És una gran cavitat que queda a la raconada just per dessota de la carretera que va del Teixidor a Masats passant pel Pla del Molinot.
La bauma fa uns cent metres de llargada per una trentena d’altura en les parts més altes i és, de tors, la més immensa de totes. Encara hi ha restes de construccions, bastant deteriorades.
Està dividida en dues parts molt ben diferenciades: la dreta i l’esquerra. La part dreta és la més senzilla. És enfilada un tros amunt i actualment s’hi entra a través d’una rampa, ja que es fa servir per arrecerar-hi bestiar. Al fons hi ha dues habitacions encara senceres i també una menjadora. El sostre d’aquestes habitacions és fumat, ja que durant una temporada hi havia dues famílies masoveres a la bauma i una vivia aquí.
A la part central hi ha una tarima de roca natural a la qual s’accedeix per les dues bandes, però actualment no hi ha construccions de cap tipus i sembla, segons les fotos antigues, que no n’hi ha hagut mai. En aquesta part és on s’hi havia emmagatzemat l’herba, la palla, la carreta, les arades i altres aparells que feien servir.
A la part esquerra és on hi havia els habitatges principals i habitats durant més de temps. El sostre és completament fumat. Es conserva el forn, en bastant bon estat, en una de les parets exteriors que farien de façana. D’aquestes estances de l’esquerra, algunes, les que queden més al cantó i, per tant, elevades, no necessitaren de la construcció d’un sostre. Les de més a la dreta sí. Aquí en aquest sector hi ha, doncs, cinc habitacions senceres més un parell, més exteriors, que es poden intuir. Una d’aquestes habitacions més exteriors i que havia de tenir sostre, encara té les restes del que sembla una biga, però que en realitat és una canal per a transportar l’aigua.
Actualment es fa servir per arrecerar-hi el bestiar. Moltes inscripcions a les parets, però sense interès. Dins el conjunt de les baumes més grosses aquesta fou l’última en ser deshabitada, a principis dels 50. Tot i així, d’altres baumes més petites de la zona van ser ocupades fins ben entrats els anys 60. Un dels últims en viure-hi eren una família amb dos fills. La filla petita era disminuïda i estava sempre asseguda en una cadira. Quan algú anava a les baumes a visitar-les l’amagaven i no deixaven que la veiés ningú, tot i que n’existeix una fotografia. També hi havia un noi xic més gran que es va morir a Ripoll.
Es diu que durant una temporada s’hi havien fet peçes de les famoses pistoles de Ripoll.
Pel seu bon accés, és una de les baumes més populars i conegudes de la zona i fins i tot s’hi han arribat a fer festes i actuacions musicals.
Font: revista 855
Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca
Terme Municipal:
Santa Maria de Besora
Coordenades UTM:
Sector: 31T
X: 439792
Y: 4667361
Altitud:
1.022 metres
Clicant en aquest enllaç trobareu un reportatge sobre la bauma del Teixidor.
També és interessant veure aquesta partida de baixa del padró municipal de Llaés de l’any 1924 quan la família Romans que fins aleshores hi vivia, es va traslladar a Vidrà.
Imatges antigues
