Durant la Tercera Guerra Carlina, entre els anys 1872 i 1876, a Santa Maria de Besora hi va funcionar un hospital de sang. Estava instal·lat dins l’actual masoveria de la casa de pagès dels Ferrers, també coneguda com els Ferrers Vells.
La Tercera Guerra Carlina va tenir lloc entre els anys 1872 i 1876. El conflicte va començar arran de la insurrecció carlina encapçalada per Carles VII, que es va aixecar en armes el 15 d’abril de 1872. A Catalunya, a més de la defensa de la causa carlina, alguns dels sectors que hi donaven suport reivindicaven també la recuperació de les Constitucions catalanes abolides després de la Guerra de Successió. Com a batalles properes destacades d’aquesta carlinada es poden anomenar: l’Acció d’Oristà, la Batalla d’Alpens, o la Batalla del Toix. I com a personatge proper i revelllant, sens dubte, Francesc Savalls.
Els hospitals de sang eren establiments situats relativament a prop dels escenaris de guerra, on es podien atendre els soldats ferits abans de traslladar-los a hospitals més allunyats. Durant la Tercera Guerra Carlina, aquest tipus d’assistència va adquirir una importància especial, en bona part pels avenços que s’havien produït en la medicina i la cirurgia.
No era pas l’únic hospital de sang d’aquestes contrades. N’hi hagué també a Sant Quirze de Besora, el Pubill de Siuret, Sant Pere de Bianya, Olot, Monsolís, Prats de Lluçanès i altres indrets. Tot plegat dona una idea de la importància que van tenir el Bisaura i el territori proper durant aquella guerra. Com a testimoni d’aquells anys encara podem veure el Panteó de Llaés, construït l’any 1879 en memòria dels 72 carrabiners afusellats a Llaés el 17 de juliol de 1874.
Marià Vayreda i l’Hospital de Besora
Però si hi ha una font que ens permet conèixer de primera mà com era aquest hospital, és Marià Vayreda i Vila. L’escriptor i pintor olotí va participar durant prop de tres anys en diferents accions de la Tercera Guerra Carlina i, després de ser ferit en una mà, va ser ingressat a l’Hospital de Besora.
A la seva obra Records de la darrera carlinada, publicada l’any 1898, dedica tot un capítol a la seva estada a l’hospital, entre les pàgines 211 i 232.
La descripció que en fa és extraordinària:
“L’Hospital de Besora era, senzillament, una masia situada en un dels llocs més feréstecs de les muntanyes de Vidrà, i tant desert que, a les nits d’hivern, podien los malats sentir los llops udolant a sota les finestres”.
Vayreda també parla de les quatre Germanes de la Caritat procedents de l’Hospital de Vic que tenien cura dels malalts. De la Germana Maria, la superiora, en destaca especialment l’autoritat, el zel i la capacitat per dirigir aquell establiment ocupat per dotzenes d’homes:
“Sembla increïble que aquelles quatre dones poguessin sostenir prestigi i autoritat en un establiment ocupat per dotzenes d’homes.”
També dedica unes paraules a la Germana Àngela, una jove de vint-i-sis anys, de qui explica que la seva bellesa havia acabat adquirint gairebé categoria de llegenda entre els oficials.
El final de l’hospital
Cap al final de la guerra, el brigadier liberal Josep Cabriteny va dissoldre l’Hospital de Sang de Besora. Els seixanta llits que hi havia van ser cremats i els sis ferits que encara hi restaven van ser traslladats a Vic.
I aquí hi ha una circumstància especialment interessant: l’edifici encara existeix.
Tot i que recentment ha estat objecte d’una remodelació que n’ha reforçat l’estructura i renovat la teulada, l’interior conserva bona part del seu aspecte.
Les inscripcions de l’antic hospital
Allà dins, el temps sembla haver-se aturat. A les parets encara es conserven diverses inscripcions relacionades amb l’antic hospital: SUBIDA A LAS SALAS, ARMARIO Nº 2, CONTRALOR i altres textos que avui resulten difícils o impossibles de llegir.
Una de les paraules que més em va cridar l’atenció és precisament CONTRALOR. Vaig anar a buscar-ne el significat i vaig descobrir que antigament, en el cos d’artilleria i als hospitals de l’exèrcit, era la persona encarregada d’intervenir i controlar els comptes i els efectes materials.
Una paraula que pot semblar insignificant, però que allà, escrita a la paret, ens parla directament de la vida quotidiana d’aquell hospital militar.
I encara hi ha una altra curiositat: sembla que, abans de convertir-se en hospital de sang, aquest mateix edifici també hauria estat utilitzat com a impremta carlina.
Sigui com sigui, poder entrar avui en aquell espai, veure les parets, les inscripcions i imaginar els homes ferits que hi van ser atesos fa més de cent quaranta anys és una experiència difícil d’explicar.
Allà dins, realment, el temps s’ha aturat.
Terme Municipal:
Santa Maria de Besora
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 439277
Y: 4665020
Altitud:
871 metres
inscripcions a les parets
llinda
ubicació en el mapa:
