El comunidor de Gaià és un dels exemples més ben conservats i singulars de Catalunya. Es tracta d’un comunidor exempt, situat entre l’església parroquial de Santa Maria i l’antiga rectoria, al límit de l’altiplà on s’assenta el nucli antic i dominant visualment bona part del terme. La seva posició no és casual, ja que permetia…
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara, documentada des del segle XI i profundament reformada durant l’època barroca, presenta un element arquitectònic singular que diversos estudiosos han interpretat com un possible comunidor. El gran campanar de planta quadrada fou aixecat aprofitant l’emplaçament de l’antic campanar d’espadanya o de cadireta, conservant-ne encara alguns vestigis.…
Fons Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, autora Elisa Ros Barbosa, gener 1982 Avui el comunidor d’Estaron ja no existeix. El pas del temps i la pressió del marge sobre el qual s’aixecava en provocaren la degradació progressiva fins al seu esfondrament, de manera que de coneguda només se’n conserva una fotografia antiga dins l’arxiu…
Possible antic comunidor de Sant Andreu de la Vola, relacionat amb la tradició de beneir els camps i conjurar les tempestes.
El petit edifici situat a ponent de l’església de Sant Feliu de Rocabruna és conegut tradicionalment com a Relliquer o Reliquiari. Tot indica que exercia les funcions pròpies d’un comunidor com a lloc des d’on es beneïa el terme i es conjuraven les tempestes, però la seva denominació suggereix una vinculació especial amb l’ús de…
Des de com a mínim el segle XVI, la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell disposava d’un comunidor, espai destinat als rituals de protecció contra les tempestes, les pedregades i altres calamitats naturals que amenaçaven els conreus i la comunitat. Aquestes cerimònies es realitzaven amb l’ajut dels cossos-relíquia de sant Ermengol i de…
El comunidor exempt de l’església de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès, conegut popularment com el Relliquer, és un dels exemples més ben conservats i representatius d’aquesta tipologia al Ripollès. Situat a l’esplanada de l’antic cementiri, a l’esquerra de l’església, és una construcció probablement del segle XVII, oberta als quatre vents i coberta amb una…
La construcció tradicionalment identificada com a comunidor de l’església de Sant Miquel d’Alcanar és una garita cilíndrica situada a l’angle dret de la part superior de la façana principal, en posició oposada al campanar. Coberta amb una cúpula semiesfèrica i sustentada sobre una mènsula de pedra que la fa sobresortir del mur, constitueix un dels…
El comunidor de l’església de Sant Feliu, a Celrà, és de torre-campanar. A sobre de les campanes hi ha un espai amb terrassa que molt probablement va ser utilitzat com a comunidor. Terme Municipal: Celrà, comarca del Gironès Coordenades UTM: Zona: 31T X: 489989 Y: 4652536 Altitud: 70 metres ubicació en el mapa:
Comunidor exempt situat davant del santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, aprofitant el mur de tancament de l’antiga sagrera. Fou construït durant les importants reformes del segle XVIII que transformaren el temple, i constitueix un dels comunidors més singulars de la comarca d’Osona. És una construcció de planta quadrangular, coberta amb una teulada…
