Sembla una simple creu de camí, però el Pedró de Sant Quirze amaga una història molt més rica: padró, possible creu termenal i comunidor de padró. I encara conserva el record de la sorprenent processó de les cuques.
La documentació històrica confirma l’existència d’un comunidor en aquesta església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià, construït durant les importants reformes del segle XVIII i situat al costat dret de la façana principal. Les obres de restauració efectuades l’any 1990, que van permetre recuperar-ne l’accés, reforcen encara més aquesta identificació. Tanmateix, l’aspecte que…
El comunidor de l’església de Sant Antoni de Vilatenim constitueix un dels exemples més singulars per la seva peculiar implantació arquitectònica. A diferència dels comunidors construïts com a edificis independents o integrats en una torre, aquí ocupa una tribuna elevada situada damunt l’absis, fruit del sobrealçament dels murs del temple. L’església, bastida al segle XVIII,…
El comunidor de l’església parroquial de Sant Feliu de Lladó és un bon exemple dels anomenats comunidors de torre. Situat a l’extrem de ponent del temple, a l’altra banda del campanar, forma part del conjunt de reformes que l’església va experimentar durant el segle XVIII. Exteriorment adopta l’aspecte d’una torre de planta quadrada, plenament integrada…
El comunidor de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis és un dels exemples més singulars de les comarques gironines, tant per la seva ubicació com per la manera com es va integrar a l’edifici parroquial. Lluny de formar part del projecte original del temple, aquest comunidor és fruit d’una construcció afegida durant les…
Situat davant de l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, aquest comunidor és una construcció exempta, de planta quadrada, oberta als quatre costats mitjançant arcs de mig punt sostinguts per robusts pilars de pedra. La coberta, a quatre vessants, està revestida amb lloses de llicorella i coronada per una creu de ferro. Les…
Situat davant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, el comunidor d’Encamp és probablement el més conegut i emblemàtic dels que es conserven al Principat d’Andorra. Juntament amb l’església i el seu magnífic campanar romànic, forma un dels conjunts patrimonials més representatius de l’arquitectura religiosa andorrana. Construït entre els segles XV i XVI, presenta les característiques…
El comunidor de Gaià és un dels exemples més ben conservats i singulars de Catalunya. Es tracta d’un comunidor exempt, situat entre l’església parroquial de Santa Maria i l’antiga rectoria, al límit de l’altiplà on s’assenta el nucli antic i dominant visualment bona part del terme. La seva posició no és casual, ja que permetia…
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara, documentada des del segle XI i profundament reformada durant l’època barroca, presenta un element arquitectònic singular que diversos estudiosos han interpretat com un possible comunidor. El gran campanar de planta quadrada fou aixecat aprofitant l’emplaçament de l’antic campanar d’espadanya o de cadireta, conservant-ne encara alguns vestigis.…
Fons Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, autora Elisa Ros Barbosa, gener 1982 Avui el comunidor d’Estaron ja no existeix. El pas del temps i la pressió del marge sobre el qual s’aixecava en provocaren la degradació progressiva fins al seu esfondrament, de manera que de coneguda només se’n conserva una fotografia antiga dins l’arxiu…
