La tarda del dia 10 d’octubre de 2015 vam tornar a visitar el lloc on havia estat enterrat el soldat republicà del Puig. Hi érem la Sra. Raimunda Galí, resident a Torelló, acompanyada d’una neboda seva, i també els Srs. Xavier Vilar Vinyeta, Jordi Campàs i Antoni Prat Puig.
La Sra. Raimunda Galí tenia aleshores 92 anys. Ens va rebre amb una gran amabilitat i ens va sorprendre tant pel seu bon estat físic com per la seva extraordinària memòria. Afable i molt comunicativa, ens va explicar que ella havia vist el soldat del Puig ja mort, precisament en el moment que li estaven preparant la fossa. Molt probablement, estàvem davant del darrer testimoni viu que havia contemplat aquell tràgic episodi.
Ens va explicar que aleshores vivia a la casa de pagès el Coll, molt a prop del mas el Puig. Va començar el seu relat recordant el dia 4 de febrer de 1939, amb l’entrada de les tropes nacionals procedents de Manlleu.
Recordava com els soldats avançaven pels camps portant banderes blanques i cantant. També que es van instal·lar a la casa del Coll i que els van preparar xocolata desfeta amb llet condensada.
Aquella mateixa tarda, com feia habitualment, va baixar a buscar aigua a la font de Rocaprevera, ja que a la casa no disposaven d’aigua corrent. Mentre baixava cap a la font va sentir trets i va veure foc en direcció al destacament militar de Conanglell. Espantada, se li va acudir posar-se del revés la galleda que duia, encara buida, damunt del cap per protegir-se. Segons ens explicava, aquella intuïció li va salvar la vida, ja que una bala perduda va impactar directament contra la galleda. Encara recordava que durant molts anys aquella galleda es va conservar a la casa amb la marca del tret com a testimoni d’aquell episodi.
Continuà el seu relat explicant que l’endemà, dia 5 de febrer, a la tarda, va sortir a passejar amb la canalla del Coll en direcció a la casa dels veïns del Puig. Quan s’hi apropava va observar un grup de persones reunides al costat del camí ral, a la part baixa de la casa. En acostar-s’hi va veure estès a terra el cos d’un soldat mort.
Ens explicava que hi havia els germans Bartrina cavant la fossa, alguns altres veïns i diversos soldats, que donaven instruccions mentre feien comentaris poc respectuosos sobre el difunt.
S’hi va estar només una estona. Del soldat recordava que era un home jove, que encara anava vestit i que jeia estirat de costat.
Moltes gràcies, Raimunda, per la teva amabilitat i per haver compartit amb nosaltres aquest valuós testimoni. Amb persones com tu, la memòria dels fets pot continuar viva molt més enllà del pas del temps.
