Bauma molt enrunada. La part abaumada de la roca en si és petitona, potser encara més que la de la Baumeta. Costa molt arribar a imaginar-se com era aquest indret quan estava habitat, no tan sols la bauma sinó també tot el seu entorn. Cal tenir en compte que el que ara està cobert de vegetació o en runes, abans eren grans extensions de feixes conreables, amb molts pocs arbres fins a dalt el cim de Milany. De fet, si ens endinsem dins d’aquests boscos, no ens ha de sorprendre de trobar majestuoses parets seques de fins a tres metres d’altura.
Quan s’arriba a la bauma, el primer que trobem és una construcció quadrangular, al davant a mà esquerra. Se’n mantenen just les parets i alguna biga. El sostre s’ha enrunat i es manté a trossos juntament amb algun porticó a dins l’habitacle. Una tanca feta de fustes resta ajaguda al costat de la paret. A dins, senalles i saques.
Resseguint la roca cap a la dreta, hi trobem més restes de construcció, com ara diversos murs, la majoria perpendiculars al cingle, que gira cap avall. Les parets encara hi són, cobertes de vegetació, màxim d’un metre d’alçada. Tot està ple de restes: soles de sabata, tupins foradats, una galleda, una gerra, ampolles de cava Rigol i trossos de vidre vell.
L’últim habitant d’aquesta bauma (i de totes!) fou en Josep Torroella Fajula, carboner nascut el 1901 i que morí a Sant Quirze de Besora el 7 de maig de 1969, menys de quinze dies després d’haver marxat de la bauma. L’oncle Pepet o Pepet de Castellpalom, tal i com era més conegut, vivia a aquesta bauma d’una manera molt senzilla; passava amb un bot de vi, fruita, cansalada, mongetes i poca cosa més. La fruita, bàsicament pomes, la guardava ell tot l’any a la bauma. El vi, la cansalada i les mongetes li pujaven alguns veïns o d’altres carboners que baixaven als pobles.
Primer sempre dormia en un jaç de palla, però més endavant tingué un matalàs de llana. A més, a la bauma hi solia haver una olla de ferro colat, un cullerot, una amolls, un torrapà, una bota de vi i el bot, un ventall i un càntir. A més, en Pepet també tenia una pistola de pistó de dos canons.
Com en les típiques cabanyes de carboners, a la Xuriguera hi havia un gausiny (trencafila que en la barraca de carboners separa el departament de jeure i el de fer foc) i també un batlle, que era un garrot per defensar-se.
A l’hora de vestir-se ho tenia fàcil: sempre duia pantalons de vellut, una camisa blava i una boina. A més, als peus es calçava unes soques, que eren una espècie d’esclops amb la sola feta de fusta de blada i folrats de cuir que es construïa ell mateix. Òbviament, mai duia rellotge i es regia per la posició del sol i les estrelles.
Carboner de tota la vida, l’oncle Pepet no vivia només a aquesta bauma sinó que per les necessitats de la seva feina es traslladava sovint cap a d’altres barraques i baumes com Can Llagosta i l’Argelagar, totes dues encara amb restes de construcció.
Font: revista 855
Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca
Terme Municipal:
Llaés, veïnat de Ripoll
Coordenades UTM:
Sector: 31T
X: 440124
Y: 4667892
Altitud:
1.189 metres
