És el molí que queda més proper a Sant Pere de Torelló, al costat de l’antiga casa de pagès anomenada la Riera i avui reconvertida en una magnífica casa de colònies.
L’estructura de l’edifici es manté intacte, com també sembla ser part de la maquinària del seu interior.
L’any 1826 les feines de moliner anaven a càrrec de Tomàs Canrubí. Molíen exclusivament sègol, ordi, civada i blat de moro.
L’any 1899 és Francesc Canrubí el moliner. Aleshores el molí es descrivia com a “molino harinero de represa con dos piedras moliendo menos de tres meses, funcionando una sola piedra cerniendo y clasificando las harinas” (“cernir” vol dir passar pel sedàs la farina per separar les parts grosses).
L’any 1906 el moliner és Josep Canrubí i Colomer, amb Joan Vilaró com a propietari. L’any 1918 canvia de moliner. Joan Vilaró ha llegat la propietat a Maria de Gràcia Puigrefagut i el moliner és Francesc Viñolas i Font.
Es té constància que cap a l’any 1940 s’hi va establir Mariano Vilar i Fortet, casat amb Teresa Bertran i Colomer. Hi van viure fins a l’any 1983.
El molí, tot i els efectes de la Guerra Civil i de l’aiguat de 1940, continuà treballant fins que entre 1962 i 1965 va plegar la seva activitat. L’any 1969 es donà de baixa de la contribució industrial de Sant Pere de Torelló.
L’edifici comptava amb l’habitatge i el molí amb tres plantes. Al soterrani hi havia el carcabà i rodet, a planta les tremuges i, a dalt, la sala dels torns.
Els pagesos portaven el gra i al molinaven a tant el quilo. El temps de treball anava en funció de les bassades. Una bassada durava uns 3/4 d’hora. Amb l’aigua d’una bassada es podrien molinar uns 2 o 3 sacs de 50 kg de farina.
Ubicació:
al riu Ges
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 442289
Y: 4658331
Altitud:
568 metres