la Majestat de Sant Salvador de Bellver, a Sant Boi de Lluçanès
Autor: anònim
Any: segon terç del segle XII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic (MEV 9723)
Mides: 109,5 x 109,5 x 19 centímetres
Tècnica: fusta d’alba amb restes de policromia
La majestat de Sant Salvador de Bellver també anomenada Majestat de Sant Boi de Lluçanès, es troba conservada al Museu Episcopal de Vic. Està realitzada amb fusta d’alba i conserva restes de policromia.
Procedeix de la petita església de Sant Salvador de Bellver. Quan a les acaballes del segle XIX aquesta església quedà desafectada la majestat passà a l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès i d’aquí al Museu Episcopal de Vic. Així s’explica la seva doble denominació.
El Crist en Majestat, és a dir el Crist clavat amb quatre claus, va vestit amb túnica llarga i presenta els ulls oberts, evitant qualsevol al·lusió al sofriment.
Vista frontalment, tan sols la lleugera inclinació del cap assenyala alguna desviació respecte de l’estricta simetria d’aquesta imatge. Hom li ha allargat els braços, tractant de restituir-los a la seva posició original, en una operació que ha deixat cicatrius. La túnica únicament té plecs al cos (més aviat unes suaus ondulacions), i no als braços. Es presenta cenyida amb una cinta plana, els dos extrems del qual cauen gairebé paral·lelament fins a tocar-li la vora inferior. El nus està resolt amb un grafisme molt elegant.
Tant els dits de les mans com els dels peus han estat completats pel restaurador que intervingué sobre aquesta imatge. Els peus foren esculpits separadament del bloc de fusta que constitueix el cos, de manera que estan fixats per l’interior de la part buida de la túnica.
És potser al cap on es mostren amb més claredat les bones aptituds de l’autor d’aquesta peça. El perfil és sever i elegant. Les faccions estan resoltes amb tots els convencionalismes propis del cas. Sobresurten particularment les orelles. El cabell i la barba estan representats a base de petites incisions ben ordenades, seguint un esquema bastant freqüent en algunes d’aquestes imatges. La barba és acabada amb dos rínxols, alhora que per damunt de cadascuna de les espatlles cauen tres tirabuixons.
La policromia original de la majestat de Sant Salvador de Bellver fou feta malbé en època moderna, quan hom procedí a repintar-la. La túnica fou decorada aleshores amb motius florejats que tampoc imitaven els antics.
La restauració feta després de la Guerra Civil Espanyola va permetre trobar alguns indicis d’aquella policromia original, bé que del tot insuficients. Pot deduir-se que la decoració de la túnica devia ser una simulació dels teixits de l’època, amb grans motius circulars dibuixats amb vermell sobre fons fosc, decoració semblant a la de la majestat Batlló. La policromia també fou emprada per a fer ressaltar les llagues de les mans i els peus.
És remarcable el fet que aquesta escultura presenti al revers un reconditori destinat a contenir relíquies, de 16 centímetres de llargada, tot i que d’aquestes no en queda cap vestigi.
La creu sobre la que es troba fixada actualment es conserva en més bon estat que la majestat en sí. Aquest fet es deu a que aquesta creu no correspon a la imatge en qüestió, sinó que li fou associada després del seu ingrés al Museu Episcopal de Vic.
Algunes fotografies antigues mostren la majestat de Sant Salvador de Bellver amb la creu que la suportava anteriorment, la qual també es conserva al Museu Episcopal de Vic .
Font: enciclopèdia Catalunya Romànica
