Un antic campanar convertit també en comunidor, amb una complexa estructura de pedra i obertures que s’aixeca sobre la teulada de Sant Andreu de Socarrats. La data de 1688 i la conservació de les campanes deixen oberta la qüestió de si ja va ser concebut com a comunidor o si aquesta funció s’hi va incorporar posteriorment.
Un petit comunidor de torre, del segle XVII, que corona l’església de Sant Llorenç amb una arquitectura senzilla i ben definida. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals, i la característica teulada piramidal són els seus elements més destacats.
A tocar de l’església de Sant Cebrià, aquest comunidor exempt conserva encara tota la seva essència tradicional: els quatre pilars de pedra, la coberta de teula, l’interessant embigat de fusta, els pedrissos interiors i els esglaons que hi donen accés. La consueta de 1731 ens recorda les processons i benediccions del terme que s’hi celebraven.
El comunidor de Sant Esteve de Palaudàries destaca per la seva singular coberta de ceràmica blava i blanca, que li dona una aparença molt característica i el converteix en una peça singular del patrimoni religiós de la vall del Tenes.
El comunidor de Sant Pere de Ceret és un petit cos obert als quatre punts cardinals que corona la façana de l’església. D’origen gòtic, va quedar integrat en el temple actual, construït entre els segles XVII i XVIII, i constitueix un dels elements més singulars de l’edifici.
El petit campanar de Sant Joan de l’Albera és un element singular del temple i un presumpte comunidor, tot i que la seva funció original no ha pogut ser confirmada. La seva senzilla arquitectura i la seva situació sobre l’església li donen una presència ben característica.
El comunidor de Santa Maria d’Agullana corona discretament la teulada de l’església amb la seva característica coberta piramidal. Petit i ben conservat, manté viu el record d’una tradició que ja trobem documentada a Agullana l’any 1723, quan encara existia un reliquer probablement exempt.
El Conjurador de Serrallonga és una peça excepcional per la seva arquitectura i pel seu emplaçament, dalt del turó que domina el poble. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals i coronades pels evangelistes, li donen una singularitat extraordinària.
El comunidor de l’església de Sant Esteve de Pedret constitueix un interessant exemple de comunidor integrat dins la mateixa arquitectura del temple. S’aixeca sobre l’angle sud de la façana principal, adossat al campanar d’espadanya, amb una alçada aproximadament equivalent a la meitat d’aquest. La construcció adopta una solució molt singular. En lloc d’aixecar una torre…
L’església de Sant Mamet de Riumors, reconstruïda entre els segles XV i XVI sobre un temple romànic destruït pels aiguats de 1421 i profundament reformada al segle XVIII, presenta una façana ben singular, flanquejada per dues torres. Mentre que la de ponent es completà com a campanar, la situada al costat sud restà inacabada. Tradicionalment…
