula que corona el campanar. L’actual campanar,…
El possible comunidor de l’església de Sant Andreu de Serinyà ocupa la planta superior del campanar, afegida sobre la cambra de les campanes durant una ampliació dels segles XVII o XVIII, coincidint amb el període de màxima difusió d’aquest tipus de construccions. Es tracta d’una estructura oberta als quatre vents, formada per pilars de maó…
El comunidor de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa de Corts està integrat a la mateixa torre quadrada del campanar, situada a la façana de ponent del temple. Ocupa el nivell superior de la construcció, per damunt del cos de les campanes, des d’on el rector podia beneir el terme en totes direccions. Presenta…
El comunidor de l’església de Santa Coloma de Marata constitueix un dels exemples més singulars de Catalunya. Està integrat dins la façana occidental del temple, resultat de la transformació de l’antiga espadanya romànica en una torre que incorpora, al seu interior, un comunidor elevat. Exteriorment el comunidor queda gairebé ocult, ja que la coberta a…
El comunidor de l’església de Sant Mamet, a Corró d’Amunt, és una torre quadrada construïda damunt la coberta, aproximadament al centre del costat nord del temple. Queda clarament diferenciada del campanar, que s’aixeca a una alçada superior. Construït en pedra, presenta una finestra a cadascuna de les quatre cares. A la façana orientada a la…
El comunidor de l’església de Sant Esteve de la Doma, a la Garriga, és una construcció del segle XVI integrada dins la gran reforma renaixentista que transformà l’antic temple romànic. Es tracta d’un comunidor de torre, de planta quadrada, situat a ponent, adossat a la façana principal però perfectament diferenciat del campanar. La construcció consta…
El comunidor de l’església de Sant Vicenç d’Estamariu és un magnífic exemple de comunidor exempt, conservat gairebé íntegrament i integrat avui dins el recinte del cementiri parroquial. Amb el pas del temps, aquesta antiga construcció ha esdevingut també el portal d’accés al pati de l’església, una adaptació que li ha permès mantenir-se en ús fins…
Comunidor de torre situat a l’entrada del recinte de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Son, integrat en una antiga torre de defensa romànica que constitueix un dels elements més singulars del conjunt monumental. La torre fou construïda durant el segle XII amb finalitats defensives i, amb el pas del temps, perdé aquesta…
Comunidor exempt situat a l’esquerra de la portalada d’entrada de l’església de Sant Julià d’Unarre, separat del temple pel petit recinte del cementiri. És considerat un dels comunidors millor conservats de les Valls d’Àneu i constitueix un dels exemples més complets que es conserven al Pirineu català. Construït probablement entre els segles XVI i XVII,…
