Recordo que, mentre avançaven els treballs d’exhumació del soldat del Puig, em va cridar especialment l’atenció el fet que el crani presentés evidents lesions produïdes per un o diversos trets d’arma de foc i que, en canvi, no es localitzés cap resta de projectil a l’interior de la fossa. Durant els dies següents vaig donar moltes voltes a aquesta circumstància, pensant que, probablement, les bales s’havien perdut o havien quedat amagades entre la terra remoguda durant l’excavació.
Dies més tard, però, repassant el croquis que Xavier Viver havia dibuixat el 17 de març de 2008 durant la visita al lloc dels fets amb el Sr. Josep Bartrina, em vaig adonar d’un detall que fins aleshores m’havia passat desapercebut. En el plànol hi apareixien assenyalats dos punts perfectament diferenciats: un identificat com a «afusellament» i un altre com a «tomba». Aquell detall deixava clar que, segons el testimoni de Josep Bartrina, el lloc on havia mort el soldat no coincidia amb el lloc on havia estat enterrat.
Aquesta observació ens va portar a revisar novament totes les fotografies d’aquella visita de l’any 2008. N’hi havia una que documentava el punt exacte de l’enterrament, però també una altra en què el Sr. Bartrina assenyalava un segon indret. Tot feia pensar que es podia tractar del lloc on el soldat havia rebut els trets mortals. A la fotografia s’aprecia que aquest punt es trobava al mateix camí ral, aproximadament uns cinquanta metres més a l’est.
Si aquesta interpretació era correcta, també explicava perfectament per què no s’havia recuperat cap projectil dins la fossa: senzillament, el soldat havia mort en un altre lloc i posteriorment el seu cos havia estat traslladat fins al punt on fou enterrat.
Davant d’aquesta possibilitat, vam decidir intentar localitzar sobre el terreny les possibles restes dels projectils.
Les limitacions eren evidents. Havien passat més de setanta-cinc anys dels fets i no disposàvem dels mitjans tècnics adequats. Tot i així, vam efectuar una recerca manual en un ampli perímetre al voltant del punt que Josep Bartrina havia assenyalat a la fotografia.
No vam tenir sort. Després d’una bona estona de recerca no va aparèixer cap resta metàl·lica que pogués confirmar la nostra hipòtesi.
Va ser una petita decepció. Però, almenys, havíem comprovat sobre el terreny una possibilitat que els documents i els testimonis semblaven suggerir.
