Durant bona part del segle XX, els banderins van esdevenir, juntament amb les postals, un dels recordatoris més populars dels santuaris, pobles i indrets turístics. Qui visitava Bellmunt difícilment marxava sense endur-se’n un com a record de la seva estada.
La seva característica forma triangular i els seus vistosos colors els convertien en peces fàcilment identificables. Generalment estaven confeccionats amb una tela fina serigrafiada i incorporaven un cordó a la part superior que permetia penjar-los amb facilitat. Era habitual veure’ls decorant les habitacions de les cases, els locals socials o penjats de les motxilles dels excursionistes, convertint-se en un símbol ben característic d’una època.
Les seves dimensions acostumaven a ser d’uns 28 centímetres d’alçada per 15 d’amplada a la part superior, tot i que podien existir petites variacions segons el fabricant.
Avui, desapareguda la seva funció com a recordatori habitual dels visitants, els banderins han adquirit un nou valor com a peces de col·leccionisme i com a testimonis d’una manera de viure i recordar les excursions que forma part de la nostra memòria col·lectiva.
A continuació se’n presenta un recull dedicat al Santuari de Bellmunt.












