Es tracta d’un monument neoclàssic, curiós per la seva ubicació i proporcions —fa uns 6 metres d’alçada—, inaugurat el 18 de febrer de 1879. Es troba relacionat amb un dels episodis més tràgics de la Tercera Guerra Carlina a la comarca: l’afusellament, en aquest indret, de 72 carrabiners i l’alferes Saturnino García Valenciano, el 17 de juliol de 1874.
El trobarem indicat a Llaés, a mig camí de la pista que va de Santa Maria de Besora a Ripoll, just a sota del castell de Llaés.
Per entendre què va passar aquí cal anar uns dies enrere, fins a la batalla de Toix, lliurada el 14 de juliol de 1874. Les tropes governamentals, comandades pel general Nouvilas, havien sortit de Girona amb una columna d’uns 2.500 homes amb l’objectiu d’intentar trencar el setge carlí d’Olot. La columna incloïa, entre altres forces, tres companyies de Carrabiners.
L’expedició va acabar en un desastre per a les forces governamentals. Després de la derrota de Toix, una part important dels soldats va ser feta presonera pels carlins. Entre els presoners hi havia els carrabiners que acabarien sent conduïts fins a Llaés.
El 17 de juliol, tres dies després de la batalla, els presoners van arribar a les immediacions del cementiri de Llaés. Segons la crònica publicada aleshores, van ser lligats de dos en dos i introduïts en grups dins del recinte, on van ser afusellats. La mateixa crònica explica que els cossos van ser enterrats al cementiri de Llaés.
Entre els morts hi havia l’alferes Saturnino García Valenciano, que figura expressament en la documentació de l’època, juntament amb els seus companys del cos de Carrabiners. La relació nominal dels afusellats permet recuperar avui els noms de les víctimes i dona una dimensió molt més concreta a l’episodi que no pas la simple xifra que recorda el monument.
Pocs anys després, el 18 de febrer de 1879, es va inaugurar aquest monument en memòria dels carrabiners morts. La construcció, de pedra, presenta una base quadrada amb làpides de marbre, un sarcòfag coronat per una creu i quatre elements ornamentals als angles. Una de les inscripcions recorda expressament l’alferes Saturnino García Valenciano i els seus setanta-dos companys, mentre que les altres fan referència als valors d’heroisme, valor, lleialtat i abnegació.
El monument es va aixecar, per tant, només quatre anys després dels fets, quan encara era molt viva la memòria d’aquella guerra. No és simplement un monument funerari: és també un dels testimonis materials que han quedat a la comarca de la violència de la Tercera Guerra Carlina.
I si teniu curiositat per saber amb més detall què va passar durant aquells dies, en el llibre Batalles Carlistes a Catalunya (2016, pàgines 88 a 97), de Francesc Costa Oller, hi trobareu un magnífic recull històric sobre aquests fets. És una lectura que permet entendre molt millor la dimensió d’allò que va succeir a Llaés.
Terme Municipal:
Llaés, veïnat de Ripoll
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 438042
Y: 4667361
Altitud:
912 metres
video
imatges
quatre són les plaques de marbre escrites a cada cara del monument
a la part intermitja, hi ha gravats dos escuts de caire militar
la creu que el corona
ubicació en el mapa:
